Resultats de la cerca
Es mostren 1535 resultats
Tatarià
Geologia
Unitat estratigràfica del Permià superior, considerada com a equivalent del Djulfià.
prosòdia
Gramàtica
Segons la gramàtica tradicional, part de la gramàtica que ensenya la recta accentuació i pronunciació dels mots.
Transcripció del mot grec προςωδία acompanyament del cant, qualitat i accent prosòdic, es refereix a les particularitats de la pronunciació, com ara l’entonació, la quantitat, la intensitat l’equivalent llatí ad cantus és el que dóna origen al mot accent Vinculada estretament amb la mètrica, la prosòdia consisteix especialment en l’estudi de la quantitat o de la intensitat de les síllabes En les literatures clàssiques és, doncs, la ciència que permet de distingir les vocals llargues de les breus i que estudia d’altres particularitats pertanyents als elements constitutius dels…
Diccionari general de l’esport

Portada del Diccionari general de l’esport
NET EC
Esport general
Diccionari terminològic de l’esport en català elaborat pel Centre de Terminologia TERMCAT amb la col·laboració de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i de diverses federacions valencianes i balears, i el suport dels organismes responsables de política lingüística dels governs català, andorrà i balear.
L’obra, en què participaren uns 250 especialistes de tots els territoris de parla catalana, té com a precedent la collecció de diccionaris olímpics editada pel TERMCAT amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 El diccionari està compilat en un sol volum de 1204 pàgines que recull a la vora d’11000 termes corresponents a 81 esports diferents Cada terme inclou la definició, l’equivalent en castellà, francès i anglès, l’esport a què pertany i, en alguns casos, notes explicatives També ofereix un índex temàtic, índexs en les llengües d’equivalència, fotografies d’alguns esports…
vendes
Economia
Xifra de negocis i, en general, del nivell d’activitat d’una empresa.
En aquest sentit, és important la seva diferenciació dels cobraments les vendes d’una empresa durant un període són les operacions d’aquest tipus efectuades prescindint de si n'ha cobrat l’import o no així, es diferencia comptablement entre ingrés , que és l’equivalent monetari de la venda, i cobrament , que es el reflex financer de l’ingrés, que pot ésser simultani a aquest o, més generalment, posterior El volum de vendes d’un període determinat és la variable base per a determinar el resultat de l’empresa durant aquest període resultat = vendes - cost propi dels elements venuts…
sou
Numismàtica i sigil·lografia
Des del segle XIII, moneda d’argent fi que apareix a molts llocs com a conseqüència de la reforma monetària portada a terme per Lluís IX de França, l’any 1266.
Aquest sobirà, amb la creació del gros tornès , materialitzava l’antiga unitat de compte en una moneda d’argent de bona llei, de 4,2 grams de pes i un valor de 12 diners tornesos, és a dir, la moneda d’un sou Aquesta iniciativa fou àmpliament imitada i donà lloc a l’aparició de moltes monedes noves de valor equivalent un sou, que reberen noms definits i propis segons els països el ral gros de Montpeller, creat el 1272 per Jaume I de Catalunya-Aragó, el croat o ral d’argent de Barcelona, o el ral d’argent o croat de Mallorca, creat el 1300 per Jaume II de Mallorca Algunes d’…
postludi
Música
Obra o fragment musical que serveix de conclusió a una composició major.
El terme és aplicat especialment a la peça organística amb què s’acompanya la sortida de la congregació en acabar un servei religiós Sovint aquesta obra és improvisada, de vegades sobre temes gregorians o corals També s’utilitza en la música per a orquestra i el teatre líric Contraposat a preludi, el terme és sinònim de coda o epíleg Moltes vegades empra motius, temes o material musical exposats amb anterioritat en la resta de l En aquest sentit, P Hindemith, per exemple, conclogué el seu Ludus tonalis amb un postludi que consisteix en la represa i inversió del preludi inicial Molts fragments…
avoirdupois
Física
Sistema no decimal d’unitats de pes, emprat pels anglosaxons per a totes les mercaderies llevat els metalls, les pedres precioses i els productes farmacèutics, que es regeixen pel sistema troy.
La unitat fonamental és la lliura avoirdupois de 16 unces, equivalent a 453,592 g Unitats avoirdupois i equivalències unitat d’avoirdupois símbol valor en unitats avdp submúltiples valor en unitats avdp en lliures equivalència en unitats mètriques 1 grain gr - 1/7000 64,79892 mg 1 dram drm 27,34375 gr 1/256 1,771845 g 1 ounce oz 16 drm 1/16 28,34953 g 1 pound lliura lb 16 oz 1 0,4535924 kg 1 stone st 224 oz 14 6,350294 kg 1 quarter qr 2 st 28 12,70059 kg 1 central o new hundredweight ctl 1600 oz 100 45,35924 kg 1 hundredweight o centweight cwt 8 st 112 50,80235 kg 1 short ton s…
elasticitat
Economia
Mesura de la sensibilitat d’una magnitud econòmica en modificar-se’n una altra de què depèn.
Matemàticament s’expressa com a quocient entre la variació relativa de la variable dependent x i la variació relativa de la independent y ε = Δ x/x /Δ y/y , formulació que, quan es refereix a variacions infinitesimals, és equivalent a la de la tangent de la corba en un punt L’anàlisi econòmica la utilitza per a estudiar el grau d’influència d’una variable respecte a una altra, fent abstracció d’altres condicionants, però condicionada per l’existència de béns substitutius Les més emprades són la de l’elasticitat de la demanda i l’oferta respecte al preu, la de la demanda i l’…
Escola Superior de Música de Catalunya
Música
Centre de formació musical de grau superior.
És l’únic centre d’iniciativa pública a Catalunya facultat per a impartir el grau superior de música, equivalent a una llicenciatura universitària Inicià les seves activitats el curs 2001-02 amb 117 alumnes, en una seu provisional, fins que el 2004 ocupà les installacions definitives al complex de l’Auditori de Barcelona Ofereix titulacions en deu àmbits jazz i músiques modernes, música antiga, música clàssica i contemporània, música tradicional, teoria i composició, direcció, musicologia, pedagogia, sonologia i promoció i gestió El violinista Gerard Claret , que s’encarregà de…
planificació lingüística
Lingüística i sociolingüística
Conjunt d’intervencions organitzades de manera conscient i sistemàtica per tal d’influir sobre la forma o les funcions de les varietats lingüístiques presents en un marc social determinat.
Seguint la formulació de HKloss 1969, hom sol distingir-ne dos vessants complementaris la planificació del corpus intervencions sobre el mateix codi lingüístic tals com l’ortografia, la gramàtica, el lèxic, la pronúncia o l’elaboració de registres específics i la planificació de l’estatus , referent a l’ús de les diverses varietats lingüístiques i que comporta activitats de promoció o regulació legislativa per a difondre el coneixement o l’ús d’alguna varietat lingüística, amb tècniques com ara la immersió lingüística La planificació lingüística és, doncs, un canvi lingüístic o…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina