Resultats de la cerca

La Botjosa, nom d’una antiga masia, s’anà constituint en el barri de residència d’obrers de les mines de potassa És situada a migdia de la vila de Sallent, damunt les terrasses fluvials de la dreta del Llobregat Les primeres cases daten del 1932, però se n'han construïdes d’altres en diferents represes, després de la guerra civil de 1936-39 L’església, moderna, és dedicada a la patrona dels miners, santa Bàrbara Hom hi fa festa major el dia 4 de desembre

La capital és Yellowknife S’estén al N fins bastant més enllà del cercle polar àrtic, i comprèn nombroses illes, entre les quals destaca la de Terra de Baffin Un gran altiplà interior cobreix una bona part dels districtes de Franklin i Keewatin, mentre que a la part occidental s’obre la vall del Mackenzie entre les muntanyes de Horn i Franklin, prolongada per la gran depressió entre el Gran Llac dels Ossos i el de l’Esclau Prop d’aquests llacs i del d’Athabaska hi ha les principals mines d’urani i de radi del món Hom hi explota també mines d’or, argent, coure, plom…

La capital és Nashville-Davidson Limita amb Kentucky i Virgínia al N, amb Geòrgia, Alabama i Mississipí al S, amb Carolina del Nord a l’E i amb Arkansas i Missouri a l’W El territori comprèn diverses regions d’E a W hi ha les cadenes dels Apalatxes Unaka, Great Smoky, seguides per la vall del Tennessee oriental, limitada a l’W per l’altiplà del Cumberland ric en mines de carbó i, més a l’W, pels Rimlands, que limiten la conca central del Tennessee, que travessa l’estat en direcció S-N L’extrem occidental és una plana de 150 m alt Tot l’estat és inclòs en la conca del Mississipí,…

Al seu vessant nord-oriental hi ha l' estany de pica Palomèra , vora el qual dins el terme de Viella, hi ha els meners de pica Palomèra o mines de Liat de blenda, explotades fins el decenni 1941-50, però aturades d’aleshores ençà a causa de l’altitud 2300 m, que obligava a aturar el treball en una part de l’any Havia arribat a produir unes 5 000 tones a l’any, que eren dutes als rentadors de Pontaut, des d’on s’exportava a Bèlgica

Al N de la serra de Sant Gervàs, morfològicament pertany a la zona de les Nogueres, caracteritzada ací per una llenca d’argiles triàsiques entre massissos calcaris mesozoics el meridional, part integrant de les Serres Interiors Un retall desprès de la Zona Axial, pertanyent al Carbonífer, explica les mines d’hulla de Malpàs La vall comprèn els antics municipis de Viu de Llevata i Malpàs del terme del Pont de Suert, la vall d’Erta pertanyent a Benés i l’enclavat de Trepadús, pertanyent a Espluga de Serra

Competí en esquí alpí i de fons durant els anys trenta i quaranta, i feu travesses d’esquí de muntanya i ascensions hivernals pels Pirineus Vinculat al Centre d’Esports Sabadell i al Centre Excursionista del Vallès, que presidí 1964-70, participà en la creació de la Unió Excursionista de Sabadell 1970 i en la promoció de l’esquí, l’escalada i l’espeleologia Publicà Fonts i mines del rodal de Sabadell 1984 Rebé la medalla de plata de la Federació Espanyola de Muntanyisme i la Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1989

Començà a practicar l’espeleologia el 1969 Ingressà a la Secció d’Espeleologia de l’Orfeó Gracienc i fou fundador del Grup Geogràfic de Gràcia 1974 i de l’Espeleo Club de Gràcia 1979, del qual fou primer president Realitzà exploracions i estudis sobre els relleus càrstics a Catalunya i a les serralades pirinenques d’Arañonera i Escuain, a Aragó És autor de les monografies Les mines de Can Palomeres 1988, Grans Cavitats de Catalunya , en dos volums 1989-90, La aventura de Arañonera 1992 i Sota la sal de Cardona 2002

És una de les principals àrees productores de cotó de l’Índia Té indústria tèxtil i mines de carbó i de ferro La capital tradicional és Amraoti Estigué successivament sota les dinasties del Dècan i els soldans de Delhi El 1490 es declarà independent i ho fou fins el 1574, que passà sota el domini del soldanat d’Ahmadnagar Després esdevingué part de l’imperi mongòlic 1636 i del nizam de Haidarābād 1724 El 1853 passà a ésser un protectorat britànic, fins a la independència de la Unió Índia

Treballà com a enginyer de mines a l’antic Congo Belga 1945-49 En 1967-81 treballà al CNRS, que dirigí del 1971 al 1981 Fou un dels fundadors de l’Institut Internacional de Recerques Vulcanològiques Catània i es dedicà a l’estudi dels volcans, els sismes, etc És autor d’un gran nombre d’obres científiques i sobretot de divulgació, com ara Cratères en feu, Quand la Terre tremble , etc, i també de diversos films documentals El 1992 publicà l’autobiografia Les Défis et la Chance, ma vie

Església avui desapareguda situada a la vall dita encara de Sant Cugat popularment Sant Colgat, vers el terme d’Escaró És esmentada des de l’any 981, en què la cella Sancti Cucufatis in comitatu Confluentis fou confirmada pel rei Lotari al monestir de Sant Genís de Fontanes Encara existia a mitjan segle XVII En aquest paratge hi ha les mines de ferro de la Coma de Sant Colgat documentades amb aquest nom l’any 1662, que eren explotades pels senyors Nyers No sembla que hi restin vestigis de l’església medieval