Resultats de la cerca
Es mostren 4597 resultats
Mortimer
Família noble anglonormanda que adquirí importància en les marques gal·leses i tingué una notable influència política als segles XIII i XIV, com a comtes de March i d’Ulster.
El seu fundador, Ralph Mortimer — ~1104, cavaller normand, acompanyà Guillem el Conqueridor a Anglaterra 1066 i rebé la baronia de Wigmore 1075 Roger Mortimer 1287 — 1330, baró de Wigmore i primer comte de March 1320, fou l’amant d’Isabel de França, muller d’Eduard II d’Anglaterra, el qual obligaren a abdicar 1327 Fou executat per ordre d’Eduard III d’Anglaterra Edmund Mortimer 1351 — 1381, comte de March i primer comte d’Ulster, es casà amb Filipa de Clarence, neta d’Eduard III, i en aquest matrimoni radicà l’origen de les pretensions de la casa de York al tron d’Anglaterra Segons les…
Leopold I

Leopold I.
© Fototeca.cat
Història
Emperador romanogermànic, rei de Germània i de Bohèmia i arxiduc d’Àustria (1658-1705) i rei d’Hongria (1655-1705).
Segon fill i successor de Ferran III , tendí a ampliar, en detriment de Turquia, els dominis patrimonials a l’àrea danubiana, per tal de compensar la pèrdua d’autoritat a Alemanya derivada dels tractats de Westfàlia i mantenir un lloc preeminent dins el concert europeu, lloc que li negava la França de Lluís XIV En la lluita amb l’imperi Otomà, després de la derrota del formidable exèrcit turc que el 1683 assetjà Viena Leopold I pogué ocupar la plana hongaresa i Transsilvània Intervingué, també, en els conflictes suscitats per Lluís XIV, contra el qual promogué l’Aliança de la Haia, la Lliga d…
Lluís Felip Josep d’Orleans
Història
Duc d’Orleans (1785-93).
Fill i successor del duc Lluís Felip I D’esperit obert, de precoç vocació política, es feu francmaçó, manifestà una oberta anglofília, s’oposà a Maupeou i el 1771 fou enviat per Lluís XV a l’exili Sota Lluís XVI recuperà el favor de la corona, però aviat la seva posició i el seu prestigi com a primer príncep de la sang, i la seva fortuna, el posaren en situació d’esdevenir el cap de l’oposició parlamentària Criticà durament l’Assemblea de Notables i fou diputat per la noblesa als Estats Generals, on es manifestà el juny del 1789 partidari de la reunió conjunta dels tres estats…
Liber feudorum maior
Miniatura del Liber feudorum maior
© Fototeca.cat
Cartulari que conté els documents referents als dominis de la casa comtal de Barcelona i als altres comtats integrats a ella.
Es conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó El feu recopilar Alfons I vers el 1192, i l’autor és Ramon de Caldes, degà de l’església de Barcelona 1161-99 Representa l’esforç de la corona per a senyorejar el país fraccionat i sovint usurpat pels senyors feudals conté aliances, vendes, testaments, comandes de castells i sagraments d’homenatge Originalment s’anomenava Liber domini regis , i es componia de dos volums, amb un total de 888 folis i prop d’un miler de documents els més antics són del segle IX Actualment, després de moltes mutilacions, forma un volum de 88…
Diego Colón
Història del dret
Administrador i segon almirall de les Índies de Castella.
Fill primogènit de Cristòfor Colom i de Felipa Moniz de Perestrello El 1508 es casà amb María de Toledo, neboda del duc d’Alba, i amb la seva ajuda aconseguí el governament d’Hispaniola Continuà, des de l’illa, els plets amb la corona, i el 1511 rebé d’una manera honorífica el virregnat vitalici de les terres descobertes pel seu pare Durant el seu govern, fou creada a petició dels veïns una audiència per tal de minvar la seva autoritat El 1515 fou cridat a Castella per Carles I a fi de justificar les arbitrarietats en la concessió de comandes i la rigidesa del seu govern Això no…
Alfons de la Cavalleria
Dret
Jurista, conseller de Ferran II de Catalunya-Aragó des de l’època del seu casament amb Isabel de Castella.
Intervingué decisivament en el procés contra Lleonard d’Alagó, marquès d’Oristany, favorable a la corona 1478 Nomenat vicecanceller d’Aragó 1479, exercí un paper determinant en l’establiment d’una germandat similar a la Santa Hermandad de Castella Com a jutge major del regne aconseguí la reforma del dret de manifestació, un dels principals furs aragonesos, que la corona desitjava abolir El 1484 acumulà també els càrrecs de vicecanceller de Catalunya i de València i, amb la creació del Consell d’Aragó 1494, fou designat per a exercir-ne la presidència 1494-1508 El…
cantus coronatus
Música
Locució utilitzada cap al final de l’Edat Mitjana, per a designar el cant coronat, amb la qual hom es refereix a dues categories diferents de la música vocal medieval.
En primer lloc, en la chanson couronnée del repertori dels trouvères francesos, es tracta d’una composició que, per una raó o altra, meresqué un reconeixement especial, un premi o corona Les especificitats d’aquestes cançons no són del tot clares i res no es pot deduir de la dotzena d’exemples que han perviscut amb aquesta denominació en els manuscrits La descripció que en fa Johannes de Grocheo en el seu tractat, com també els exemples que dona, tampoc no ajuden a l’aclariment D’altra banda, el terme també es refereix a la pràctica interpretativa consistent en la improvisació d’…
creu llorejada

creu llorejada
Heràldica
Creu formada per quatre espases amb les puntes cap enfora ressaltades sobre una corona de llorer.
majordom
Història
A la corona catalanoaragonesa, primer funcionari palatí, que tenia cura dels serveis de la casa reial.
Aquest càrrec existia ja a l’alta edat mitjana, al regne d’Aragó, on exercí originàriament el govern i l’administració de la justícia, i al s XIV fou establert al Principat de Catalunya, en substitució del de gran senescal de Catalunya, que restà reduït a les seves funcions militars Les ordinacions de Pere III del 1344 instituïren tres nobles majordoms un del regne d’Aragó, un del Principat i un dels regnes de València i de Mallorca com a dignitats honorífiques pròpies dels consellers del rei sota llur autoritat hi havia dos cavallers majordoms , que eren els qui exercien l’ofici en la…
filament
Astronomia
Núvol de gas situat en el límit cromosfera/corona del Sol, que presenta un aspecte filamentós.
La seva densitat és superior a la del seu entorn, però la seva temperatura és inferior
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina