Resultats de la cerca

Situació L’església des de llevant, per fer visibles els dos elements romànics principals que ens n'han pervingut l’absis i el campanar de torre F Junyent-A Mazcuñan L’església és a tocar el castell de Súria, que estudiem a l’apartat anterior Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Súria, al costat del castell als peus del qual sorgí la vila de Súria Des dels primers moments degué ser la parròquia del terme, funció que conserva actualment en un altre temple situat al pla El castell de Súria és documentat des del 993 i l’església apareix citada en la relació de…

Ban per a la subscripció popular per a l’enderrocament de les muralles de Barcelona, 5-7-1843 AC / GS Al desembre del 1840 l’ajuntament de Barcelona va convocar un concurs públic de treballs científics que plantegessin la qüestió de l’enderrocament de les muralles de la ciutat El fort creixement demogràfic de Barcelona en les darreres dècades ofegava els habitants en un espai reduït i amb unes insuficients condicions higièniques A més, el fet de tenir muralles atorgava a la ciutat l’estatus de plaça forta militar i, per tant, no es podia construir cap edificació dins una àmplia zona al…

La distribució dels pobles tradicionals d’Amèrica, que representa aquest mapa, és el resultat d’un complex procés històric de poblament en successives etapes El continent americà es poblà inicialment amb onades migratòries de caçadors recollectors procedents d’Àsia que creuaren l’estret de Bering cap al 10000 aC, tot i que alguns historiadors s’aventuren a pensar que fins el 35000 aC, durant el període de glaciació en què els dos continents eren units amb un autèntic pont de gel Aquests pobles nòmades s’estengueren per Amèrica, de nord a sud, i hi desenvoluparen cultures altament…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia El Segrià Mapa dels castells i les edificacions militars del Segrià, les Garrigues i el Pla d'Urgell anteriors al 1300 Vegeu Castells i edificacions militars del Segrià , les Garrigues i i el Pla d'Urgell anteriors al 1300 J Salvadó Per a entendre les característiques de les fortificacions d’algunes comarques catalanes, hem de valorar, sobretot, la importància que hi tingué el fet d’ésser terres de marca o frontera i el fet d’haver-hi hagut un procés de feudalització En canvi, per a saber quins eren els trets característics de l’arquitectura…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars de la Conca de Barberà nteriors al 1300 J Salvadó En algunes comarques catalanes sembla més fàcil poder conèixer l’organització del territori durant la més alta edat mitjana És així, per exemple, en unes comarques pirinenques com el Pallars Sobirà o la Cerdanya o en una comarca pre-pirinenca com la Garrotxa En totes tres podem intentar de reconstruir la distribució d’unes “valls”, que tenen un origen molt antic, o d’uns “territoris” territorio o bé d’uns pagi , que foren creats abans de l’època…

Situació Vista aèria de la vila, capital històrica del Conflent, que conserva la trama urbanística medieval, tot i l’aspecte de ciutadella moderna, resultat de les fortificacions bastides al segle XVII, sota la direcció de l’enginyer militar i mariscal de França, marquès de Vauban, i d’altres afegides posteriorment ECSA - F Tellosa La vila de Vilafranca de Conflent, antiga i històrica capital de la comarca, s’alça a 435 m d’altitud a la dreta de la Tet en la seva confluència amb el Riu Major, damunt una roca granítica, envoltada de muralles medievals i modernes Mapa IGN-2349 Situació Lat 42°…

Ocupa la vall transversal més típica al vessant de mestral de la serra de Tramuntana i que s’obre a mar per un port natural es Port de Sóller, que ha estimulat la singularitat de Sóller dins l’illa Al límit amb els termes d’Escorca i Bunyola la serra de Tramuntana forma un murallam impressionant que voreja els 1000 m alt serra d’Alfàbia, 1068 m alt, que davalla uns 900 m en 1,5 km A mig aire, una alineació parallela, interrompuda per la vall de Sóller , culmina a 907 m al puig de sa Galera, ja en terme de Deià Domina el litoral una tercera alineació, que té per fites la muntanya de Bàlitx 542…

Origen i evolució El poblat de l’Esquerda, antigament anomenat Roda, és objecte d’excavacions arqueològiques periòdiques des de l’any 1977, les quals han evidenciat la seva ocupació des del final del segle VIII aC, durant el bronze final, fins a l’època medieval Al final del segle V aC els ibers hi bastiren un important oppidum fortificat, que fou abandonat durant el segle I aC En època visigòtica, el lloc es tornà a ocupar, i s’hi construí una potent muralla de gairebé 150 m de longitud Les investigacions apunten que la creació de la civitas —un nucli de control amb un territori adscrit— és…

Situació Vista general del castell, amb la població de Blanes al fons TAVISA És situat al cim d’un turó, al nord de Blanes, a 173 m per damunt del nivell del mar S’hi albira la costa, en especial la platja de Blanes Mapa 365M781 Situació 31TDG834144 Història Segons Joaquim Miret, entre els anys 1050 i 1053, la vescomtessa Ermessenda de Girona féu jurament de fidelitat al comte de Barcelona pels castells de Blanes i de Cabrera El castell de Blanes “ castrum de Blanes cum suis pertinentiis ” o Castell de Sant Joan també surt citat, segons J Botet i Sisó, en un instrument fet entre els anys 1051…

Situació Vista interior d’aquesta església amb part de la volta ensulsiada fa pocs anys, d’estructura bàsicament romànica però amb moltes modificacions especialment al sector de capçalera, aquí reproduït ECSA - JA Adell El conjunt de l’antiga església parroquial de Sant Fructuós d’Aramunt és a la part alta del poble vell d’Aramunt, actualment abandonat i en curs de rehabilitació, al qual s’arriba per una pista que surt de l’entrada al poble nou d’Aramunt, en direcció nord JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG347742 Història En el testament del comte Isarn, conegut com a fals VIII de Gerri , que…