Resultats de la cerca
Es mostren 3587 resultats
empetràcies
Botànica
Família de bicornes integrada per tres gèneres que apleguen una mitja dotzena de petits arbusts ericoides, propis de les regions temperades i fredes de l’hemisferi nord i Xile.
Presenten fulles perennes, petites i alternes flors axillars, sèssils i generalment trímeres, i fruits en baia Algunes empetràcies són conreades com a plantes de rocalla
cospí marí
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, pubescent, d’uns 10 cm d’alçària.
Les fulles són dues o tres vegades pinnades, i les flors són blanques o lleugerament purpurines Creix a les platges i a les dunes litorals
dard
Agronomia
Tipus de ramificació molt dèbil, amb el borró a l’àpex.
Generalment és rodejat per una roseta de fulles La llargada més freqüent és d’un centímetre, tot i que en pot fer vuit o deu
Les amarantàcies
Amarantàcies 1 Amaranthus graecizans a aspecte general, on es pot veure el port d’aquesta herba anual de flors poc aparents, agrupades en inflorescències axillars x 0,5 b cima de flors trímeres, amb algunes de masculines i altres de femenines x 10 c fruit capsular que conserva encara els tèpals membranosos x 10 c’ càpsula, dita pixidi perquè s’obre per una línia de dehiscència transversal x 10 d llavor, de testa negra i brillant x 10 Eugeni Sierra Les amarantàcies són herbes, més rarament arbusts, de fulles esparses o oposades, enteres i sense estípules Se’n coneixen vora de 65…
plumetis
Indústria tèxtil
Batista o mussolina de cotó amb claps del mateix teixit imitant el brodat.
Els motius del dibuix, petits i disseminats, i que representen flors, fulles o figures geomètriques simples, són obtinguts en el mateix teler en fabricar el teixit
elatinàcies
Botànica
Família de parietals integrada per dos gèneres que apleguen més de 30 espècies de plantes herbàcies que habiten generalment a l’aigua dolça i de distribució pràcticament cosmopolita.
Presenten fulles oposades o verticillades, amb estípules flors inconspícues, axillars, solitàries o en cimes i fruits dehiscents Als Països Catalans és comuna l’alfabegueta Bergia aquatica
primofilicines
Paleontologia
Botànica
Subclasse de filicòpsids fòssils, propis dels períodes devonià i carbonífer.
Eren plantes amb aspecte de falgueres, de fulles encara poc diferenciades, amb els segments en plans diferents, i d’esporangis de paret gruixuda, terminals i agrupats
brunel·liàcies
Botànica
Família de rosals integrada per l’únic gènere Brunellia que aplega una quarantena d’espècies de plantes llenyoses, generalment arbusts, pròpies dels Andes i de les muntanyes de les Antilles.
Presenten fulles oposades o verticillades i flors petites, haploclamídies i unisexuals No tenen interès econòmic ni ornamental Foren descrites pel botànic italià Gabriello Brunelli segle XVII
centrospermes
Botànica
Ordre de dicotiledònies monoclamídies.
Agrupa diverses famílies de plantes gairebé sempre herbàcies amb fulles simples i flors actinomorfes, unisexuals o hermafrodites aïzoàcies, amarantàcies, cactàcies, cariofillàcies, fitolacàcies, nictaginàcies, portulacàcies i quenopodiàcies
Les ericàcies
Ericacies 1 Bruc d’hivern Erica multiflora a branca amb inflorescències terminals x 0,5 b detall d’una flor amb els estams exserts, el pedicel llarg i tres bràctees x 2,5 c flor seccionada longitudinalment amb els estams i l’ovari fixats sobre el disc nectarífer x 5 d secció transversal d’una fulla de marges revoluts x 10 2 Bruc d’escombres Erica scoparia detall d’una flor amb la corolla poc més llarga que el calze i l’estigma eixamplat en forma de disc x 5 3 Bruc Erica arborea detall d’una flor amb el peduncle més curt que a E multiflora, els estams no exserts i la corolla força més…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina