Resultats de la cerca

Responia totalment al clima polític i cultural de l’època de la transició, de la qual volgué ser una crònica, molt especialment del món de l’oposició al règim dictatorial La seva voluntat fou integrar la dinàmica conjunta dels anomenats Països Catalans, posant una atenció especial al País Valencià i també a Madrid i Euskadi Entre els seus collaboradors habituals cal destacar Agustí de Semir, Josep Benet, Josep M Huertas, Lluís M Xirinacs, Ramon Espasa, Pau Verrié, Joan Ramos, Albert Fina, Jordi Solé i Tura, Rafael Ribó, Perich, Antoni Montserrat i Bru Rovira Des del primer número…

Doctor en dret 1968 i en ciències econòmiques 1975, ha estat professor a ESADE 1962-69, catedràtic a la Universitat de Palma, Mallorca 1981, i, en diversos períodes, professor a la Universitat de Barcelona, de la qual és catedràtic des del 1983 Director d’estudis del Centre d’Estudis de Planificació 1968, ha publicat la seva tesi doctoral Política econòmica de la Generalitat 1936-1939, en dos volums Evolució i formes de la producció industrial , 1970, i El sistema financer , 1979, La planificación económica 1973 i Introducció a l’economia 1977, a més de participar en alguns treballs…

El 1950, anà a viure amb la seva família a Barcelona, on ha residit i ha treballat, tot i que ha mantingut forts vincles amb la seva ciutat natal Ha pres part en nombroses activitats cíviques i culturals, entre les quals com a professor de català i com a membre d’Òmnium Cultural, de la junta directiva de la qual ha estat membre Molt introduït en l’excursionisme ha publicat nombrosos llibres d’excursionisme, entre els quals destaquen  El noms de lloc de Tremp i els seus agregats , que el 1966 guanyà el premi Eduard Brossa de la Societat Catalana de Geografia, de la qual ha estat membre durant…

El gran avantatge de la segmentació, enfront d’altres mètodes de partició com la paginació, és que reflecteix l’estructura lògica de les dades de l’usuari, però té l’inconvenient d’ésser força més difícil de gestionar És per això que sovint s’empren mètodes de paginació mixta, com la segmentació paginada, que consisteix a fraccionar la memòria en segments que posteriorment seran fraccionats en pàgines

S’inicia la recuperació de les restes de prop d’un centenar de víctimes de la repressió franquista a la fossa 112 del cementiri de Paterna l'Horta, conegut amb el malnom de “El paredón de España”, ja que la dictadura hi afusellà i hi enterrà unes 2000 persones Es tracta d’una de les accions més importants de recuperació de la memòria històrica al País Valencià

S’inaugura a la Lindenstrasse de Berlín, el Museu Jueu, un centre dedicat a la memòria de l’Holocaust durant la Segona Guerra Mundial L’edifici del museu és obra de l’arquitecte d’origen polonès Daniel Libeskind, que ha dissenyat els 15000 m 2 que ocupa com un espai extravagant i deliberadament claustrofòbic per a una millor comprensió de la magnitud de l’Holocaust

Hom emprà també aquest terme per a designar una obra escrita a la memòria d’una persona difunta Forma típicament anglesa, el seu nom és una deformació del llatí dirige , primer mot de l’antífona Dirige, Domine Deus meus , que obre l’ofici de difunts En llenguatge parlat s’utilitza en sentit pejoratiu tot fent referència a una música lenta, depriment o d’enterrament

La 94a edició del Katholikentag se celebrà a Hamburg l’any 2000 i tingué una elevada participació de protestants Era la primera vegada que aquesta trobada de catòlics alemanys tenia lloc a Hamburg, on el catolicisme és minoritari Els temes tractats foren la purificació de la memòria, el consultori per a l’avortament i el document catolicoluterà sobre la justificació Hi participaren 100 000 persones

Tenor de la capella pontifícia en temps d’Urbà VIII Escriví diverses obres de música instrumental i de música vocal de text religiós motets, misses, salms, però la seva anomenada és deguda sobretot al Miserere a dos cors nou veus, que durant molt de temps fou propietat exclusiva de la Capella Sixtina i que Mozart transcriví de memòria, després de dues audicions, l’any 1770

Collaborà en el Correo de Menorca i en l' Eco de Menorca i en altres publicacions de Madrid, Palma i Barcelona Traduí al castellà novelles de Sue i de Molenes i publicà diversos opuscles, com Reseña de las cajas de ahorros 1857, Resumen histórico del canto 1858, Memoria sobre la Agricultura romana 1858, Educación de la mujer 1859 i La marquesa de Sévigné 1859