Resultats de la cerca

Inicià estudis amb el mestre Martí, i els continuà amb Ll Millet i JB Pellicer Fou alumne d’A Nicolau harmonia, J Lamote de Grignon composició i JB Lambert orgue El 1915 dirigí el Cercle Musical Bohemi Fundador de l’Orfeó Núria i secretari de la Germanor dels Orfeons de Catalunya, es distingí com a pianista de repertori de diferents cantants catalanes de l’època, com Conchita Callao, Pilar Rufí o Mercè Plantada El 1925 sà de la direcció dels concerts Catalònia Exercí la crítica musical en diferents publicacions barcelonines i estrangeres És autor de música de cambra i incidental…

Rebé del seu pare les primeres lliçons de música L’any 1874 entrà al seminari conciliar com a pensionista, on realitzà el batxillerat, i uns quants anys més tard hi fou professor de música Des del 1880 estudià harmonia i composició amb Anselm Barba, i piano amb Francesc Vidiella també fou alumne de Josep Ribera Guanyà diferents premis, com el de Lleida 1885, el de l’Acadèmia Bibliogràfico-Mariana 1886, també de Lleida, i el de l’Ateneu del Casino Obrer de València Es distingí en la composició de música religiosa, cercant un estil que en certa mesura s’anticipava a la normativa…

Estudià composició amb P Vladigerov i es graduà a l’Acadèmia de Música de Sofia el 1947 Entre el 1947 i el 1950 assistí a les classes de Z Kodály i J Ferencsik al Conservatori de Budapest El 1962 fou nomenat professor d’harmonia del Conservatori de Sofia, i deu anys després, rector d’aquest mateix centre El 1980 ocupà el càrrec de vicepresident de la Unió de Compositors Búlgars, de la qual ja havia estat secretari en 1958-65 És autor de sis simfonies, les més destacables de les quals són la segona, composta entre el 1954 i el 1958, i la sisena, que data del 1994 També escriví…

Estudiant d’orgue en els anys de joventut, amb els mestres Alphonse Oeyen a Bon-Secours i Desmet al Conservatori de Brusselles, decidí dedicar-se a la composició, i entre els anys 1920 i 1922 estudià amb P Gilson Ben aviat, fou distingit amb diferents premis com l’Agniez 1921 per la seva Simfonia núm 1 i el Premi Roma de Bèlgica 1922 per la cantata La guerra Professor d’harmonia a partir del 1936 al Conservatori de Brusselles, fundà amb altres músics la "Revue internationale de musique" El gran interès que tenia per l’experimentació musical el portà a anar més enllà de la…

Feu els primers estudis musicals a Vilafranca amb Antoni Insenser i Francesca Prats i els continuà amb Josep Rocabruna i Mathieu Crikboom violí i piano, Enric Morera harmonia i composició i Luis Vega contrapunt i fuga Des que tenia onze anys tocà el violí a La Catalana, orquestra que passà a dirigir quan en complí quinze Més tard fou director de les orquestres Els Fatxendes Sabadell i Planes Martorell, i dels cors Obrers de l’Ateneu i Sarroca Nova El 1915 i el 1916 dirigí la companyia lírica Granieri-Marcheti durant la gira que dugué a terme per l’Estat espanyol Compongué peces…

Estudià al Conservatori de Tbilisi amb R’azanov S’hi graduà el 1936, i més tard hi impartí classes de teoria i composició Fou director de l’Orquestra Simfònica de l’Estat de Geòrgia, i arribà a ser secretari de la Unió de Compositors de l’URSS 1964-74 i diputat del Soviet Suprem El seu estil combina les influències de la música popular georgiana, pel que fa a entonacions i ritmes, amb una certa llibertat de tractament pròpia de la música contemporània En la seva producció destaquen l’òpera Deda da shvili 'Mare i fill', 1944 i el ballet Otello 1957 L’obra orquestral presenta una primera etapa…

Es formà al Conservatori de Brusselles amb M Lunssens harmonia, H Scherchen direcció d’orquestra i L Du Bois contrapunt, centre on també cursà violí i història de la música Posteriorment amplià els seus estudis amb P Gilson A partir del 1925 formà part del moviment surrealista belga Ocupà el càrrec de director de l’Orquestra de la Ràdio Belga a Brusselles del 1937 al 1946 Fou professor de música en diferents centres de Bèlgica i França, com ara el Conservatori de Brusselles 1949-64 Durant els anys de joventut, el seu llenguatge fou hereu del de C Debussy, però posteriorment es decantà pels…

A l’edat de deu anys es traslladà a París, on fou nen cantor a l’església de Saint-Roch Posteriorment estudià harmonia amb A Elwart al conservatori, i composició amb D Aubert Treballà com a organista a l’església de Bicêtre i a Saint-Eustache Saltà a la fama el 1848 amb la seva doble aparició com a compositor i cantant en el paper principal del seu Don Quichotte et Sancho Pança A partir de llavors dugué a terme una carrera de compositor, llibretista, cantant i productor en teatres com l’Odéon i el Théatre du Palais-Royal El 1854 obrí el seu propi teatre, les Folies-Concertantes…

Deixeble de Longí a Atenes i de Plotí a Roma, passà molt de temps a Sicília Tot i polemitzar amb el cristianisme, en matèria musical adoptà punts de vista molt pròxims als que fixà ben aviat l’Església Acusà la música seglar de sensualisme, i en el seu De abstinentia mostrà que la dansa i la música distreuen l’home del fonamental, la concepció de Déu, a la qual només pot arribar mitjançant el silenci i la pura reflexió En el seu comentari a L’Harmonia de Ptolemeu mostrà els seus sòlids coneixements musicals, discutint aspectes del càlcul intervàllic proposat per aquell, així com…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, clarinetista aficionat Més tard estudià al Conservatori de Música de Madrid, on cursà harmonia, piano, clarinet i composició, aquesta darrera disciplina amb G Gombau, F Calés Otero i C Halffter El 1971, a Roma, entrà en contacte amb la música electroacústica gràcies a F Evangelisti Una de les obres més reeixides d’aquest període, caracteritzat per l’experimentació amb les possibilitats dels instruments, és Formas y fases 1971, per a clarinet i conjunt instrumental, altament influïda per la música de B Bartók És una figura clau del…