Resultats de la cerca

Aquesta classificació és ara poc usada perquè, com feren veure A Meillet i E Sapir, és un concepte descriptiu basat en una teoria genètica indemostrable La teoria en què creien els primers comparatistes era que tota forma de flexió havia sorgit per aglutinació a un mot d’un altre mot que es redueix a element formal desinència o altre, com, per exemple, el futur portaré que prové de portar he , ‘he de portar’ Aleshores, les llengües aglutinants serien les que es troben en un primer període d’aquest procés, és a dir, els mots de les quals són encadenaments al voltant de l’arrel, d’…

Hom en diu sovint també enunciat , bé que a vegades aquest terme és pres en un sentit neutral, del qual el terme judici reflecteix l’aspecte subjectiu i el terme proposició expressa l’aspecte objectiu La diferenciació entre judici i proposició, necessària en l’ordre lògic, pot ésser omesa en l’ordre epistemològic, com és ara el cas de Kant Entre les diverses divisions que hom n'ha establert cal destacar la corresponent a la distinció entre proposició simple també anomenada categòrica, predicativa o enunciativa , en què un concepte s’uneix a un altre mitjançant la còpula, i…

El terme, en el decurs dels segles XV i XVI, tenia l’accepció de música mensural - musica figurata -, és a dir, polifonia, en contraposició al cant pla o monòdic - musica plana - Aquesta accepció perdurà al segle XVII, i es troba a les bases teòriques del tractat de JJ Fux en el concepte de contrapunt florit de cinquena espècie També s’emprà per a designar l’estil polifònic florit de l’Escola Francoflamenca, en especial el contrapunt dels compositors com ara J Ockeghem i J Obrecht, en oposició a l’estil de la musica reservata de Josquin Des Prés Durant els segles XVII i XVIII la musica…

Aglutinà, entre el 1977 i el 1979, les reivindicacions d’una amnistia total, que també havia d’incloure els presos comuns, que s’autodenominaven reus socials , en considerar que eren víctimes de l’estructura social imperant així com una reforma del règim penal i penitenciari heretat del franquisme El seu origen se situa al penal de Carabanchel Madrid a principi del 1977, des d’on la protesta s’irradià a altres presons, inclosa la Model de Barcelona La seva gran acció de força fou l’amotinament al terrat de la presó de Carabanchel el 18 de juliol del 1977 Les insuficiències percebudes en la…

Els mecanismes de la cripsi no són constants, puix que n'hi ha uns d’ús general, utilitzats per un gran nombre d’espècies segons el medi o l’estació de l’any, i uns altres que són especialitzats i propis d’espècies concretes En el primer cas hi ha les adaptacions de color a la tonalitat predominant en el medi això es dóna tant en els vertebrats com en els invertebrats, tant en el fons de la mar com a la terra N'és un exemple l’adopció del pelatge blanc per part d’espècies que a l’hivern viuen en ambients nevats En el segon cas hi ha aquelles espècies que tenen estructures críptiques úniques,…

Conegut amb el nom de Malgaulí en vida del pare, esdevingué hereu en morir assassinat el seu germà gran Hug el 1309 Conscient del poder dels bisbes gironins, reconegué a l’Església de Girona els delmes per pesqueries a la mar i en els estanys, però poc després fou excomunicat arran d’un enfrontament amb l’abat d’Amer sobre la jurisdicció de Colomers S'uní als Cardona en la lluita contra la monarquia per la successió del comtat d’Urgell alhora que reclutava tropes franceses per combatre el vescomte Dalmau IV de Rocabertí Jaume II l’obligà a sotmetre's i, un cop reconciliat 1315, li donà el…

Estudià filosofia amb Pere Joan Nunyes 1554, però es distancià més tard de les seves doctrines El 1563 estudià dret a Itàlia i a París a Roma, pres per la inquisició, restà borni Després d’una breu estada a Barcelona 1581 i dels intents fracassats pel clima de repressió intellectual de Nunyes i del bisbe de Tortosa Joan Baptista Cardona de retenir-lo a la Universitat de València o en altres càrrecs, passà a Pàdua 1582 A Ginebra es féu membre de l’Església evangèlica italiana i hi ensenyà filosofia 1583-87, i posteriorment a Nimes 1587-88, Aurenja 1588-91 i Castres 1591-93 Denunciat per unes…

Fill d’un enginyer militar, es formà tècnicament al costat d’ALe Prestre, comte de Vauban En la guerra de la Lliga d’Augsburg es distingí en els setges de Besançon i Dôle Organitzador 1709 del cos dels enginyers militars del camp borbònic, fou enginyer en cap de les tropes filipistes durant la guerra de Successió, i estigué pres a la Barcelona austriacista Planejà el setge de Barcelona, i projectà i dirigí la Ciutadella de Barcelona 1714-19, de la qual fou governador Convertí la seu vella de Lleida en castell caserna 1717 Partí amb l’esquadra enviada pel cardenal Alberoni a la…

Succeí el seu oncle, Bernat de Vilamarí, en la senyoria de Palau-saverdera Patró de galeres per Alfons IV, fou nomenat procurador reial de Menorca, i obtingué possessions a Ciutadella i altres llocs 1440 Deixà, com el seu oncle Bernat, el servei de Ferran I de Nàpols i passà al de Joan II de Catalunya-Aragó, el qual el féu capità general de la flota en morir el dit Bernat 1463, i el mateix any el nomenà lloctinent de governador de Rosselló i Cerdanya per a quan fossin recuperats També li donà la vila de Palamós, que erigí en baronia 1466 Fet capità i alcaid de Bosa, a Sardenya 1467, li fou…

Molt jove, assistí a la cort de Montsó 1436 Fou enviat a Castella per a tractar la pau 1448 més tard fou capità de cavalls en una altra campanya contra Castella 1452 Anà amb el seu pare a Navarra en missió de pau, i amb ell lluità contra el duc de Medinaceli 1452-53 fou pres i rescatat per les corts d’Aragó Alfons IV, del qual fou majordom major, l’envià en ambaixada a Calixt III 1455 Fou marmessor del príncep de Viana 1461 i, durant la guerra civil, contrari a Joan II Tingué un plet amb la seva mare, durant el qual el rei els embargà les possessions Amb Jaume d’Aragó, baró d’…