Resultats de la cerca
Es mostren 1976 resultats
orpiment
Mineralogia i petrografia
Sulfur d’arsènic, As2S3
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Els cristalls són petits també es pot presentar en masses irregulars És de color groc i té un esclat de perla o de resina transparent La seva duresa és 1,5-2 i la densitat 3,49 És un mineral format a poca temperatura Es troba en venes i dipòsits formats per fonts termals o com a producte d’alteració del realgar o d’altres minerals d’arsènic A la península Ibèrica n'hi ha a Astúries i a Almadén
HEXFET
Electrònica i informàtica
Transistor MOSFET constituït per diverses cèl·lules de forma hexagonal en paral·lel.
Cada cèllula té una regió n + que constitueix la font, i una porta hexagonal de silici policristallí El corrent flueix des de la font, a través d’un estret canal invertit, cap a la perifèria de cada cèllula i després verticalment cap al drenador situat al fons del substrat Ofereix una alta densitat d’integració i és utilitzat especialment en electrònica de potència pel fet que pot suportar corrents de prop de 100 A, amb tensions de saturació comparables a les dels transistors bipolars de grandària similar
atmosfera estel·lar
Astronomia
Meteorologia
Conjunt de les capes exteriors de l’estel, directament accessibles a l’observació.
Els límits de l’atmosfera estellar no són pas ben definits, ni cap al centre de l’estel, ni cap enfora d’una banda, les capes més exteriors anomenades cromosfèriques no contribueixen gaire a la formació de l’espectre i, per tant, no són estudiades com formant part de les atmosferes estellars d’altra banda, hom tampoc no hi considera incloses les capes més profundes, per tal com llur radiació és absorbida per les capes superiors i no arriba a l’observador Resta així una atmosfera estellar de gruix variable, però que sempre és reduïda en relació amb el radi R de l’estel, la qual cosa permet de…
electroquímica
Física
Química
Part de la química física que estudia les relacions existents entre l’energia elèctrica i l’energia química.
Hom pot fixar l’origen de l’electroquímica en les experiències d’A Volta, seguides pels treballs de H Davy i M Faraday i la teoria de S Arrhenius sobre els electròlits El 1905 Tafel enuncià l’equació que relaciona la ddp entre dues fases amb la densitat del corrent mesurat El 1890, però, W Nernst ja havia establert l’equació que porta el seu nom i que relaciona la ddp mesurada i l'activitat de l’ió que és en dissolució Butler interpretà cinèticament els potencials de Nernst, Gurney introduí la mecànica quàntica per a explicar la transferència de càrrega i Frunkin estudià el…
membrana

Membrana
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Element elàstic pla i prim, generalment de geometria circular, que constitueix la font de so dels instruments membranòfons.
El seu moviment oscillatori es genera amb la comunicació d’una velocitat inicial o cop Com les cordes, les membranes necessiten ésser tensades per a vibrar, i és aquesta tensió la que provoca el retorn cap a la posició mitjana característic del moviment oscillatori Els paràmetres físics d’afinació de les membranes són la tensió, el radi i la densitat superficial La freqüència fonamental puja quan augmenta la tensió o disminueix el radi o la densitat Si es disminueix la tensió o s’augmenta el radi o la densitat, llavors la freqüència fonamental baixa Un…
decantació

Decantació a fi d’obtenir or
© iStockphoto.com/snokid
Química
Operació que consisteix a separar per gravetat dues o més substàncies immiscibles entre elles, sempre que tinguin distintes densitats i que almenys una sigui líquida.
A l’efecte d’eliminar les matèries sòlides que un líquid té en suspensió, hom deixa que caiguin i que s’acumulin en el fons Una vegada produïda aquesta separació, hom pot inclinar el decantador i deixar sobreeixir el líquid clar, lliure de sòlids, bé que modernament hom procedeix a aspirar-lo des d’una altura una mica superior a la interfície líquid-sòlid del sediment, o bé a retirar els sòlids per la part inferior Per decantació també poden ésser separats líquids immiscibles de diferent densitat, una vegada n'han estat separades ambdues fases
temperatura potencial
Geografia
Temperatura que tindria una massa d’aigua si es transportés de manera adiabàtica (sense intercanvi de calor amb les aigües dels voltants) des d’una profunditat determinada fins a la superfície de l’oceà.
Atès que l’aigua de mar és lleugerament compressible, la mostra d’aigua s’expandeix i, consegüentment, serà més freda que la temperatura in situ La densitat potencial es calcula quan es vol comparar masses d’aigua que se situen a diferents profunditats i on l’efecte de compressibilitat no és negligible Així, per exemple, una massa d’aigua amb una temperatura de 5ºC situada a 4000 m de profunditat que és transportada adiabàticament fins a la superfície de la mar té una temperatura de 4,56ºC a causa de l’expansió termal
iterbi
Química
Element pertanyent al grup de les terres rares de la taula periòdica.
De pes atòmic 173,04 i nombre atòmic 70, és d’un color blanc d’argent, brillant, malleable i dúctil Es fon a 824°C, bull a 1193°C i té una densitat de 6,972 g/cm 3 actua amb les valències +2 i +3 amb la primera forma sals grisenques molt reductores, i amb la segona, sals incolores Fou descobert per JC Marignac el 1878 en una terra anomenada aleshores erbina W Klemm l’aïllà el 1937 Actualment hom l’obté per tractament amb resines bescanviadores d’ions
mussolina
Indústria tèxtil
Teixit de seda de fil molt fi i retort, tant per ordit com per trama, amb lligat de tafetà.
La seva densitat és molt petita, i presenta un aspecte transparent, semblant a una gasa Quan la torsió és molt elevada fins a 3 600 voltes/m, té un aspecte crespat i és anomenada “mussolina crespó” Contràriament, amb baixes torsions de 300 a 400 voltes/m hom obté la “mussolina brillanté”, d’aspecte lluent Hi ha també “mussolina de cotó” i “de llana” Quan l’ordit i la trama són de colors diferents, hom té la “mussolina tornassol” És emprada per a fer bruses o vestits de dona vaporosos
cristobalita
Mineralogia i petrografia
Mineral polimorf del grup de la sílice.
La seva composició química és SiO 2 , i el seu camp d’estabilitat és entre 1 470°C i 1 713°C Aquesta última és la temperatura de fusió de la sílice, a partir de la qual la fase estable és la sílice líquida Cristallitza en el sistema regular, i sovint es presenta en forma de petits cristalls octaèdrics o també en forma d’agregats arrodonits De color blanc, té una duresa de 6,5 i una densitat de 2,32 Hom la troba sovint en les esquerdes i cavitats de les roques volcàniques
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina