Resultats de la cerca
Es mostren 511 resultats
Enric Morera i Viura
Música
Compositor, director i pedagog català.
Vida Fou un dels músics més significatius del modernisme a Catalunya Gran impulsor del cant coral, la seva obra compositiva, sobretot la sardanística, assolí una àmplia difusió i gaudí d’una gran estima El pare de Morera, músic afeccionat, es traslladà a l’Argentina quan el seu fill tenia dos anys Des de ben jove, Enric Morera mostrà una gran facilitat per a la música Es formà de manera autodidàctica, cantà en diferents cors i aprengué violí i piano, instruments que tocava en cafès, teatres i esglésies De nou a Catalunya, rebé lliçons de J Tolosa, CG Vidiella i E Cioffi, i feu amistat amb I…
Manuel de Bofarull i de Sartorio
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Arxiver, bibliòfil i historiador.
Vida i obra Fill de l’arxiver i historiador Pròsper de Bofarull i Mascaró , estudià lleis a la Universitat de Cervera i es llicencià en dret civil als Estudis Generals de Barcelona 1838 El 1830 ingressà com a oficial quart a l’Arxiu de la Corona d’Aragó ACA i l’any 1849 hi obtingué la plaça d’arxiver, en substitució del seu pare En el conflictiu període 1842-43 tingué un paper destacat en la preservació de la documentació de l’ACA Com a responsable de l’arxiu prosseguí la publicació de la important Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón , iniciada pel seu…
, ,
Pere Riudavets i Tudurí
Historiografia catalana
Historiador, marí i cartògraf.
Vida i obra Capità de navili honorari de l’armada espanyola Nasqué a Maó, poc temps després del retorn de l’illa a la Corona Espanyola per la pau d’Amiens el 1802 Cursà estudis a l’Escola de Nàutica de Maó alhora que era instruït en qüestions comercials pel comerciant anglès Edward Gaymes L’any 1820 començà la seva etapa de marí amb el bergantí Aurora Navegà amb diversos vaixells fins passar, al gener del 1835, al Resguard Marítim, dependent de la Reial Hisenda, i esdevenir segon pilot a l’armada El 1836 es casà a Maó amb Joana Monjo i estudià anglès i francès Al gener del 1838, es dirigí a l…
Josep Vicent Ortí i Major
Historiografia catalana
Escriptor.
Vida i obra Descendent de la nissaga iniciada al s XVII pel seu avi, Marc Antoni Ortí, secretari de la ciutat de València, estudià gramàtica, filosofia i jurisprudència, i ocupà, també, un càrrec burocràtic al servei de la municipalitat com a secretari de la Fàbrica del Riu Les seves primeres manifestacions literàries estan vinculades a acadèmies poètiques com la de les Senyores 1698 i la de València 1701-07 Durant la guerra de Successió, la família Ortí es declarà proborbònica, com gran part de la noblesa i la burgesia valencianes, i per això patiren certes persecucions, de manera que, en…
Els Brutau i l'Electrabrutau, a l'Alt Ter
Fàbrica de Sabadell Barcelona Artística e Industrial , 1907 La ciutat de Sabadell es mantingué fidel a la llana de manera quasi unànime Era fidelitat perquè la llana era la fibra tradicional i pròpia de Catalunya, fins que el cotó no ocupà el primer lloc Poques foren les excepcions Una d’elles és la de Bonaventura Brutau i els seus successors Bonaventura Brutau i Estop nasqué a Sabadell l’any 1817 Seguí la tradició familiar, ja que el seu pare tenia una petita fàbrica de teixits de cotó al carrer de Sant Joan, núm 28, fundada el 1836 Va prendre el relleu generacional a la mort del pare,…
Escola de Barcelona
Cinematografia
Corrent d’innovació cinematogràfica desenvolupat a Barcelona a la segona meitat dels anys 1960.
Evolució S’hi palesa una voluntat emuladora de la Nouvelle Vague i dels cinemes "nous", "joves" i "lliures" que emergiren a Europa i als Estats Units des de la fi dels anys cinquanta Una bona mostra d’aquest tarannà el constituí l’elecció del nom, inspirat en l’Escola de Nova York S’oposà a l’anomenat Nuevo Cine Español realitzat a Madrid, del qual criticà tant el realisme sociològic amb propensió a l’academicisme com la submissió a la censura, tot i les relacions professionals i d’amistat entre els membres d’ambdós grups Les produccions de l’EdB volgueren ser elitistes, modernes…
,
Ramon Carnicer i Batlle
Música
Compositor i director català.
Vida Fou un dels principals compositors d’òpera del començament del segle XIX Fill d’un sastre de Tàrrega, allí començà la seva formació musical amb el mestre de capella, B Feliu El canonge Creus de la Seu d’Urgell descobrí els dots excepcionals del petit Carnicer, i a l’edat de set anys el feu entrar com a escolà a la capella de música de la catedral de la Seu Allí seguí la formació habitual de les capelles del segle XVIII, i estudià l’orgue amb Antoni Coderch i contrapunt amb Bru Paqueras El 1806, encoratjat pel canonge Creus, es traslladà a Barcelona, on amplià estudis amb el mestre de…
pedagogia de la música
Música
Ciència i art d’ensenyar la música.
Data ja de la Grècia clàssica, on la música era estudiada juntament amb altres disciplines La pedagogia musical tenia, en la cultura grega, dos aspectes molt diferenciats l’ensenyament teòric purament especulatiu i la interpretació, que era apresa mitjançant la imitació d’instrumentistes o cantants A l’Edat Mitjana els principis teòrics de la música formaven una de les quatre parts del quadrivi Els intèrprets eren formats a les capelles musicals d’esglésies o monestirs Eren iniciats com a escolans, més tard com a cantors o instrumentistes i alguns com a mestres de capella, que molt sovint…
Buenos Aires
Ciutat
Capital d’Argentina, situada sobre el Riu de la Plata, al fons de l’estuari.
El clima és temperat oceànic 16,6°C de temperatura mitjana 900-1000 mm de pluviositat anual El nucli de la ciutat, per raó de la seva activitat portuària, és vora el port, i presenta una disposició en quadrícula, amb carrers estrets Al voltant d’aquest nucli s’ha estès la ciutat nova, segons una disposició radial El centre urbà és la plaça de Mayo, on hi ha la catedral, la Casa Rosada seu de la presidència de la república i altres edificis del govern, i la plaça del Congreso on és situat el palau del congrés, ambdues places unides per l’avinguda de Mayo En aquesta àrea se situen els bancs,…
numismàtica
Numismàtica i sigil·lografia
Ciència que estudia l’origen i el desenvolupament, tant en l’espai com en en el temps, de la moneda, considerant-la no pas com a simple element de canvi, sinó com a monument o testimoniatge històric, social, econòmic i artístic.
Tinguda com una de les fonts auxiliars de la història, és alhora eficaç collaboradora d’altres disciplines arqueologia, heràldica, epigrafia, etnografia, sigillografia i filologia D’altra banda, bé que l’àmbit principal d’atenció de la numismàtica és el referent a les monedes i medalles, tanmateix s’ocupa també de tot el que tingui relació amb els aspectes annexos al fenomen monetari canvi primitiu, objectes premonetals i derivacions de la moneda monedes de paper, documents de crèdit i mercantils de tota mena Així la numismàtica fa amb preferència l’estudi tant de les colleccions públiques i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina