Resultats de la cerca

Vida De família menestral, tingué una formació autodidàctica rebé nocions de música del seu pare, Esteve Garreta i Roig —rellotger i músic—, i de Ramon Novi —director de coral— Actuà en la cobla i l’orquestra paterna i, més tard, després d'una estada a Vilanova on aprengué l’ofici de rellotger, ho feu en el conjunt Quintet Garreta, mentre exercia de rellotger a Sant Feliu Aquesta manera de viure convenia perfectament al seu temperament tranquil i li deixava temps lliure per a dedicar-se a la creació musical L’ambient en què es mogué al Sant Feliu modernista fou el d’un cercle d’amics, gent…

Era fill de Francesc de Sagarriga i de Vilarig, senyor de Creixell, Pontós i Borrassà, i de Clara de Pau, castlà del castell de la Garriga, del municipi de Viladamat Alt Empordà i partidaris de la reina Sibilla de Fortià Fou bisbe de Lleida del 1403 al 1407, en què el papa Benet XIII el féu arquebisbe de Tarragona Des del 1406 secundà els esforços de Jaume de Prades i d'Arenós per posar fi al Cisma d’Occident Mantingué la mateixa posició al concili de Perpinyà 1409 Fou un dels més actius i moderadors en el parlament català de l’interregne 1410-12 Estengué la seva acció…

Dedicat inicialment a la docència, posteriorment passà al món editorial i literari Collaborà en la premsa gironina des dels anys setanta, especialment a Canigó , i també en  El Correo Catalán , Tele-exprés  i Tele-Estel La seva obra literària s’inicià amb  el poemari Mont Perdut 1955, sobre l’exili de la seva família, al qual seguí l’assaig Turistes, sirenes i gent del país 1967 Més tard publicà  Sempre sentíem parlar de la guerra 1968, Història d'un home errat 1969, Conte d'amor 1971 i Els Països Catalans , 1984 Vinculat a Òmnium Cultural, fou també un destacat activista per la llengua a…

El 1169 Alexandre III el convertí de filial de Valldemaria, prop d’Hostalric Selva, en abadia i cap de l’antiga matriu En resta l’església final del s XIII, de planta de creu llatina, i altres dependències El 1492 les monges es traslladaren al monestir del Mercadal , a Girona

A mitjan anys cinquanta es traslladà a Llagostera amb la seva família, on treballà tenint cura dels malalts i es relacionà amb els cercles republicans Donà suport a la Revolució del 1868  com a infermera dels revoltats a la Bisbal Destacà també com a activista obrera, especialment com a impulsora de la campanya per reduir a cinc hores la jornada laboral als menors de 13 anys, motiu pel qual fou anomenada “Isabel cinc hores” Prengué també part activa en la campanya contra les quintes i en la reivindicació d'una biblioteca per als obrers a Llagostera Participà en la implantació de l’ Associació…

Vida Fill d’un contrabaixista del Teatre Principal de Figueres, fou una de les figures més importants de les comarques gironines de la segona meitat del segle XIX El seu pare i Narcís Fita, oncle seu i mestre de capella a Figueres, el formaren musicalment, el segon en piano i harmonia, i Pere Solana li ensenyà violí Ingressà a l’orquestra del Teatre Principal de Figueres, seguint les petges del seu pare D’aquesta època daten algunes de les seves primeres composicions, la major part ballables El 1890 deixà l’orquestra i formà l’Octet Cotó, dedicat a la música de ball Amb aquesta agrupació…

Feu estudis a la Universitat de Barcelona i fou catedràtic a l’Institut Ramon Muntaner de Figueres al llarg de trenta anys La seva tesi doctoral, El Alto Ampurdán 1963, que encara avui és una obra de referència, li valgué una merescuda reputació com a geògraf Collaborà en la Geografia de Catalunya 1964, dirigida per Lluís Solé i Sabarís, i en altres iniciatives de caràcter geogràfic També és autor de diferents estudis sobre els límits de l’Empordà i d’un seguit de monografies sobre la geografia urbana de Figueres, Castelló d’Empúries i Sant Pere Pescador Els seus estudis més…

Vida Es formà a la capella de música de la catedral de Girona amb Josep Barba, i amb l’organista de l’església collegial de Sant Feliu, Anton Vidal De jove fundà una escola de música a Girona i, del 1851 al 1860, exercí de mestre de capella a la catedral de la ciutat Posteriorment s’establí a Barcelona, on fou membre de l’orquestra del Liceu i professor de música a l’escola de cecs i en una de sordmuts En aquelles dates havia començat a aplegar una important biblioteca musical a partir de l’adquisició de diferents impresos i manuscrits, i també una notable collecció d’instruments En la seva…

Vida i obra Hereu, el 1838, d’importants finques rústiques a la vall d’Aro, feu estudis de filosofia i es llicencià en dret el 1846, a Barcelona, i feu d’advocat a la Bisbal Publicà una sèrie de pensaments polítics al Calendari Català i a La Veu del Montserrat , en què denunciava l’assimilació política i cultural castellanes, i altres articles a “Lo Gai Saber”, sobre els jocs florals i sobre la centralització Collaborà a “El Faro Bisbalense”, especialment, el 1868, a propòsit de les festes d’homenatge als felibres, de retorn dels Jocs Florals de Barcelona, dels quals havia estat mantenidor l’…