Resultats de la cerca
Es mostren 1695 resultats
Sant Vicenç del castell de Toló (Gavet de la Conca)
Art romànic
Situació Aspecte del mur sud de l’església, amb la finestra de doble esqueixada, la part més notable de les seves malmeses ruïnes Arxiu Gavín Les ruïnes de l’església del castell de Toló es troben a l’indret de l’antic castell de Toló L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia anterior JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG371583 Història L’any 1078 es feu la publicació sacramental del testament de Seniofred que havia deixat el seu alou de Toló a Santa Maria de Meià Però aquest no és l’esment més antic del lloc, ja que el castell de Toló apareix…
Sant Feliu de Rodors (Moià)
Art romànic
Situació Una vista de conjunt de l’edifici, en el qual l’obra romànica ens ha deixat només alguns fragments de mur F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Feliu s’aixeca propera a les ruïnes del castell de Rodors, en un pendent abocat a la vall de la seva riera, a la banda nord-occidental del terme Long 2°04’54” - Lat 41°50’28” Per a anar-hi, cal dirigir-se a Moià, on hem d’emprendre la carretera que mena a l’Estany Poc després d’haver - passat el quilòmetre 4, just a l’hectòmetre 150, cal desviar-se a mà esquerra per tal de seguir un camí carreter senyalitzat amb un rètol, on es…
Sant Gil de Solanelles (els Prats de Rei)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme de Solanelles Inicialment tingué funcions parroquials, però més tard les perdé, i quedà com a sufragània de la parròquia de Sant Pere Sallavinera L’existència del lloc de Solanelles es documenta a partir de l’any 1022 en el testament de Seguí, senyor del castell de Castellar, el qual deixà la torre de Solanelles a la seva filla Gerberga El terme s’esmenta a partir de l’any 1026, que Anlo, dona, i la seva filla Riquel vengueren a un senyor anomenat Fruga i a la seva muller Adalès uns béns situats al comtat de Manresa, en els termes de…
Sant Miquel de Gramoneda o del Soler de Gramoneda (Navès)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn L Prat En uns paratges bucòlics, de pinar i d’altres espècies vegetals, a la riba dreta de l’aigua d’Ora, a més de 1 000 m d’altitud, hi ha els paratges de Gramoneda En un dels indrets més estratègics hi ha l’església de Sant Miquel de Gramoneda, prop de la casa Soler per això també és coneguda per Sant Miquel del Soler de Gramoneda Mapa 292M781 Situació 31TCG877567 Al punt quilomètric 15,500 de la carretera de Solsona a Berga, 100 m abans d’arribar al pont de l’aigua d’Ora surt un camí que, seguint la riba dreta del riu…
Santa Magdalena del Collell (Guixers)
Art romànic
Situació Vista del conjunt exterior de l’església, mig perduda entre les construccions de la casa i amb un extens panorama que l’envolta L Prat A l’extrem del terme municipal de Guixers, vorejant ja el Berguedà, cap al cantó sud-oriental de Montcalb, Santa Magdalena, situada al final delturó, flanquejat pels torrents de Fontanella a ponent i Vallsadolla a llevant, gaudeix de la panoràmica que li ofereix Bastets i Busa, Port de Comte, Puig-aguilar i la Corriu Mapa 292M781 Situació 31TCG920669 A uns 11,500 km de la carretera de Sant Llorenç de Morunys a Berga, surt una pista a mà…
Eduard Ripoll i Perelló
Historiografia catalana
Prehistoriador i arqueòleg.
Vida i obra Ha treballat en diversos períodes cronològics, del Paleolític Abric Romaní, Capellades a l’època històrica Empúries, amb especial incidència en l’art prehistòric Es llicencià, el 1953, en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona S’inclinà vers la Prehistòria, i, més precisament, el Paleolític, per influència del professor Lluís Pericot, que l’orientà en la disciplina Amplià estudis a París, on establí contacte amb els estudiosos més reconeguts del Paleolític, particularment l’abat Henri Breuil Defensà la tesi doctoral, el 1956, sobre l’art paleolític espanyol, un camp en…
Ramon Sibiuda

Ramon Sibiuda
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof.
La seva catalanitat es dedueix del seu cognom i dels pocs rastres que el català literari del seu temps ha deixat en la seva única obra coneguda Fou mestre en arts, en medicina i en teologia, i llicenciat en dret canònic, encara que no consta on estudià Professà les arts i la teologia a l’estudi general de Tolosa Llenguadoc És autor de Scientia libri creaturarum seu nature seu liber de homine , extractada pel cartoixà való Pierre Dorlant sota el títol Viola Animae 1499 i refosa per Joan Amós Commeni amb el títol d' Oculus fidei 1661 Cal cercar l’origen de la seva filosofia, més…
Lorenzo Valla
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Humanista italià.
De família originària de Piacenza, a Roma aprengué el grec per tal de poder traduir al llatí Homer, Isop, Tucídides, Heròdot i Demòstenes hi tractà Leonardo Bruni, de qui rebé la prevenció contra l’aristotelisme medieval i la nova actitud ètica dels humanistes per contra, també hi féu amistat amb el desaprensiu Antonio Beccadelli, el Panormita L’actitud hostil del poeta Antonio Loschi i del filòsof Poggio Bracciolini li impediren d’assolir de Martí V la secretaria que havia deixat vacant el seu oncle matern Melchiorre Scrivani mort el 1430 El 1431 partí, doncs, cap a la…
cultura megalítica
cultura megalítica El dolmen de la Roca d’en Toni, prop de Can Boquet, a Vilassar de Dalt
© Fototeca.cat
Prehistòria
Cultura prehistòrica definida per la presència de megàlits.
Bé que existeixen megàlits en altres zones, el concepte de cultura megalítica és aplicat només a Europa i a algunes zones del Pròxim Orient Hom hi distingeix alhora diversos centres, amb matisos propis, estesos a la península Ibèrica, França i les illes Britàniques, principalment En diverses illes mediterrànies Balears, Còrsega, Sardenya hi ha també una fase megalítica anterior a llurs civilitzacions més característiques Quant als orígens de la cultura megalítica, una hipòtesi els situa a l’occident d’Europa, mentre que una altra els fa derivar de corrents orientals El màxim floriment d’…
Carlos Saúl Menem
Política
Polític argentí.
Provinent d’una família d’emigrants sirians, de molt jove es convertí al catolicisme Es graduà en dret l’any 1955 per la Universitat de Córdoba Membre del Partido Justicialista , un any després de l’enderrocament de Juan Domingo Perón pels militars fou arrestat per incitar a la insurrecció El 1957 fundà en la clandestinitat les joventuts peronistes de la província de La Rioja, organització que liderà El 1963 fou nomenat president del Partido Justicialista de la província Tot i guanyar aquest any l’acta de diputat, el seu nomenament fou invalidat poc després per un nou cop militar Legalitzat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina