Situació
Aspecte del mur sud de l’església, amb la finestra de doble esqueixada, la part més notable de les seves malmeses ruïnes.
Arxiu Gavín
Les ruïnes de l’església del castell de Toló es troben a l’indret de l’antic castell de Toló. L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia anterior. (JAA)
Mapa: 33-12(290). Situació: 31TCG371583.
Història
L’any 1078 es feu la publicació sacramental del testament de Seniofred que havia deixat el seu alou de Toló a Santa Maria de Meià. Però aquest no és l’esment més antic del lloc, ja que el castell de Toló apareix documentat des de l’any 1055.
En referència a la seva església, Sant Vicenç, no es tenen dades fins a l’any 1314, en què fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona en el seu recorregut per les esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp. Els visitadors indicaven que era una església de castell i que no hi havien pogut entrar. Sant Vicenç era, doncs, en aquests moments, l’església parroquial del lloc de Toló. En el llibre de la dècima del 1391 s’inclou el capellà de Toló, que pagava la quantitat de 2 lliures. Suposem que es referia a Sant Vicenç.
No es tenen més dades sobre aquesta església fins a la visita pastoral del 1758, quan era ja una església sufragània dependent de Sant Salvador de Toló. El visitador indicà que Sant Vicenç, que havia estat l’antiga església parroquial, restava privada de culte perquè es trobava en un estat indecent, fins i tot el cementiri, al qual faltava terra. Actualment depèn de Vilamitjana. (MLIC)
Església
Aspecte de les ruïnes, on es veu la torre ornada amb un fris d’arcuacions llombardes, segons una fotografia del 1970, pocs anys abans de la seva definitiva ensulsiada.
Arxiu Gavín
De l’església només es conserva un fragment del mur sud, on hi ha una finestra de doble esqueixada enmig d’un parament de carreu irregular ben disposat. Fins fa uns anys es conservaven encara altres restes de l’església, entre les quals destacava la part baixa d’una torre, de planta quadrada, adossada a l’angle sud-est de la nau, on es distingia una finestra de doble esqueixada i un fris decoratiu d’arcuacions llombardes, delimitades per lesenes als angles i acompanyades d’un fris en dent de serra, col·locat per dessota de les arcuacions, al contrari del que seria habitual.
Tot i la precarietat de les restes conservades, la qualitat dels elements ornamentals permet d’incloure l’església del castell de Toló dins les formes pròpies de l’arquitectura del segle XI. (JAA)
Bibliografia
- ACU. Llibre de Visites, 1758, núm. 112, folis 267v-270r
- ACU. Plan Parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàg. 306
- ACV. Llibres de visites del Bisbat d’Urgell, calaix 31/41, vol. V, (1314-1315)
- Bertran, 1979, vol. II, pàg. 304
- Baraut, 1984-85, vol. VII, doc. 921, pàgs. 53-54.