Resultats de la cerca
Es mostren 2952 resultats
satem
Lingüística i sociolingüística
Dit del fenomen que presenten algunes de les llengües de la família indoeuropea.
Aquestes llengües presenten palatalització dels fonemes guturals millor “dorsals” i, en un grau menor, dels labiovelars, fins a llur transformació, segons les llengües, en articulacions africades, fricatives o sibilants, en contrast amb les anomenades llengües centum, que conserven el caràcter oclusiu dels fonemes en qüestió Tots dos termes són respectivament les formes que, com a representants característics de cada grup, l’avèstic i el llatí, posseeixen com a continuacions del numeral ‘cent’ sat∂m i centum , de l’indoeuropeu *kmtom amb oclusiva dorsal inicial Pertanyen al grup satem l’…
reflexió

Trajectòria dels raigs en la reflexió
© Fototeca.cat
Física
Modificació de la trajectòria d’una partícula, d’un raig o del front d’una ona quan incideixen sobre una superfície límit del medi per on es mouen.
En el cas particular dels raigs, hom pot provar que la recta normal de la superfície reflectora, el raig incident i el reflectit són coplanaris, formant l’anomenat pla de reflexió , alhora que els angles formats per cadascun dels raigs amb la normal anomenats angle d’incidència î i angle de reflexió r són iguals Quan una ona és parcialment reflectida en una superfície, hom defineix el coeficient de reflexió R com R = I r / I i , on I i és la intensitat de l’ona incident i I r és la de l’ona reflectida En el cas particular de la reflexió d’una partícula per una superfície també es compleixen…
substrat
Lingüística i sociolingüística
Llengua que, en un territori determinat, és substituïda per una altra a conseqüència d’una conquesta o colonització.
Els elements d’aquella, incorporats a la nova llengua, en constitueixen també el substrat adstrat, superstrat Així, l’ibèric és substrat del castellà i del català el cèltic, del francès i de l’occità l’etrusc, del toscà etc Els trets més estables del substrat pertanyen sobretot a la fonètica, al lèxic no fonamental i a la toponímia la morfologia i el lèxic bàsic, en canvi, rarament pervenen a la llengua d’importació El canvi del grup ct > it, amb ulteriors modificacions lacte > ‘lleit’ > ‘llet’, la supervivència de mots com rega, solc , o de topònims com ‘Besalú’ < Bisuldunum ,…
aerosol

Esquema d’un envàs aerosol
© fototeca.cat
Química
Suspensió col·loidal de partícules líquides o sòlides en un gas.
Les boires i els núvols són exemples d’aerosols de partícules líquides els fums, d’aerosols amb partícules sòlides Per extensió, hom anomena també aerosols, suspensions de partícules de dimensions superiors a un veritable colloide núvols de polseguera molt fina, boires salines de vora mar un dia de vent, etc Una propietat essencial dels aerosols és la concentració que fan de certs constituents del medi de dispersió gasos o vapors, per dissolució o adsorció en les partícules líquides o per adsorció en les sòlides Els aerosols tenen propietats específiques que no posseeixen les altres solucions…
antropologia criminal
Criminologia
Branca de la criminologia dedicada a l’estudi dels factors antropològics amb relació a l’activitat criminal.
Hom admet generalment que el delicte és fonamentalment un acte humà que suposa una infracció de les lleis anomenades penals, però també és acceptat que tant el delicte com el delinqüent són fenòmens condicionats per factors antropològics somàtics, psicològics i socials En la valoració d’aquests factors antropològics hi ha hagut exageracions notòries Així, l’italià Cesare Lombroso, considerat com a figura capital en l’antropologia criminal, pretengué definir el delinqüent com una subespècie del gènere humà, identificable per una sèrie de característiques fisiològiques i somàtiques En la seva…
musicologia
Música
Entesa com a ciència musical (Musikwissenschaft), és la disciplina acadèmica que s’ocupa d’investigar i reflexionar sobre el fenomen musical en tota la seva extensió i profunditat, en totes les seves manifestacions i derivacions.
Estructuració de la musicologia com a disciplina acadèmica, segons H H Dräger © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura En primer lloc és una ciència, és a dir, una ocupació reflexiva o crítica de tota la substància i accidents del fenomen sonor i de la vida musical possibles de ser abordats per la raó, tant de manera filosòfica, psicològica, històrica, sociològica com cientificonatural Per mitjà de la reflexió positiva i fenomenològica, busca aclarir els problemes de la música fins a l’especulació abstracta Com a ciència moderna nasqué en ambients alemanys al final del segle XIX Des de la fi…
cerres

Cerres d’un arc de violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En l’arc d’alguns instruments cordòfons, feix de fibres que, tensades en els seus extrems, presenten un frec superficial capaç de desplaçar per fricció la corda de l’instrument.
Quan la corda, a causa de la seva pròpia tensió, s’allibera d’aquest desplaçament lateral i retorna al seu estat de repòs, es repeteix de nou el mateix cicle Aquest fenomen posa en vibració la corda, i genera el so inicial de l’instrument Malgrat que actualment poden ser de diferents materials, el nom d’aquestes fibres, anomenades també crins o metxa, procedeix de l’ús tradicional de pèls de la cua del cavall
persorció
Química
Acció i efecte de persorbir.
En la persorció els adsorbats poden ésser líquids o gasos, i el conjunt adsorbent-adsorbat es diferencia de les veritables dissolucions en la no-uniformitat del sistema La persorció és un fenomen reversible, regit per les dimensions relatives dels porus, de l’adsorbent i del diàmetre molecular de l’adsorbat Es presenta en moltes zeolites i en alguns tipus de carbons altament activats, i constitueix el fonament de l’acció dels tamisos moleculars
llengües bàltiques
Lingüística i sociolingüística
Branca de la família de les llengües indoeuropees que es compon de tres llengües principals, el lituà i el letó, molt estretament parents, i el prussià antic, ja extingit i mal conegut.
L’existència de les llengües bàltiques —molt particularment la del lituà— ha tingut una importància decisiva en la constitució de l’indoeuropeisme, car es tracta de llengües molt arcaïtzants en certs punts, més que el llatí o el grec clàssics i, doncs, llur testimoniatge té un gran valor Així, l’accent lituà és gairebé l’únic fenomen encara observable en una llengua viva que informa sobre la collocació i el caràcter del to indoeuropeu
protectorat
Dret internacional
Part de sobirania que un estat exerceix sobre un altre, sense annexar-lo al territori nacional, respectant-li el govern intern però reservant-se les relacions exteriors.
Règim convencional entre dos estats, suposa un tractat especial —no existeix un dret comú— que determina les diverses competències La forma normal de l' estat protegit suposa només la intervenció del protector en les relacions exteriors, bé que existeixen els protectorats colonials , on les ingerències atenyen la mateixa política interna i, en conseqüència, manquen de personalitat jurídica internacional Lligat al fenomen del colonialisme, sigui quina sigui la modalitat, pràcticament ha desaparegut amb la descolonització
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina