Resultats de la cerca

Hi destaquen Pedro Guas i el seu fill Juan Guas mort el 1496, que treballaren junts 1453-59 en la portalada dels lleons de la catedral de Toledo El segon, notable representant de l’estil isabelí i l’obra del qual és una síntesi d’influències del gòtic flamíger i del mudèjar, treballà en la portalada principal de la catedral d’Àvila 1461-63, en la capella major del monestir del Parral 1472 i, a Segòvia, en el claustre de la catedral 1472 i en la capella de San Miguel 1483 El 1483 mateix executà el rerecor de la catedral de Toledo i l’any següent succeí el mestre major de l’obra…

Estudià a la Universitat de Nottingham, on es doctorà en economia el 1959 Des del 1974 fou professor a la Universitat de Califòrnia EUA Desenvolupà una prova estadística per a detectar la causalitat, principi inicialment més filosòfic que estadístic, en qüestions com ara el vincle entre publicitat i augment de vendes De les seves aportacions destaquen els estudis sobre les sèries anomenades no estacionals i les estacionals, que fluctuen al voltant d’un valor donat Descobrí que combinacions específiques de sèries temporals sense influències estacionals poden comportar-se de manera estacional i…

Feu estudis musicals a Sant Petersburg i aprengué piano amb una tia seva Després de viatjar per Europa fent de concertista i d’acompanyant, el 1923 s’installà als Estats Units, on fou secretari de S Koussevitzky Fundà i dirigí l’Orquestra de Cambra de Boston 1927-34 i també dirigí altres orquestres d’Amèrica i Europa, molt interessat per la música contemporània Parallelament, dugué una enorme activitat com a musicòleg i professor de música Els seus textos més coneguts són Music since 1900 1937 reed 1994, Lexicon of Musical Invective 1952 i Thesaurus of Scales and Melodic Patterns 1975 Publicà…

Estudià al Conservatori de Katowice i es graduà el 1937 en violí i composició, que també aprengué a Varsòvia amb K Sikorski Aquest mateix any viatjà a París, on estudià amb N Boulanger A partir d’aquesta data centrà els seus esforços en la composició, i guanyà dues vegades el Premi Lili Boulanger 1945 i 1946 El 1964 guanyà també el Premi de la Unió de Compositors Polonesos La seva obra rebé les influències estètiques i formals neoclàssiques a la manera d’I Stravinsky, i en algun cas utilitzà l’estil neoromàntic Tot i les dues simfonies concertants 1947 i 1956 i les dues obres que…

Des de ben jove mostrà uns dots especials per a la música i el desig de dedicar-se a la composició Començà els estudis de música a la catedral de Gloucester i després guanyà una beca que li permeté entrar al Royal College of Music, on estudià composició amb ChV Stanford Des del 1920 fins a la seva mort fou mestre de composició en aquest mateix centre Fou conegut per les seves cançons -algunes de les quals es compten entre les millors del segle XX- i la música de cambra i orquestral La música coral, tanmateix, també ocupa un lloc important en la seva producció, sobretot la música religiosa,…

Estudià violí i composició, primer al Conservatori de Berlín i més tard a París Després de formar part de l’orquestra privada del baró rus Paul von Derwies a París durant uns quants anys, el 1881 emigrà als Estats Units, on treballà com a segon violí a l’orquestra de Boston, que abandonà l’any 1905 per consagrar-se plenament a l’ensenyament i a la composició La música de Loeffler reflecteix el caràcter cosmopolita del compositor i conté influències franceses, alemanyes, russes, ucraïneses i del jazz Les diverses reorquestracions que feu d’algunes peces pròpies, com ara el Pagan…

El 1697 entrà a forma part del cor de nens de la capella musical d’Ansbach Estudià cant amb FAM Pistocchi i violí amb G Torelli El 1709 abandonà Ansbach per anar a Leipzig, però acabà el seu viatge a Weimar, on conegué JS Bach El 1712 fou contractat com a violinista a l’orquestra de la cort de Dresden Durant els seus primers anys en aquesta ciutat realitzà nombroses gires, tot visitant França, Berlín i Itàlia Estudià amb A Vivaldi a Venècia i amb F Montanari a Roma Pisendel fou el violinista alemany més notable de la seva època Diversos autors rellevants, com A Vivaldi, T Albinoni o GPh…

Format al Liceo Musicale de Torí amb G Bolzoni, es traslladà a Viena 1893, on estudià amb E Mandyczewski Fou amic personal d’importants figures musicals, com J Brahms, G Mahler i, sobretot, A Dvorák, de qui fou deixeble Fou precisament Dvorák qui despertà el seu interès pel cant popular Recollí més de 500 cançons de la zona del Piemont El seu catàleg és ampli i el seu llenguatge musical s’insereix plenament en l’estètica del Romanticisme tardà, amb grans influències de la música de Brahms i Dvorák Especialment l’ús que feu del cant popular en la música simfònica el situà en un…

Malgrat ser autodidacte, Gilson assolí un nivell molt alt pel que fa a les tècniques de composició i instrumentació Les seves principals influències foren R Wagner i els músics nacionalistes russos L’any 1905 estrenà la seva obra mestra, La Mer , composició en la qual havia emprat quinze anys La seva magnífica orquestració amaga, però, un excessiu conservadorisme quant als mitjans harmònics Com a teòric, P Gilson fou autor de tractats d’harmonia i instrumentació que confirmen l’excellència de la seva tècnica i el seu tancament envers les novetats en el llenguatge harmònic que es…

Estudià dret a la Universitat de Sant Petersburg i, després de la Primera Guerra Mundial, ingressà al Conservatori de Música d’aquesta ciutat, on realitzà estudis de violí i composició El 1920 obtingué la graduació i a partir d’aleshores exercí la docència a l’Escola Superior de Música de Tartu fins el 1940 Aquest darrer any es traslladà a Tallinn i ensenyà al conservatori de la ciutat fins a la seva mort Parallelament a la seva tasca docent es dedicà a la composició i se’l considera un dels pares del nacionalisme musical estonià En moltes de les seves composicions usà elements del folklore…