Resultats de la cerca
Es mostren 1210 resultats
Destacat descobriment arqueològic a França
El Ministeri de Cultura francès qualifica d’excepcional el jaciment arqueològic romà descobert a Sainte-Colombe, a 30 km al sud de Lió, a la riba del Roine Els experts consideren la troballa, identificada en uns terrenys per edificar, com la més important de l’arqueologia francesa en mig segle L’anomenada Petita Pompeia comprèn una àrea de 7000 m2, on, entre d’altres, hi ha 19 mosaics en un excellent estat de conservació i diversos habitatges, alguns de gran sumptuositat S’estima que el lloc va ser habitat durant uns 300 anys fins que, després de diversos incendis, va ser…
Khirokitia
Poblat neolític de l’illa de Xipre.
El jaciment ocupa una superfície d’1,5 ha i està protegit per una muralla que tanca l’únic accés a l’esperó rocós on és situat Les cases eren formades per diverses construccions circulars de grandària variable de 2,30 m a 9,80 m de diàmetre i funcions diferenciades, agrupades al voltant d’un pati central Fou ocupat al VII millenni aC i ha permès demostrar l’existència a Xipre d’un Neolític preceràmic, anàleg al que es documenta al Pròxim Orient i probablement arribat des d’aquesta zona Una part de l’assentament ha estat objecte d’una interessant reconstrucció experimental
Azilià
Prehistòria
Indústria de l’època mesolítica, que es produí sobretot a França, amb extensions cap a Anglaterra, Alemanya i el nord de la península Ibèrica.
El nom deriva del jaciment occità de Mas d’Azil Es caracteritza per la tendència microlítica de les peces de sílex, l’ús sovintejat d’os i de banya sobretot els arpons de banya de cérvol amples i plans, amb una o dues rengleres de dents i un forat a la base També són molt característics els palets o còdols pintats amb motius geomètrics Als Països Catalans han aparegut indicis d’Azilià a Serinyà Pla de l’Estany i potser a la balma de Sant Gregori de Falset Priorat segons Lluís Pericot també cal considerar Azilià un dels nivells de la cova de La Cocina a Dosaigües Foia de Bunyol
Descoberta una gran ciutat de l’edat del bronze a Israel
L’Autoritat d’Antiguitats d’Israel presenta en un acte públic el descobriment de les restes de la ciutat de l’edat del bronze més gran del Pròxim Orient coneguda fins ara El jaciment d’En Assur, situat prop de Hadera, a Israel, abasta unes 65 hectàrees i en el seu moment àlgid hi vivien unes 6000 persones A més d’un pla urbanístic força desenvolupat envoltat de muralles, s’hi identifica també un temple ritual de grans dimensions, i restes que testimonien que es tractava d’un centre comercial important Sota les restes d’aquesta ciutat se’n troben d’una altra anterior del període…
Universitat Rovira i Virgili

Antic escorxador municipal de Tarragona, seua actual del rectorat de la Universitat Rovira i Virgili
z0rc (CC0)
Institució d’ensenyament superior creada pel Parlament de Catalunya el 1991.
S'hi integraren o adscrigueren els centres dependents de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Politècnica de Catalunya de Tarragona, Reus i Tortosa El 2002 disposava de 10 centres, 8 a Tarragona i 2 a Reus, i era l’única Universitat de tot l’estat que oferia llicenciatura en enologia i graduat superior en arqueologia, disciplina en la qual destaca per les nombroses excavacions i iniciatives que ha dut a terme, com ara la creació d’un parc arqueològic al jaciment de l’abric Romaní Capellades el 1997, i l’Institut Nacional de recerca en arqueologia clàssica Per al curs…
Carl William Blegen
Arqueologia
Arqueòleg nord-americà.
Professor d’arqueologia clàssica a la Universitat de Cincinnati Ohio, dirigí diverses expedicions a Grècia per explotar el jaciment de l’antiga Troia, els resultats de les quals publicà en sis volums Troy Excavacions Conducted by the University of Cincinnati 1932-38 i altres treballs sobre aquest tema Troy and the Trojans 1963 L’any 1939 descobrí l’emplaçament del possible palau del rei Nèstor a Pilos The Palace of Nestor at Pylos in Western Messinia 1966 Del 1913 al 1927 treballà a l’American School of Classical Studies d’Atenes excavant diversos jaciments del Peloponès i…
Isabel Rodà de Llanza
Arqueologia
Epigrafista i arqueòloga.
Doctora per la Universitat de Barcelona 1974, fou tècnica del Museu d’Història de la Ciutat fins el 1980, la qual cosa li permeté realitzar diverses excavacions a Bàrcino, i, des del 1985, és professora titular i catedràtica d’arqueologia 1993 a la Universitat Autònoma de Barcelona Ha investigat en epigrafia, escultura i arqueologia romanes i ha codirigit les excavacions del jaciment romanomedieval de Santa Maria de Panissars el Pertús-la Jonquera Entre una extensa bibliografia destaca la coautoria de la sèrie Inscriptions Romaines de Catalogne 1984-87, quatre volums publicats i…
Salvador Moyà i Solà
Paleontologia
Paleontòleg.
Alumne de Miquel Crusafont, entrà a formar part de l’equip d’investigadors de l’Institut de Paleontologia que porta aquest nom el 1983 El 1984 es doctorà a la Universitat Autònoma de Barcelona amb una tesi sobre els bòvids fòssils del Miocè de la conca del Vallès-Penedès, grup sobre el qual ha publicat nombrosos articles d’investigació Durant la dècada dels anys noranta ha orientat les seves recerques cap al camp dels primats fòssils, sobretot arran de la troballa d’un exemplar molt complet de l’hominoide miocènic Dryopithecus al jaciment de Can Llobateres Sabadell Des del 2006…
Descobriment de més de cent sarcòfags de l’època faraònica
El ministre d’Antiguitats i Turisme d’Egipte anuncia la descoberta de més de cent sarcòfags a la necròpoli de Saqqara, a uns 30 km al sud del Caire Els taüts, de fusta i en molt bon estat de conservació gràcies a haver estat 2500 anys en cambres mortuòries tancades, pertanyen a alts funcionaris, sacerdots i altres membres de les elits de la dinastia 26a Alguns contenen mòmies, i a les cambres hi ha també màscares, estàtues, ceràmica i altres objectes funeraris Aquesta descoberta és precedida per les de 13 i 59 sarcòfags als mesos de setembre i octubre, respectivament, al mateix jaciment…
El Cabeçó de la Sal
Cim del Cabeçó de la Sal, amb brolles esclarissades, pins blancs esparsos i processos erosius que afecten el substrat argilós Vicent Sansano El Cabeçó de la Sal 219, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic El Cabeçó de la Sal és un pujol d’origen diapíric format per argiles i margues roges amb algeps del Triàsic, fàcies Keuper Pertany al Pre-bètic intern i està situat al sud-est del poble de Pinós, a les Valls del Vinalopó El seu cim, de 893 m d’altitud, s’eleva uns 300 m sobre els territoris del voltant En aquest diapir s’explota, per dissolució, un jaciment de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina