Resultats de la cerca
Es mostren 1516 resultats
Sant Vicenç de Garraf (Sitges)
Art romànic
Aquest antic priorat augustinià també és conegut per Sant Vicenç de Pedrabona Es trobava en l’esquerra del torrent de Garraf, prop de la masia de Can Lluçà, on hi ha l’era del Prior i el coster de la Fita, potser els darrers vestigis de l’establiment monàstic, situat a la zona de muntanya del poble de Garraf El priorat fou fundat per rei Alfons I el Cast l’any 1163 per la donació que feu al prevere Joan, en pur i franc alou de tot el territori de les comes de Campdàsens, al massís de Garraf, amb les seves terres i pertinencies amb la condició que s’havia de construir un monestir en honor a…
Santa Eulàlia d’Alós (Alt Àneu)
Art romànic
No hem trobat referències directes d’aquesta església, de la qual només queden alguns fragments de murs, amb un aparell de còdols irregulars, que no permeten fer precisions sobre la seva estructura o datació Per la seva situació resulta versemblant plantejar la hipòtesi que l’església de Santa Eulàlia correspongui a l’església del poble d’Alós Sobirà, que només coneixem per diverses notícies, de les quals la més antiga és del 1090 Aquest any el comte Artau II, amb la seva muller Eslonça, i el seu germà Ot, amb el consentiment del seu cosí Tedball Guitard de Vallferrera, donaren al monestir de…
Bāber
Història
Nom amb el qual és conegut el príncep timúrida Ẓāhir al-Dīn Muḥammad, fundador de l’imperi del Gran Mogol a l’Índia.
Descendent, per part de mare, de Genguis Kan, Bāber sobrenom que significa ‘el lleó’ heretà, a la mort del seu pare 1494, el principat de Fergana i ben aviat hagué d’enfrontar-se a les intrigues de possibles usurpadors Amb sort desigual intentà d’apoderar-se del veí tron de Samarcanda conquerit el 1497, perdut en mans de l’uzbek Šaybānī el 1501 i recuperat el 1512 alhora que envaïa l’altra banda de l’Hindūkush 1504 Bandejat definitivament a la Transoxiana, hagué de retirar-se a Kābul 1514, des d’on, perdudes les esperances de recuperar els primers dominis davant el creixent poder…
Antoni Comas i Pujol
Literatura catalana
Historiador de la literatura i crític.
Vida i obra Fou un dels fundadors de la revista universitària “Curial” 1949 Deixeble de Martí de Riquer, es doctorà 1956 amb un estudi sobre Ramon Vidal de Besalú Professor de la Universitat de Barcelona des del 1953, fou titular de la primera càtedra de llengua i literatura catalanes 1965-81 que es creà després de la guerra civil de 1936-39 Feu edicions de textos de Teresa de Jesús, Joan Boscà i Juan de Valdés Publicà Les excellències de la llengua catalana 1967, Assaigs sobre la literatura catalana 1968, Joan Alcover Aproximació a l’home, al seu procés i la seva obra 1973, premi Joan…
Gianni Vattimo
Filosofia
Filòsof italià.
Molt influït per Heidegger i Gadamer, la seva obra ha estudiat la crisi de la metafísica tradicional, a la qual oposa una “ontologia de la decadència” o “feble”, en la qual esdevenen secundaris els conceptes propis de la metafísica L’ontologia queda reduïda a hermenèutica, la qual cosa implica la mort de la metafísica i l’obertura d’un nou període on hom deixa de banda la tendència superadora que ha caracteritzat la “modernitat” És considerat un dels principals autors de la filosofia postmoderna Entre les seves obres cal esmentar Poesia e ontologia 1967, Il soggeto e la maschara…
El marc històric (segles III-VII)
El territori que amb el pas dels temps ha constituït els Països Catalans va viure, des de la segona meitat del segle III, les transformacions, sovint molt profundes, de la societat romana imperial, que portarien, inevitablement, a la creació de noves formes de vida i nous plantejaments històrics, diferents dels que s’havien desenvolupat durant els segles de l’Imperi, anomenats de pau romana Uns territoris com els catalans, situats entre Hispània i la Gàllia romana, ben comunicats per mar amb la Península Itàlicai amb les províncies de l’Àfrica occidental, evidentment ocupaven el millor…
Els Forgas, a Begur
Lletra de canvi de Francesc Forgas, 1884 L’empresa surera es creà a Begur el 1790, segons afirmava la mateixa família Però l’impuls li arribà de Francesc Forgas i Elias, nascut al mateix Begur el 1824 Era un comerciant de corall, que vendrà també taps de suro i que aviat es concentrà en la fabricació de taps destinats a l’exportació En collaboració amb Esteve Roura, de Calonge, el 1870 obrirà una oficina a Londres, mercat tradicional dels tapers catalans També conjuntament amb Roura, comprà grans extensions de terreny a la província de Cadis, cobertes d’alzines sureres, que li asseguraven la…
Josep Palomer i Alsina
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor i eclesiàstic.
Vida i obra S’ordenà de sacerdot el 1908 Inicià les seves activitats literàries amb les narracions de La tísica 1912, Fantasies 1914 i Somniant 1914, de marcat caràcter retòric S’interessà especialment pel relat històric, sempre a mig camí entre la fantasia i la dada historiogràfica En aquesta línia publicà Perfums d’Oda 1914, Notes inèdites del Collell 1915, El cavaller Drylleires 1916, L’aventurer Bernat Pasqual 1916, Anècdotes arenyenques 1917, Chopin a Arenys de Mar 1921 o La família dels Pasqual 1923, entre d’altres, i la novella Un patge de Maria Antonieta 1917, traduïda al castellà el…
,
Tàrent
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Pulla, Itàlia, situada a l’angle septentrional del golf de Tàrent.
La part antiga de la ciutat separa la llacuna anomenada Mare Piccolo del Mare Grande que és ja la mar Jònica, amb el qual aquella es comunica per canals És un port comercial i marítim molt important, i seu arquebisbal Colònia de la Magna Grècia fundada pels espartans segle VIII aC, esdevingué una de les ciutats més riques i poblades de la Mediterrània Conquerida per Roma 272 aC, el 125 aC es convertí en colònia romana Colonia Neptunia , bé que conservà durant molt temps la seva empremta grega Conquerida pels gots el 549, passà, successivament, a les mans dels longobards, de l’imperi Bizantí…
art bizantí
art bizantí Església de San Vitale a Ravenna
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat del segle IV al XIV dins l’àmbit de l’imperi Bizantí, originat a través de l’hel·lenisme i del món romà oriental.
Art sorgit al servei d’una monarquia teocràtica, tingué caràcter religiós, dogmàtic i cortesà, i una amplíssima àrea d’influències coincidint amb l’àmbit polític de l’Imperi, tant a l’Occident cristià i romànic, com a Rússia i als Balcans El seu caràcter inicial és discutit Per als autors orientalistes, des del Baix Imperi l’esperit hellenístic predominà a Roma les seves tendències degueren donar lloc al naixement de l’art bizantí després de la fundació de Constantinoble per Constantí 324 i, sobretot, després de la partició de l’Imperi feta per Teodosi 395 Per als occidentalistes, tot el món…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina