Resultats de la cerca

Pretendent carlí a la corona d’Espanya amb el nom de Jaume III , fill del pretendent carlí Carles VII Féu estudis militars a Àustria i ingressà a l’exèrcit rus, amb el qual participà en la guerra russojaponesa 1904 A la mort de Carles VII 1909, proclamà els seus drets a la corona d’Espanya i reorganitzà el carlisme Als Països Catalans, especialment al Principat, tingué nombrosos partidaris, anomenats jaumins Durant la Primera Guerra Mundial fou partidari dels aliats i estigué confinat a Àustria El 1918 publicà un manifest en el qual desautoritzava els carlins que s’…

Fill primogènit de Cristòfor Colom i de Felipa Moniz de Perestrello El 1508 es casà amb María de Toledo, neboda del duc d’Alba, i amb la seva ajuda aconseguí el governament d’Hispaniola Continuà, des de l’illa, els plets amb la corona, i el 1511 rebé d’una manera honorífica el virregnat vitalici de les terres descobertes pel seu pare Durant el seu govern, fou creada a petició dels veïns una audiència per tal de minvar la seva autoritat El 1515 fou cridat a Castella per Carles I a fi de justificar les arbitrarietats en la concessió de comandes i la rigidesa del seu govern Això no…

Intervingué decisivament en el procés contra Lleonard d’Alagó, marquès d’Oristany, favorable a la corona 1478 Nomenat vicecanceller d’Aragó 1479, exercí un paper determinant en l’establiment d’una germandat similar a la Santa Hermandad de Castella Com a jutge major del regne aconseguí la reforma del dret de manifestació, un dels principals furs aragonesos, que la corona desitjava abolir El 1484 acumulà també els càrrecs de vicecanceller de Catalunya i de València i, amb la creació del Consell d’Aragó 1494, fou designat per a exercir-ne la presidència 1494-1508 El…

Carles es negà als requeriments dels seus partidaris a favor del matrimoni amb Brianda de Vaca, mare de Felip, que hauria fet possible el reconeixement d’aquest com a successor seu en els drets a la corona catalanoaragonesa i navarresa Felip fou confiat pel seu pare al ciutadà barceloní Bernat Sapila Mort el príncep 1461, en presidí els funerals a Barcelona i hi restà durant els anys que la ciutat fou rebel al seu avi, Joan II de Catalunya-Aragó, el qual l’any 1477, li obtingué el nomenament d’arquebisbe de Palerm, a títol d’administrador, al qual renuncià el 1485 El seu oncle,…

Segon fill i successor de Ferran III , tendí a ampliar, en detriment de Turquia, els dominis patrimonials a l’àrea danubiana, per tal de compensar la pèrdua d’autoritat a Alemanya derivada dels tractats de Westfàlia i mantenir un lloc preeminent dins el concert europeu, lloc que li negava la França de Lluís XIV En la lluita amb l’imperi Otomà, després de la derrota del formidable exèrcit turc que el 1683 assetjà Viena Leopold I pogué ocupar la plana hongaresa i Transsilvània Intervingué, també, en els conflictes suscitats per Lluís XIV, contra el qual promogué l’Aliança de la Haia, la Lliga d…

Fill i successor del duc Lluís Felip I D’esperit obert, de precoç vocació política, es feu francmaçó, manifestà una oberta anglofília, s’oposà a Maupeou i el 1771 fou enviat per Lluís XV a l’exili Sota Lluís XVI recuperà el favor de la corona, però aviat la seva posició i el seu prestigi com a primer príncep de la sang, i la seva fortuna, el posaren en situació d’esdevenir el cap de l’oposició parlamentària Criticà durament l’Assemblea de Notables i fou diputat per la noblesa als Estats Generals, on es manifestà el juny del 1789 partidari de la reunió conjunta dels tres estats…

El seu fundador, Ralph Mortimer — ~1104, cavaller normand, acompanyà Guillem el Conqueridor a Anglaterra 1066 i rebé la baronia de Wigmore 1075 Roger Mortimer 1287 — 1330, baró de Wigmore i primer comte de March 1320, fou l’amant d’Isabel de França, muller d’Eduard II d’Anglaterra, el qual obligaren a abdicar 1327 Fou executat per ordre d’Eduard III d’Anglaterra Edmund Mortimer 1351 — 1381, comte de March i primer comte d’Ulster, es casà amb Filipa de Clarence, neta d’Eduard III, i en aquest matrimoni radicà l’origen de les pretensions de la casa de York al tron d’Anglaterra Segons les…

Es conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó El feu recopilar Alfons I vers el 1192, i l’autor és Ramon de Caldes, degà de l’església de Barcelona 1161-99 Representa l’esforç de la corona per a senyorejar el país fraccionat i sovint usurpat pels senyors feudals conté aliances, vendes, testaments, comandes de castells i sagraments d’homenatge Originalment s’anomenava Liber domini regis , i es componia de dos volums, amb un total de 888 folis i prop d’un miler de documents els més antics són del segle IX Actualment, després de moltes mutilacions, forma un volum de 88…

D’origen franc, durant el període merovingi fou el càrrec immediatament inferior al majordom i tenia a la seva cura el personal del palau Sota els carolingis era encarregat d’organitzar els viatges del sobirà i sota els Capets esdevingué el primer funcionari reial, cap de l’exèrcit i administrador dels dominis reials Fou conegut també, des del segle X, amb el nom de dapifer El càrrec cessà el 1191, a la mort del comte Teobald V de Blois, darrer senescal de França, i fou substituït pel de conestable Els grans senyors feudals francesos també tingueren senescals propis els ducs de Normandia i…

Renúncia formal de Felip V a la corona francesa