Situació
L’església des de llevant, per fer visibles els dos elements romànics principals que ens n'han pervingut: l’absis i el campanar de torre.
F. Junyent-A. Mazcuñan
L’església és a tocar el castell de Súria, que estudiem a l’apartat anterior.
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Súria, al costat del castell als peus del qual sorgí la vila de Súria. Des dels primers moments degué ser la parròquia del terme, funció que conserva actualment en un altre temple situat al pla.
El castell de Súria és documentat des del 993 i l’església apareix citada en la relació de parròquies anterior al 1154 com a parròquia de Sorisa. L’edifici primitiu es degué suprimir al principi del segle XIII, ja que el 1205 es documenta una donació per a l’obra de Sant Cristòfol. L’expansió que tingué la vila a partir del segle XVII motivà que el segle següent es fes una església nova, que aprofità l’antiga l’absis com a sagristia i el campanar tot realçant-lo. No sabem si sota l’arrebossat s’amaga algun parament romànic.
L’església fou profanada el 1936 i després, el 1939, el títol de parròquia es traslladà a una nova església construïda al pla on ha sorgit la moderna població. El temple parroquial antic es restaurà i s’obrí de nou al culte el 1954 dedicant-lo a Nostra Senyora del Roser.
Igual com les altres esglésies pertanyents al terme municipal de Súria, des del primer moment, aquesta pertanyia al bisbat de Vic, fins que l’any 1957 fou incorporada al de Solsona. (ABC)
Església
Per una sèrie de reformes successives, l’edifici, inicialment romànic, anà perdent la seva fesomia medieval fins que, de l’obra primitiva, només quedaren uns pocs elements, bé que, en aquest cas, prou significatius. Actualment de l’església romànica erigida el segle XII, ultra un petit fragment de la nau, solament es fan ontensibles l’absis i el campanar, i ambdós encara modificats per ulteriors sobrealçaments.
Planta dels diversos pisos i secció del campanar, a escala 1:200.
A. Mazcuñan-F. Junyent
L’absis, que és ben orientat a llevant, es desplega en un pla semicircular i, per un sobreaixecament posterior, perfectament palès en l’aparell, ara assoleix una alçada molt considerable. Cal remarcar l’alçada notable que té aquest element i l’aspecte impressionant que donen a les nostres esglésies romàniques els sobreaixecaments i fortificacions dels absis. En aquest cas, cal notar el caràcter groller de la construcció en la qual es veu clarament la diferència d’aparell, sobretot si la comparem amb un edifici com Santa Maria de Claret al municipi de Santpedor.
Al centre de l’hemicicle hi ha una finestra coberta amb un arc de mig punt que, originàriament, devia tenir doble esqueixada, bé que ara, per una remodelació moderna, mostra una obertura més àmplia, que acull un reixat. A la banda meridional de la capçalera encara hi ha una altra finestra, de mides reduïdes i ara cegada. Aquest finestró ha estat obrat amb dos blocs de pedra, sobre els quals reposa un bloc monolític, molt treballat, que s’arqueja en forma d’arc de mig punt i en el qual rau tot l’interès del finestral, per tal com ha estat profusament esculturat amb motius geomètrics i ornat amb ressalts a manera d’arquivoltes. En iniciar-se l’arc de la finestra, forma un arquet, ben delimitat, que és ornat amb dues fileres de triangles, de les quals la de sota en conté de triples i, fins i tot, alguns de quàdruples, és a dir, que els triangles són formats per tres o quatre traços ressortits, mentre que els triangles situats a la sèrie superior han estat esculpits amb una sola línia.
Malgrat la bona intenció del picapedrer que, segurament, tenia el propòsit d’aconseguir un esquema simètric, potser per ser poc destre, no ho aconseguí; així doncs, les bases dels triangles superiors que, teòricament, s’haurien de situar entre els vèrtexs dels inferiors, a mesura que giravolten en ziga-zaga es van desplaçant fins que, uns i altres, es confonen a l’extrem esquerre de l’arquet. Dos solcs rebaixats a l’arcada fan ressaltar dues arquivoltes, la superior de les quals, que té més amplada, remata definitivament l’arc del finestró.
L’altre element que queda de l’església romànica és el campanar, que a partir d’una cornisa resta sobrealçat amb la prolongació d’un cos d’edifici modern, que el corona superiorment. Aquest campanar, que s’eleva en forma de torre quadrada, consta, ultra la socolada on hi ha un petit finestral, de tres pisos que, a l’exterior, només són indicats per les finestres, per tal com els seus murs són totalment llisos, sense cap element que marqui les tramades.
Finestra lateral de l’absis de l’església, ornamentada amb una decoració que no pogué trobar un escultor idoni.
A. Camprubí
El primer pis és perforat per quatre finestres, senzilles, obertes a cada vent, les quals són rematades amb arcs de mig punt fets amb dovelles. Al segon pis les finestres són geminades, i han estat fetes amb dos arquets de mig punt adovellats, que reposen sobre una columna amb capitell mensuliforme. Aquests finestrals, com els anteriors, són oberts als quatre vents. Al darrer pis també hi ha quatre finestres, una a cada costat, de característiques idèntiques a les del segon, però de més grans proporcions. Una cornisa situada al capdamunt d’aquest darrer tram delimita l’obra romànica de la moderna.
L’aparell, tant de l’absis com del campanar, ha estat fet amb carreuons ben tallats, disposats ordenadament en filades i a trencajunt.
Actualment l’església segueix tenint culte com a capella i l’edifici es troba en bon estat de conservació, si bé una mica deixat, cosa que contrasta amb la recent restauració del “poble vell”, com es coneix l’antiga vila de Súria. (FJM-AMB)