Resultats de la cerca

Origen i desenvolupament de la Dictadura La Dictadura de Primo de Rivera Davant la incapacitat dels dividits partits dinàstics per a crear un govern fort i eficaç que afrontés la radicalització de la lluita obrera, amb l’augment de les activitats de protesta dels republicans i nacionalistes, i que superés la situació de recessió econòmica, i davant les conseqüències polítiques del desastre d’Annual , escàndol que arribà al mateix rei expedient Picasso, el general Primo de Rivera s’avançà a la discussió al congrés amb un cop d’estat militar Primo de Rivera formà un Directori militar amb la…

Aquest és fet bàsicament des de l’aspecte quantitatiu, però l’estreta interdependència dels fets de població amb uns altres factors —econòmics, geogràfics, històrics, socials, psicològics— exigeix unes perspectives més àmplies de caràcter quantitatiu que fan que la tasca del demògraf tingui uns límits molt vasts i imprecisos La demografia com a ciència és recent, però l’interès pels fets de població és antic hom pot esmentar els censos militars i fiscals d’Egipte o de Roma, les utopies polítiques dels filòsofs grecs i les idees religioses dels pensadors cristians primitius Durant l’edat…

Confosa sovint amb la historiografia de l’art entre els sostenidors d’aquesta identitat hi ha Benedetto Croce i Lionello Venturi i amb la teoria de l’art , allò que hom entén estrictament per crítica, tot i que té precedents llunyans, com la visuració, no prengué consistència fins que fou conreada sistemàticament a través de la premsa o els mitjans de comunicació habituals, a conseqüència de la generalització, a la França illustrada, de l’exposició —o Salon— com a manifestació pública de l’obra d’art Així com l’art francès ha estat el paradigma més o menys seguit per tot l’art occidental…

Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-oest amb el mur frontal F Tur Les ruïnes de l’església de Sant Miquel de la Cirera són uns 500 m al sud-est del mas de la Cirera, que és a l’extrem septentrional del terme de Cabanelles, en un replà de la serralada que separa les conques del Fluvià i de la Muga Mapa 257M781 Situació 31TDG775825 Un antic camí, apte avui només per a vehicles tot terreny, puja fins a la rodalia de l’església des de Sant Martí Sesserres, passant pel mas Cantenys Des del costat de tramuntana de la serralada hom s’hi pot aproximar, des del poble d’Albanyà,…

Miniatura del Beatus de la Seu d’Urgell que illustra el foli 113 amb el tema dels adoradors de l’anyell G Llop Al Museu Diocesà d’Urgell es conserva, amb el núm 501 de l’inventari, el conegut Beatus de la Seu d’Urgell , còdex illustrat que inclou el Comentari a l’Apocalipsi de Beat de Liébana Juntament amb el Beatus de Girona constitueixen els dos únics exemplars que es conserven actualment a tot Catalunya És compost per VII + 231 folis en pergamí i presenta lletra minúscula visigòtica, del segle X, que sembla obra de diverses mans L’absència de subscripcions que aclareixin algun punt relatiu…

Situació Plànol de la vila de Morellàs amb indicació de l’àmbit de l’antiga cellera que incloïa el castell senyorial, segons el cadastre de l’inici del segle XIX A Catafau La vila de Morellàs presenta un conjunt urbà agrupat en un planell del repeu de les estribacions de l’Albera, sobre la riba dreta de la ribera de Morellàs, tributària de la Roma a la conca del Tec El nucli antic de la població té al centre l’església parroquial de Sant Esteve, dins el perímetre fortificat D’aquest recinte es veuen encara algunes restes Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′ 28″ N - Long 2° 48′ 27″ E Per…

Situació L’església, propera al mas Ginebret, es dreça en un indret planer estès a la banda occidental del terme Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 12,4 — y 48,1 31 TDG 124481 Vista exterior de l’església des del costat nord-oriental Cal observar la bonica decoració llombarda que ornamenta el mur de l’absis F Junyent-A Mazcuñan Exterior de l’església des del sud-oest A la fotografia són ben visibles els afegits fets en el primitiu edifici romànic, sobretot el porxo i la capella del costat de…

Des del 1817, el còlera, confinat durant segles a l’Índia, ha esdevingut una pandèmia que ha travessat set vegades el món sencer i ha causat desenes de milers de morts El tractament de la malaltia ha estat sempre difícil i costós El 1883, el metge alemany Robert Koch va descobrir que el causant de la malaltia era un microbi que anomenà Vibrio cholerae El 1885, el metge i microbiòleg català Jaume Ferran i Clua Corbera d’Ebre, 1851 – Barcelona, 1929 inventà la primera vacuna contra el còlera Aquesta vacuna, millorada, ha estat la base de campanyes massives de vacunació, primer al País Valencià…

Cartago, que fou originàriament una de les diverses factories comercials que els fenicis establiren a la Mediterrània central i occidental, esdevingué, excepcionalment, una colònia de poblament D’ençà dels segles VII i VI aC els cartaginesos començaren a ésser un poble important, i estengueren llur radi d’acció i d’influència damunt altres centres urbans fundats prèviament pels fenicis a Sicília i Sardenya L’any 654 aC, segons la tradició clàssica, ocuparen Eivissa, on establiren un important centre comercial i de poblament Actuaren també damunt la costa del nord d’Àfrica, a l’oest de Cartago…

De ben petit es traslladà a viure amb la seva família a Madrid, on cursà estudis d’enginyeria industrial de camins De retorn a Catalunya, exercí d’enginyer, participant en la construcció dels ferrocarrils i en l’obra de portar l’aigua a Esparreguera, obra en què perdé un braç a causa d’un accident laboral Quan encara era a Madrid, començà a publicar versos en revistes com La niñez o La moda elegante en aquesta cal destacar la publicació d’articles del socialista José Mesa Al principi de l’any 1868, poc abans de la revolució de Setembre, s’establí a Barcelona i ben aviat s’afilià al Club dels…