Resultats de la cerca
Es mostren 1835 resultats
halitosi
Patologia humana
Mala olor de l’aire expirat per algunes persones.
Es presenta en infeccions superiors de l’aparell respiratori, especialment en la bronquièctasi i en l’abscés pulmonar, així com en l’estomatitis, la gingivitis, la càries i algunes malalties del tram superior de l’aparell digestiu Es pot produir també en fumadors empedreïts
desnutrició
Patologia humana
Trastorn en la nutrició degut al predomini de la desassimilació sobre l’assimilació, la qual cosa provoca una depauperació progressiva de l’organisme que pot acabar en la caquèxia
.
Les causes més freqüents són el dèficit de l’alimentació global fam o d’un dels elements nutritius necessaris, la pèrdua de la gana anorèxia, les malalties infeccioses tuberculosi, tumorals i endocrines hipertiroïdisme, hipopituïtarisme i els trastorns digestius que comportin una síndrome de mala absorció
Immunització passiva
Patologia humana
La immunització passiva consisteix en la inoculació de determinats anticossos —immunoglobulines—, elaborats per animals o éssers humans, que immunitzen o protegeixen l’organisme —durant dues o tres setmanes— de les infeccions causades pels microorganismes contra els quals aquests anticossos actuen La principal diferència entre la immunització activa i la immunització passiva és que la primera constitueix el mètode profilàctic a mitjà i llarg termini, mentre que la immunització passiva només és útil a curt termini, tant com una mesura profilàctica com terapèutica, ja que els anticossos,…
Els sentits en la vellesa
Els sentits també experimenten amb els anys una disminució més o menys considerable La visió disminueix progressivament, en especial a partir dels 40 o 45 anys, a causa de la pèrdua d’adaptabilitat del cristallí, que experimenta una dessecació continuada, per a enfocar els objectes aquest és l’origen de l’anomenada presbícia A més, alhora que progressivament es produeix un dèficit en l’agudesa visual, nombrosos trastorns oculars són més habituals en la vellesa, com ara glaucoma o cataracta, que poden augmentar encara més les dificultats visuals En aquest sentit cal que les persones d’edat…
mareig
Medicina
Malestar general indeterminat, acompanyat sovint de nàusees, pal·lidesa i sudoració freda i, de vegades també, de vòmits, mal de cap, vertigen i ansietat.
És propi d’un gran nombre de malalties i un símptoma característic dels trastorns provocats pel moviment, sobretot pels moviments de balanceig repetitius Té un marcat component neurovegetatiu Experimentalment, hom ha determinat que és conseqüència d’una superestimulació de l’aparell vestibular de l’orella interna
adenovirosi
Patologia humana
Afecció, sovint subclínica, del tracte respiratori i la conjuntiva, causada per alguna espècie d’ adenovirus
.
El quadre clínic es caracteritza per febre i faringitis i de vegades també per conjuntivitis, laringitis o otitis Alguns casos de pneumònia viral atípica són deguts als adenovirus En general, es tracta de malalties benignes, però que poden portar complicacions serioses al nounat i al pacient immunodeficitari
hematoma
Patologia humana
Embassament de sang a l’interior dels teixits o en una cavitat orgànica.
També s’observa en ferides operatòries i sobretot en diverses malalties de la sang, quan la coagulació està alterada Així mateix poden aparèixer en el curs de tractaments heparínics o dicumarínics Normalment és d’origen traumàtic La gravetat d’un hematoma depèn sobretot de la seva localització
granuloma
Patologia humana
Lesió produïda per reacció dels teixits orgànics davant la presència d’un agent potencialment nociu, amb la finalitat d’aïllar-lo i destruir-lo.
Habitualment consisteix en l’agrupació d’histiòcits disposats en cercle i envoltant a vegades teixit necròtic Són força les malalties que poden produir granulomes tant d’infeccioses tuberculosi, aspergillosi, coccidiomicosi, histoplasmosi, lepra, sífilis, amebiasi, brucellosi, etc com d’immunològiques granulomatosis pulmonars o d’altres, com la sarcoidosi
Vladimir Mikhajlovič Bekhterev
Medicina
Neuròleg rus.
Professor a les facultats de Kazan’ 1885 i Peterburg 1893, fou un dels membres més importants, ensems amb Pavlov, de l’escola de reflexologia russa És autor de treballs bàsics sobre la fisiopatologia i clínica de les malalties neurològiques i psiquiàtriques, dins una orientació molt organicista
Wilhelm Erb
Neuròleg alemany.
Fou professor de patologia i terapèutica a la Universitat de Heidelberg Investigà sobre electroteràpia i descobrí diverses malalties, com la distròfia muscular progressiva que afecta els músculs pelvianofemorals malaltia d’Erb i la paràlisi produïda per alteracions del fascicle piramidal de la medulla paràlisi d’Erb
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina