Resultats de la cerca
Es mostren 4113 resultats
Émile Bertaux
Història
Art
Historiador francès de l’art.
Fou director de la Gazette des beaux-arts Estudià l’art medieval del sud d’Itàlia Reivindicà la importància de l’art hispànic medieval en el recull Les primitifs espagnols 1906-09 És autor, també 1908 i 1911, dels volums sobre la pintura hispànica de la baixa edatmitjana a l' Histoire de l’art d’André Michel
Mare de Déu de Biuse (Llavorsí)
Art romànic
Aquest popular santuari té el seu origen en una església parroquial documentada des de l’any 1314 i que centrava un important poblat, avui abandonat Segurament Biuse, indret conegut des del 1128, no superà la crisi de la baixa edatmitjana i la seva església restà a partir d’aquell moment com una capella de la parròquia de Llavorsí
Sant Climent d’Estana (Montellà i Martinet)
Art romànic
No disposem de cap referència documental d’aquesta església a l’edatmitjana Tanmateix, el seu titular, molt antic, i el fet que el lloc d’Estana sigui consignat des del 1130 fan suposar que en aquest moment ja s’havia bastit una església al lloc Estana és un poble situat al sud-oest de Martinet, prop de Víllec
Antologia Històrica de la Música Catalana
Música
Col·lecció de discos publicats per Edigsa sota la direcció d’Oriol Martorell, entre el 1966 i el 1975.
Amb una vintena de títols, era una àmplia mostra de la música catalana, des de l’EdatMitjana fins al segle XX, en els diferents gèneres instrumental, coral, orquestral, cambra, òpera, etc El projecte es veié interromput per dificultats econòmiques de l’empresa L' Antologia fou més tard represa i continuada per PDI Produccions Discogràfiques Independents
Teòfil
Cristianisme
Monjo i tractadista d’art.
Escriví el manual d’art més important de l’edat mitjana, Diversarum artium schedula segle XII, on explica la manera de tractar els efectes cromàtics, la manera de fondre'ls i la manera de pintar i compondre els esmalts i mosaics en general Hom l’havia identificat, sense fonament, amb el monjo i orfebre Roger de Helmershausen
Eduí I de Northúmbria
Història
Rei de Northúmbria (616-633).
Fill del rei de Deira Primer rei cristià de Northúmbria, batejat pel bisbe de York Aliats Catwallon de Galles i el rei Penda de Mèrcia, envaïren el seu regne l’exèrcit d’Eduí fou destruït, i moriren ell i el seu fill Venerat com a sant a l’edat mitjana, hom en celebrava la festa el 4 d’octubre
diner
Diner mallorquí de Jaume II de Mallorca
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat monetària inferior del sistema carolingi, utilitzada arreu d’Europa durant l’edat mitjana i un període de l’edat moderna, que prengué el nom del denari romà.
El diner tingué com a múltiples el sou 12 diners i la lliura 240 diners que, en general, no foren monedes efectives, sinó unitats de compte Després de la desmembració carolíngia el diner perdé, arreu, contingut d’argent i hom encunyà diners de billó amb proporcions més i més petites d’argent Si al segle X el contingut d’argent oscilla entre el 60 i el 80%, al segle XII decau fins al 16% Més endavant el diner perdé encara més llei fins a arribar a ésser de coure pur A Catalunya encunyà argent Carlemany fou la primera encunyació peninsular cristiana després de la invasió alarb baté diners a…
torre
La torre de defensa de Can Maians, a Vilassar de Dalt
© Fototeca.cat
Arquitectura
Història
Construcció de fàbrica, cilíndrica o prismàtica, més alta que ampla, aïllada o sobresortint d’una edificació, feta per a protegir una ciutat o un castell, per a mirar a gran distància, per a tenir-hi instal·lades les campanes, el rellotge, etc.
A l’edat antiga, tant al Pròxim Orient com al món grecoromà tingueren sobretot funcions defensives, de talaia o de far, així com durant l’edatmitjana, que constituïren sovint la part més invulnerable del castell i n'esdevingueren la part més luxosa, com l’anomenada torre de l'homenatge La torre collocada amb les mateixes finalitats a esglésies i convents és anomenada campanar, i la de les mesquites, minaret Amb la creació dels burgs, la torre esdevingué el símbol de la ciutat, com és ara les torres de les ciutats italianes i el beffroi flamenc Durant el…
camp d’urnes
Prehistòria
Tipus de necròpolis característic de la primera edat del ferro a l’occident d’Europa i que s’estengué per la major part de Catalunya i una llenca al nord del País Valencià.
Els camps d’urnes coneguts també amb el nom alemany urnenfelder , corresponen a la cultura de Hallstatt, i tenen com a època de plenitud els segles IX-VI aC són cementiris d’incineració amb les cendres del mort posades dins de gerres o urnes, sovint voltades d’ofrenes, en clots fets un prop de l’altre, sense elements constructius a les tombes i sense cap signe exterior sobre la terra L’origen fou al sud d’Alemanya i s’estengueren cap a França i Itàlia seguint les immigracions dels grups indoeuropeus sovint identificats amb els celtes o preceltes, bé que d’altres els han lligats també amb els…
Tarascó
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament de les Boques del Roine, França, situada a la riba esquerra del Roine, enfront de Bellcaire, del Llenguadoc.
Mercat agrícola important Possessió dels comtes de Provença durant l’edat mitjana, el rei Renat I de Provença en féu el centre del seu mecenatge La ciutat és dominada pel castell s XIV-XV, i té l’església de Santa Marta, reconstruïda als s XIV-XV damunt d’una altra d’anterior, romànica, on és venerat el sepulcre considerat de la santa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina