Resultats de la cerca
Es mostren 3759 resultats
apetit
Filosofia
Segons la filosofia escolàstica, potència de l’ànima i acte corresponent que té per objecte algun bé, com a percebut per alguna facultat cognoscitiva.
La potència apetitiva o apetit és pròpia d’aquells éssers que tenen coneixement Com que l’escolàstica distingeix el coneixement sensible i el coneixement intellectual, afirma també l’existència de l' apetit sensible , que té per objecte el bé particular, percebut pels sentits i pot ésser encara apetit irascible o apetit concupiscible, segons que aquest bé presenti o no dificultat, i l' apetit intellectual o voluntat, que té per objecte el bé en ell mateix, aprehès per la intelligència
monestir de Miralles

Monestir de Miralles, a Castellví de Rosanes
© Fototeca.cat
Convent
Antic convent augustinià del municipi de Castellví de Rosanes (Baix Llobregat), situat a l’antiga quadra de Miralles, a la dreta de l’Anoia, a l’W del poble.
Havia estat fundat a Sant Pere de la Gornal el 1410, però fou traslladat a l’actual indret el 1414 la comunitat s’installà a l’antic casal dels cavallers Miralles i amplià l’església gòtica que hi havia al costat ampliada novament i renovada el 1774 Hi residí fins el 1835 la majoria dels religiosos eren vells i malalts que feien vida retirada i contemplativa Actualment el convent, de propietat particular, és destinat en part a colònies
mode indicatiu
Gramàtica
Mode verbal, no marcat per l’actitud subjectiva del parlant i usat per a formar oracions asseveratives (afirmatives o negatives) i interrogatives.
És el mode declaratiu de l’objectivitat, que en oracions subordinades és o pot ésser regit per verbs que expressen certesa, com saber, afirmar , etc, diferentment del mode subjuntiu, que és regit per verbs d’incertesa, dubte, temor, possibilitat, desig, voluntat i altres de semblants, que expressen, tots ells, una particular actitud subjectiva del parlant davant l’acció del verb Els temps del mode indicatiu són present, imperfet, perfet, futur i condicional, amb els temps composts corresponents
dielèctric
Electrònica i informàtica
Física
Cos no conductor de l’electricitat.
Contràriament als conductors, en els dielèctrics les càrregues elèctriques no es poden moure lliurement i llur desplaçament no pot superar l’ordre de les dimensions atòmiques Els cossos amb aquestes característiques són anomenats aïllants , puix que un camp elèctric no hi crea cap corrent elèctric aquest camp, però, resta modificat per la presència del dielèctric En particular, les seves propietats expliquen el funcionament dels condensadors elèctrics La seva magnitud característica és la constant dielèctrica o permitivitat
cercle de Mohr
Tecnologia
Mètode gràfic que permet de calcular, en un punt determinat, l’esforç normal (de tracció o de compressió) i l’esforç tallant que actuen sobre un element de superfície d’inclinació arbitrària, si hom coneix l’esforç normal i l’esforç tallant que actuen sobre dos elements de superfície ortogonals.
En particular, serveix per a determinar els esforços principals , és a dir, els valors màxim i mínim de l’esforç normal, i les direccions de les superfícies que els suporten, a les quals correspon un valor nul de l’esforç tallant Les superfícies en què el valor de l’esforç tallant és màxim formen un angle de 45° amb les anteriors els valors numèrics d’aquests esforços tallants màxims són calculats també gràficament mitjançant el cercel de Mohr
Avaluació dels Ecosistemes del Mil·lenni
Projecte d’avaluació de la condició actual i les tendències de futur dels ecosistemes del món, realitzat per un equip de més de 2 000 autors i revisors de tot el món, entre el 2001 i el 2005, sota els auspicis de les Nacions Unides.
Els resultats es publicaren en quatre volums, i també són disponibles per internet A diferència de plantejaments anteriors, el projecte se centra en la relació entre els ecosistemes i el benestar humà i, en particular, en el concepte de servei dels ecosistemes Analitza les conseqüències que els canvis esdevinguts en els ecosistemes tenen per als humans i estableix les bases científiques per a identificar les accions necessàries per a millorar la conservació i l’ús sostenible dels ecosistemes
André Pieyre de Mandiargues
Literatura francesa
Escriptor francès.
Novellista i poeta, la seva continuada oscillació entre el real i el fantàstic, una predilecció particular pel joc barroc de les imatges i la barreja de sensacions diverses fan que la seva obra ofereixi una problemàtica de catalogació crítica Es destaca, però, amb Dans les années sordides 1943, Le musée noir 1946, Le lis de mer 1956, Feu de braise 1960 La motocyclette 1963, La marge 1967, Sous la lame 1976, Le deuil des roses 1983, etc
Jordi Vilanova i Bosch
Disseny i arts gràfiques
Interiorista i dissenyador.
Estudià belles arts i disseny a Barcelona Renovà el panorama de la decoració d’interiors a Catalunya i a l’Estat espanyol, on, entre altres innovacions, introduí els treballs en fusta blanca i fou capdavanter en la creació d’un hàbitat infantil La seva tasca abastava també l’habitatge particular i els interiors de botigues, oficines, escoles, etc Collaborà amb arquitectes, ceramistes Jordi Aguadé i joiers grup Cantonada, Ars Sacra, etc i en diverses experiències Fou membre del FAD
Frederik Haas
Zoologia
Malacòleg alemany.
Residí a Catalunya durant els anys de la Primera Guerra Mundial i hi estudià, amb el suport de la Junta de Ciències Naturals, els molluscs terrestres i d’aigua dolça, sobre els quals publicà nombrosos treballs en alemany, castellà i català, i en particular la síntesi Fauna malacológica terrestre y de agua dulce de Cataluña 1929 Posteriorment tornà a Alemanya, on dirigí els Archiv für Molluskenkunde fins el 1936, que emigrà al Brasil i després als EUA
Francisco Sainz de la Maza
Pintura
Pintor.
Format a Madrid, s’establí el 1917 a Barcelona, on fou deixeble d’IMallol Es donà a conèixer en les exposicions de Belles Arts de Barcelona del 1918 i del 1919 i es presentà individualment el 1923 a Barcelona i a Madrid Cultivador de diversos gèneres, dugué a terme una notable tasca pedagògica des del 1927, que fundà a Barcelona la seva acadèmia particular de dibuix i pintura, on tingué entre altres alumnes destacats, Francesc Todó
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina