Resultats de la cerca

Estudià teologia i filosofia a Göttingen De la seva producció cal destacar els poemes idíllics, sobretot Luise 1795, i les traduccions dels autors cabdals de l’antiguitat grega i llatina

També fou pintor i gravador És autor dels poemes Daphnis 1754 i Idyllen ‘Idillis’, 1756 i de l’epopeia bucòlica Der Tod Abels ‘La mort d’Abel’, 1758, entre altres

Escriptor popular, autor de poemes, contes i monòlegs, que publicaren les revistes rosselloneses, en particular el Journal Illustré des Pyrénées-Orientales i La Veu del Canigó Animà també grups folklòrics

Participà, de jove, en les lluites nacionalistes de Mustafà Kemal, i, atret per la revolució soviètica, anà a Moscou 1921, on prengué part en l’acció del grup futurista Havent retornat a Turquia, influí extraordinàriament els artistes joves i els militants d’esquerra La seva activitat li comportà successius empresonaments i deportacions durant 17 anys Després d’una llarga vaga de fam, aconseguí d’ésser amnistiat 1950, però, s’hagué d’exiliar Lluitador infatigable, sabé innovar la literatura del seu país i l’alliberà dels motlles orientals i occidentals als quals era sotmesa Pels seus…

El 1958 es llicencià en història i filologia a la Universitat de Chisinau i l’any següent esdevingué editor de la revista literària Nistru Adherit des de molt jove al nacionalisme romanès, el 1973 i el 1977 visità Romania, invitat per la Unió d’escriptors d’aquest país, i on la seva obra tingué una gran difusió, sobretot en el vessant d’autor juvenil i infantil El 1989 fou elegit membre del parlament de la RSS de Moldàvia, i des d’aquest càrrec propugnà la unió de Moldàvia amb Romania, causa que continuà defensant després de la independència de Moldàvia 1991 Publicà…

Membre de l’orde de Montesa 1557, lloctinent del darrer mestre Pere Lluís Galceran de Borja, comanador de Perpunxent 1579 i primer lloctinent general de Montesa en revertir l’orde a la corona 1593 Fou un autor amb gran predicament a la seva època La seva producció literària, tota en llatí, fou publicada pòstumament i manifesta la seva vinculació a l’esperit de la Contrareforma Cal destacar  Operum poeticorum  Madrid 1600 Barcelona 1624, amb poemes afegits València 1627, només els epigrames, dividida en set parts, conté epigrames sovint amb mètrica artificiosa, poesies líriques,…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1862 i entre el 1862 i el 1863 i entre el 1868 i el 1869 hi estudià algunes matèries de filosofia i lletres Collaborà al Diario de Barcelona  i publicà ressenyes i articles sobre autors coetanis, com Clavé, i alguna narració i alguns poemes a Lo Gai Saber , Calendari Català i La Renaixença Traduí al català I troubaire catalan 1862, publicat el 1877 i al castellà Mireio 1868, reed 1882, ambdues obres de Mistral, i Lohengrin 1882 de Wagner També traduí al castellà al castellà poemes d’Horaci Dedicà discursos…

S'ordenà de sacerdot el 1953 El seu primer llibre poètic publicat fou Muga beroak ‘Límits càlids’, 1973, que recull en la primera part poemes dels anys cinquanta en la segona un conjunt titulat Mindura gaur ‘El sofriment avui’, amb què es donà a conèixer el 1966, i en la tercera part, Hondarrean idaltzia ‘Escrit a la sorra’, la darrera producció posterior fins els primers anys setanta En aquest recull es manifesta una evolució, des de poemes inspirats en els clàssics fins a un simbolisme tellúric terra, aigua, foc, són elements que configuraran aquesta simbologia El…

Era fill adoptiu d’una potentada família veneciana amb destacats representants en les arts i les lletres Estudià dret i, després d’intentar fer carrera en la jurisprudència romana, retornà a Venècia cap al 1620 i hi dugué a terme una intensa activitat cultural Fundà l’Accademia degli Unisoni, dedicada a la música A banda de les seves cròniques sobre la vida i els personatges musicals de la ciutat, entre les quals sobresurt una semblança de la soprano Anna Renzi 1644, la seva producció de llibrets d’òpera La finta pazza Licori , Proserpina rapita , Delia, o sia La Sera sposa del Sole , La…

D’origen burgès, visqué part de la seva vida a Basilea i Estrasburg, després d’haver recorregut diverses corts alemanyes en les quals rebé la protecció de la noblesa i el clergat local Es tracta de la figura més representativa entre els minnesänger de la segona meitat del segle XIII, notable pel seu llenguatge i la riquesa de símils i imatges que emprà en els seus poemes La seva obra poètica, que supera els 85000 versos, inclou nou cançons d’estiu, nou d’hivern, dues d’alba, un leich de caràcter sacre, un tanzleich , un llarg poema allegòric, Sprüche , i nombrosos poemes èpics La principal…