Resultats de la cerca
Es mostren 5260 resultats
Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
Historiografia catalana
Institució museística descentralitzada, constituïda per una seu central i per diversos museus i llocs d’interès del patrimoni científic, tècnic i/o industrial de Catalunya que fou inaugurada el 12 d’abril de 1984.
Desenvolupament enciclopèdic La Llei de museus de 2 de novembre de 1990 constituí el mNACTEC com a entitat autònoma i el declarà museu nacional Entre els assessors del Museu hi ha historiadors com Santiago Riera i Tuèbols, Jordi Maluquer de Motes i Jordi Nadal i Oller Eusebi Casanellas i Rahola n’ha estat el director des de la seva inauguració Casanellas és enginyer industrial i estudià també ciències socials i medi ambient a la Universitat d’Indiana Entre el 1997 i el 1999 fou vicepresident de The International Conference for the Conservation of Industrial Heritage TICCIH i n’és el seu…
vimetera
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les salicàcies, de 8 a 15 m d’alçària, d’escorça grisa, de vímets brillants i glabres, de fulles lanceolades, obliquament acuminades, serrades, endurides, verdes i brillants a l’anvers i glauques o d’un verd fluix al revers, i d’aments cilíndrics.
Creix, espontàniament o plantat, en riberes, vores de séquies i llocs humits, en una gran part d’Europa En conreu, presenta un tronc rabassut, del qual arrenquen els vímets, que són tallats periòdicament
tàpsia
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 30 a 220 cm d’alt, amb fulles dues o tres vegades pinnatisectes, de contorn triangular, amb flors grogues, disposades en umbel·les compostes, i amb fruits en diaqueni, amb dues ales laterals.
Creix en matollars i llocs incultes, a la regió mediterrània L’arrel és oficinal en infusió és emprada com a emètic i catàrtic, i la seva resina és aplicada externament com a revulsiu
segell de Salomó
Segell de Salomó
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, rizomatosa, de 20 a 50 cm d’alçària, de tija angulosa, de fulles ovals alternes, de flors d’un blanc verdós, tubulars, oloroses, penjants, aparellades o solitàries, i de fruits en baia, de color negre blavós.
Es fa en boscs caducifolis, en obagues i en llocs frescals, a muntanya El seu rizoma és emprat en medicina popular contra el reuma, la gota, la diabetis, els empatxos, les equimosis, etc
Castell de Brufaganya (Pontils)
Art romànic
L’antic lloc de Brufaganya es trobava al peu del santuari de Sant Magí La primera dada documental del castell d’aquest indret se situaria entre els anys 1072 i 1095 quan el vescomte de Girona, Guerau Ponç, reté homenatge de fidelitat als comtes de Cerdanya, Guillem i Sança, pel dit castell de Brufaganya Desconeixem els mecanismes de transmissió de la propietat dels comtes de Cerdanya a la família Cervelló, però es té notícia que el lloc i castell de Brufaganya, segons un document del 1168, eren en mans d’aquesta nissaga segons l’esmentada escriptura, en testar Guillem de Cervelló, va deixar…
malvesc
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les plumbaginàcies, de 30 a 100 cm d’alt, de fulles rudes, les inferiors peciolades i oblongues i les superiors sèssils, estretes i auriculades, de flors violetes, amb la corol·la infundibuliforme i quinquelobulada, i de fruits secs de dehiscència valvar.
Creix en vores de camps i camins, en abocadors i en altres llocs secs, al sud d’Europa Té un ús oficinal, com a rubefaent i vesicant, i contra la tinya i la ronya
rall
Pesca
Ormeig de pescar que consisteix en una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, per la qual hom la pot sostenir.
És emprat en llocs de poc fons, dels rius, de la mar, etc, on és llançada ben estesa a mà i, sostinguda per la corda, atrapa els peixos en anar els ploms al fons
platja de son Xoriguer
Platja
Platja allargada de sorra fina, a la costa meridional de Menorca, dins el terme de Ciutadella, a llevant del cap d’Artrutx.
A prop hi havia la llacuna de son o çon Xoriguer , actualment dessecada A més dels llocs de son o çon Xoriguer Vell i de son o çon Xoriguer Nou , hi ha una urbanització
beggiatoàcies
Biologia
Família de beggiatoals formada per organismes microaeròfils que oxiden àcid sulfhídric.
Es reprodueixen generalment per gonidis Habiten a tots els llocs on hi ha àcid suflhídric en contacte amb l’atmosfera, en particular prop de les fonts sulfuroses i a la superfície dels llots negres
El Grado
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó, situat en un coster, a la dreta del Cinca.
Comprèn la vila d’El Grado 453 h 1981 467 m alt, els llocs d’Enate, Coscojuela de Fantova i d'Artasona, aquest a l’esquerra del riu i dins l’antic comtat de Ribagorça