Resultats de la cerca
Es mostren 386 resultats
La serra de Collserola
Els perfils suaus i el mantell quasi continu de les pinedes de pi blanc són dos trets ben definidors del paisatge de Collserola Jaume Orta La serra de Collserola 17, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Entre el Besòs i el Llobregat, separant la depressió del Vallès del pla de Barcelona, es dreça Collserola, una de les serres més populars per als barcelonins La seva silueta, amb el punt culminal del Tibidabo 512 m, és indissociable de l’horitzó de la ciutat La gran proximitat a un macronucli urbà no ha afavorit la conservació del seu patrimoni natural, i força de…
Biologia i genètica 2012
Biologia
Genètica
Simbiosi i ecosistemes Les esponges obtenen el carbonat càlcic per a formar els seus esquelets a partir de la simbiosi amb un bacteri que es troba dins els seus canals © Fototecacat / Monty Chandler / Fotoliacom La simbiosi és un tipus de relació ecològica entre organismes d'espècies diferents que es troben en un estat d'interdependència fisiològica equilibrada Ja fa uns quants anys que s'ha vist que es dóna en tots els éssers vius entre plantes i bacteris del sòl, entre arbres i fongs, entre animals i bacteris intestinals l'anomenat microbioma, etc, i cada cop és més clar que és…
os rentador
os rentador
© Fototeca.cat
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels prociònids, d’uns 60 cm de llargada i 30 d’alçada fins a la creu, amb la cua de 40 cm, complexió robusta, potes petites i abundantment cobertes de pèl, mans i peus amb la planta nua, dits fins i cara allargada en un curt musell a la base del qual hi ha els ulls, que són molt vius.
El pelatge, de color gris groguenc tacat de negre, presenta unes característiques taques negres al voltant dels ulls, que formen com una mena de màscara, i unes anelles clares i fosques a la cua És de costums nocturns, hàbil grimpador i nedador, i de règim alimentari omnívor però amb preferència pels animals aquàtics, com ara peixos, amfibis, crustacis, etc, que renta amb l’aigua a fi de treure’ls la sorra abans de menjar-se’ls És gregari i habita a les zones forestals properes als corrents d’aigua o llacs de tota l’Amèrica del Nord i l’Amèrica Central
ximpanzé

Ximpanzé
© Xevi Varela
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels primats, de la família dels pòngids, una mica més alt que l’orangutan (els mascles poden assolir 170 cm i les femelles 130) i amb un pes entre 50 i 80 kg (els mascles); de línia més esvelta i de membres més proporcionats que l’orangutan, té el dit gros de les mans completament desenvolupat; el seu cos és arrodonit, amb orelles força grosses.
El seu pelatge, abundant, generalment és negrenc, i es torna gris en envellir l’animal És de costums arborícoles, intermedis entre l’orangutan i el gorilla Habita a l’Àfrica, des de Gàmbia fins als llacs Albert i Victòria, sobretot a les grans selves i als boscos de la vora dels grans rius defuig les zones sense arbres No sap nedar Es nodreix de vegetals fruita, fulles, arrels, etc i ocasionalment de carn Diürn, construeix plataformes a dalt dels arbres, on passa la nit i que només utilitza un cop La gestació sol durar uns vuit mesos i mig, i solen parir una cria a cada part, que la mare…
gelada
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels primats de la família dels cercopitècids, que pot assolir 1,50 m de llargada total, amb el cos i el cap voluminosos i la cua força llarga acabada en un manyoc de pèls, pelatge de color terrós fosc a l’esquena i a les extremitats i gris als costats, abundant per tot el cos, excepte al pit i al coll, on la pell és vermellosa.
Viuen en ramats nombrosos i s’alimenten de vegetals i d’insectes Els mascles són més grossos i tenen manyocs de pèl erèctils sobre l’occípit L’àrea de distribució dels teropitecs es limita a l’Etiòpia central i meridional
paca
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels rosegadors, de la família dels dasipròctids, de 60 cm de llargada i 33 cm d’alçada a la creu, que té prima la part anterior del tronc i gruixuda la posterior, la cua pràcticament invisible, cinc dits a cada peu, les orelles reduïdes i el pelatge curt, de color castany vermellenc a la part superior i amb franges horitzontals de taques blanques als costats.
És tímid i d’hàbits nocturns Habita a les selves des de Mèxic al Paraguai
Biologia i genètica 2016
Biologia
Genètica
Vacunologia inversa La vacunologia inversa permet dissenyar antígens immunogènics més eficaços i específics que els de les vacunes convencionals © CDC / Pamela Cassiday / M S Pertussis and Diphteria Laboratory Un dels reptes més importants de la medicina és aprofundir en la prevenció i l’eradicació de malalties, i una de les eines més potents de què es disposa en l’actualitat són les vacunes Fa una dècada i mitja el desenvolupament de tècniques d’anàlisi i cribratge d’alt rendiment highthroughput screening va permetre desenvolupar un nou sistema per a obtenir vacunes molt més específiques,…
Ecologia i medi ambient 2016
Ecologia
L’Acord de París sobre el canvi climàtic entra en vigor El tractat internacional contra el canvi climàtic pactat a la COP21, la conferència de les Nacions Unides, celebrada a la capital francesa al desembre del 2015, conegut com l’ Acord de París , va entrar en vigor definitivament el 4 de novembre de 2016 El document oficial d’aquest tractat va ser firmat per 175 països en un acte celebrat el 22 d’abril, Dia Mundial de la Terra, a la seu de les Nacions Unides a Nova York, i ratificat de manera progressiva pels governs respectius fins a superar la xifra necessària per a la seva entrada en…
La zona volcànica de la Garrotxa
Vista aèria del volcà de Santa Margarida, que deu el seu nom a la petita ermita que pot endevinar-se al fons del seu nítid cràter Ernest Costa La zona volcànica de la Garrotxa 13, entre els principals espais naturals del sistema transversal La plana olotina, dins la comarca de la Garrotxa, acull el paisatge volcànic més important de tota la Península Ibèrica La singularitat de les formes de relleu eruptives i l’abundància dels policromàtics boscos de caducifolis confereixen a aquesta zona una bellesa extraordinària, gairebé màgica Geogràficament aquest espai s’integra dins la Serralada…
L’estany de Canet
L’estany de Canet 12, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià L’estany de Canet o de Sant Nazari és situat a 10 km a l’est de Perpinyà, a la costa rossellonesa, i només queda separat de la Mediterrània per un estret cordó litoral L’estany pròpiament dit és el centre d’un complex lacunar que comprèn, a més, les maresmes del Cagarell i de l’Esparró i petits cursos d’aigua afluents la Fossella, l’Aigual de Sant Cebrià i l’Agulla de la Mar L’espai té una extensió d’unes 3000 ha, de les quals al voltant de 650 són d’aigües lliures L’estany constitueix la darrera gran…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina