Resultats de la cerca

Predicador i escriptor espiritual, fou rector de Villagarcía, Burgos i Valladolid És autor de diversos catecismes i doctrines que tingueren fins al s XIX una extraordinària difusió i que foren traduïts a diversos idiomes Un d’ells fou traduït en mallorquí el 1746 Catecisme i exposició breu de la doctrina cristiana i se'n feren com a mínim sis edicions a Mallorca també se'n féu una altra traducció catalana publicada a Barcelona el 1852

Fou un dels fundadors del Club de Vela de Blanes, però mantingué estrets lligams amb altres clubs i tingué un paper important en la difusió de les classes Snipe i 470 També fou l’introductor de la classe Moth Europe En el camp de la navegació de creuer, fou membre del Comité Interclubs i vicepresident de la Reial Associació Nacional de Creuers Participà en la creació de la Regata Príncep d’Astúries

Fou fundada l’any 1979 amb el nom de Federació Sindical d’Artistes Plàstics de Catalunya amb iniciatives com les jornades “L’Art a Catalunya a Debat” a Girona 1983, que posaren les bases de les primeres polítiques artístiques de la democràcia A la fi dels anys vuitanta i principis dels noranta centrà la seva activitat en la reforma de la legislació sobre els drets d’autor Llei de la propietat intellectual del 1987 i ajudà a definir les funcions del MACBA A la fi del 1994 adoptà el nom actual i reformà els seus estatuts per a donar cabuda als artistes que treballen àmbits com el videoart, la…

L’ACCA és una associació de caràcter professional amb presència activa en la vida artística i cultural catalana Fundada l’any 1978, és la secció catalana de l’Associació Internacional de Crítics d’Art AICA, una ONG integrada per 4200 membres i més de 60 seccions arreu del món Des del 1982 concedeix els premis ACCA de la Crítica d’Art per l’Assemblea General a partir d’un debat obert i lliure sobre les exposicions, les iniciatives i els fets més remarcables de la temporada artística El símbol de l’ACCA fou creat expressament per Joan Miró i donat a l’associació l’any 1979

Música culta Vegeu Gran Bretanya Música tradicional La música tradicional gallesa ha estat sempre objecte de discussions a causa de les seves presumptes arrels arcaiques i s’ha envoltat d’un caràcter mític, ja que els documents i la mitologia s’hi barregen sovint Les primeres notícies sobre pràctiques musicals en aquesta regió de la Gran Bretanya les ofereixen els historiadors romans en les seves narracions sobre els cants dels druides i els bards La difusió de la religió cristiana als segles següents no limità la presència dels bards, que a l’Edat Mitjana encara es reunien en una mena de…

La còpia fotogràfica, que originalment donà nom al procediment, es basa en el revelatge quasi instantani d’un negatiu recobert d’una emulsió de clorur d’argent, que és en contacte directe amb un suport positiu recobert d’argent colloidal la difusió del clorur d’argent la part no impressionada del negatiu sobre el suport hi reprodueix una imatge positiva Actualment aquest sistema ha estat bandejat pel de la xerografia, molt més ràpid, versàtil i econòmic

Professor a la Universitat de Berlín, investigà especialment sobre camps poc coneguts de l’electroquímica difusió dels ions, dissociació electrolítica, nova teoria de la pila voltaica El 1899 establí la relació entre la diferència de potencial de contacte i la pressió osmòtica dels ions en solució El 1906 formulà el teorema que porta el seu nom teorema de Nernst Escriví el tractat de química general Theoretische Chimie 1893, i rebé el premi Nobel de química l’any 1920

Depenia dels consells municipals a Barcelona, a través del Trentenari, que en delimitaven estrictament les atribucions i el nombre Exercia alhora l’ofici de crida i de trompeter, encarregat de la difusió d’avisos i de disposicions oficials A Barcelona, les primeres ordinacions dels corredors de coll són del 1346, les quals foren renovades el 1599 i el 1632 les darreres ordinacions són del 1817 i del 1836, quan el gremi era reduït ja a tres persones

Apareix generalment en el curs d’una tuberculosi i és provocada pel reblaniment del càseum o per l’evacuació d’un abscés Pot desaparèixer en produir-se l’oclusió cavitària, bé per formació d’una cicatriu fibrosa, bé per obstrucció del bronqui de drenatge de la cavitat Les cavernes són una font de difusió de la tuberculosi, sagnen fàcilment i poden perforar-se en la cavitat pleural, i aleshores donen lloc a un piotòrax o un piopneumotòrax