Santa Magdalena del Collell (Guixers)

Situació

Vista del conjunt exterior de l’església, mig perduda entre les construccions de la casa i amb un extens panorama que l’envolta.

L. Prat

A l’extrem del terme municipal de Guixers, vorejant ja el Berguedà, cap al cantó sud-oriental de Montcalb, Santa Magdalena, situada al final delturó, flanquejat pels torrents de Fontanella a ponent i Vallsadolla a llevant, gaudeix de la panoràmica que li ofereix Bastets i Busa, Port de Comte, Puig-aguilar i la Corriu.

Mapa: 292M781. Situació: 31TCG920669.

A uns 11,500 km de la carretera de Sant Llorenç de Morunys a Berga, surt una pista a mà esquerra, la qual en 8,400 km porta a Santa Magdalena. Abans, però, haurem deixat Sisquer a mà esquerra i a 200 m de la casa de Collell, que hom veurà a mà dreta, la pista de mà esquerra que duu a Montcalb. L’església és de propietat privada i en guarden les claus al mas Collell. (JCS)

Església

Interior de la nau de la capella, rematada a llevant per un absis de planta semicircular, obert a través d’un arc triomfal forca rudimentari.

L. Prat

No coneixem cap dada documental d’aquesta església, la qual conserva prou elements per a classificar-la d’alt-medieval.

L’edifici consta d’una nau, amb els murs convergents vers l’absis, de planta semicircular, orientat a llevant i separat de la nau per un arc triomfal, molt barroer, el qual arrenca de dues impostes aixamfranades.

L’aparell és de pedra rústega, trencada a cops de maceta i amb carreus més grossos per a reforçar els angles.

Els murs, molt prims, foren sobrealçats i l’antiga coberta, probablement de fusta, substituïda per una volta de rajola.

La teulada és a dos vessants i cònica a l’absis. Només hi ha una finestra al mur de migdia, propera a l’absis, d’una esqueixada i sortides rectangulars. La porta, amb llinda monolítica on ha estat retallat un arc rebaixat molt barroerament, és al frontis, coronat per un nou campanar d’espadanya, d’una finestra rectangular.

L’absis té una fornícula per al sant, la qual hom no pot afirmar que correspongui a la finestra, ja que a l’exterior no se’n veu ni rastre. (JCS)

Tot l’edifici traspua una gran senzillesa i és molt elemental d’execució, però té un gran interès tipològic, igual com la propera església de Sant Salvador de Golorons, car presenta l’existència d’una estructura espacial encara preromànica, amb la segregació de nau i absis, dins unes formes que ja anuncien el món romànic, especialment a l’absis semicircular. L’aparell és força irregular i retocat com perquè sigui un indicador cronològic mínimament fiable. Amb tot, hom no pot descartar una datació semblant a la de Sant Salvador de Golorons, del principi del segle XI, sense excloure unes dates més antigues per a la seva construcció. (JAA)