Resultats de la cerca

Nebot i successor del patriarca Teòfil d’Alexandria, intervingué decisivament en la controvèrsia nestoriana, i l’aprofità per a afermar la preponderància de la seu d’Egipte Presidí el concili d’Efes 431, en el qual aconseguí que Nestori fos condemnat i exiliat El concili aprovà la doctrina cirilliana sobre la unitat de la persona de Crist, bé que la seva ambigüitat terminològica havia de desembocar posteriorment en el monofisisme Fou un dels grans sistematitzadors de la teologia i compongué molts tractats exegètics d’orientació antiarriana i cristològics L’encarnació del Logos, Contra Nestori…

Filla de Constantí VIII, es maridà 1028 amb Romà Argir, que esdevingué emperador Romà III aquell mateix any De vida molt lleugera, féu assassinar ofegat a la banyera l’emperador, i el mateix dia es casà amb el seu amant, que esdevingué emperador amb el nom de Miquel IV Mort aquest 1041, l’emperadriu féu coronar emperador un nebot de Miquel IV adoptat per ella, Miquel V , que intentà de recloure Zoè en un convent, però el poble es revoltà i Miquel fou eixorbat i reclòs en un monestir 1042 Zoè governà durant uns quants mesos amb la seva germana Teodora com a associada al tron, i…

Nebot de Carles Martell, fou conseller de Carlemany i exercí una notable activitat durant el regnat de Lluís I el Piadós, sobretot en la redacció de l' Ordinatio Imperii del 817, per la qual Lluís regulava la successió entre els seus fills Monjo a Corbie 816 i abat 822, fou tutor de Lotari, que ell acompanyà a Roma perquè hi fos coronat emperador S'oposà obertament a la concessió d’una part del territori al fill de Judit, segona muller de Lluís el Piadós, el futur Carles el Calb, i fou l’ànima de la revolta dels altres tres fills contra Lluís i l’emperadriu 830 Fou exiliat a…

Conestable de França, fill de Joan II d’Armanyac i nebot de Mata d’Armanyac, primera muller de Joan I de Catalunya-Aragó Prestà suport a Mateu de Foix i a la seva muller Joana, filla de Joan I i de Mata, quan envaïren 1396 Catalunya per reclamar la successió de Joan I Fou el cap del partit armanyaguès que a la primera meitat del s XV disputà amb els borgonyons el predomini polític de França Menà l’exèrcit francès en la cèlebre batalla d’Azincourt 1415, guanyada pels anglesos, al llarg d’una de les etapes de la Guerra dels Cent Anys Morí a París, víctima d’una matança d’…

El 1294, el mestre Bartomeu de Perpinyà versemblantment identificat amb l’escultor documentat Bartomeu Campredon executà part del cor, desaparegut, de la catedral d’Elna Antoni Campredon fou cridat per Jaume II de Mallorca el 1310 per a realitzar el penell en forma d’àngel d’estil gòtic que corona l’Almudaina hom li atribueix amb fonament els àngels que fan de mènsules a l’absis de la capella de l’Almudaina el 1331 fou novament cridat a Mallorca per a fer els ornaments del cadirat del cor de la seu, on treballà fins el 1339, ajudat pel seu nebot Guillem Campredon El 1325, Arnau…

Nebot de Luis de Góngora y Argote i membre de la Companyia de Jesús, ensenyà matemàtiques i astrologia a la Universitat de Mèxic Figura representativa del barroc, fou un concurrent assidu a certàmens literaris, els quals apareixen descrits en la seva obra Triunfo parténico 1683 Escriví també Primavera indiana 1662, Manifiesto filosófico contra los cometas 1681, Paraíso occidental 1684, Infortunios de Alfonso Ramírez 1690, considerada com el primer intent de novella mexicana, i Trofeo de la justicia española 1691, entre altres Com a cartògraf reial, féu excellents mapes, un dels…

Nascut en una família de grans feudataris —el casal de Xampanya—, s’enfrontà diverses a Enric I de França Perdé Tours 1037-63 i poc després s’apropià l’herència del seu nebot Eudes III, en ocupar Troyes i Meaux Dedicà una gran atenció als afers religiosos dels seus principats protegí les abadies i afavorí la reforma monàstica Abans de la seva mort repartí els comtats entre els seus fills, la qual cosa significà la divisió del casal de Xampanya en dues branques a la branca primogènita correspongué el feu dels Blois, perdut el 1125, mentre que l’altra rebé els comtats de Blois,…

El 1941 fundà el Movimiento Nacional Revolucionario Guanyà les eleccions presidencials 1951, però l’oposició dretana el féu recórrer a un alçament popular 1952 Reelegit 1960 i 1964, fou deposat pels militars i expulsat del país 1964 Tornà a Bolívia el 1971 i en principi donà suport al cop del general Banzer Més tard, però, s’oposà a la dictadura i fou foragitat del país novament el 1974 Aspirant frustrat a la presidència el 1979 i el 1980, amb una orientació de centredreta, i figura de l’oposició durant el govern de Siles Suazo 1982-85, aquest darrer any ocupà la presidència, que el 1989 cedí…

Nebot del bisbe Nil Cabàsiles mort el 1363 i format teològicament, dugué una carrera política a favor de Joan VI Cantacuzè , amb el qual, i juntament amb llur amic Demetri Cidones, dugué vida monàstica en dues ocasions Romangué sempre laic, segons sembla, bé que fou proposat per a la seu episcopal de Tessalònica hom l’ha cregut sovint bisbe Amic i partidari dels palamites palamisme , no entrà de ple, però, en les polèmiques doctrinals Entre els seus escrits teològics destaquen  La vida en Crist traducció catalana inèdita de Nolasc del Molar i Explicació de la divina litúrgia ,…

Fill segon del comte Borrell II de Barcelona , Girona, Osona i Urgell, el qual succeí en aquest darrer comtat Benvist i considerat a Roma, on anà dues vegades el 998 i el 1001, mantingué així mateix excellents relacions amb l’església local, especialment amb el bisbe Salla, amb qui negocià la promoció del nebot, l’ardiaca Ermengol, a la seu urgellitana Lluità, en la part meridional del comtat, contra els sarraïns de Lleida i caigué presoner en l’acció d’Albesa 1004 El 1010 acompanyà el seu germà Ramon Borrell de Barcelona en la famosa expedició a Còrdova i fou un dels prohoms…