Resultats de la cerca
Es mostren 891 resultats
Arcadi Mas i Fondevila

Repòs, obra d’Arcadi Mas (1891)
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Pintor.
Deixeble, a Llotja, d’A Caba i C Lorenzale, estudià, amb la primera beca Fortuny, a Venècia, Roma, Nàpols i Capri Adscrit a l’escola naturalista napolitana de Morelli, el 1885 participà en l’exposició del Centre d’Aquarellistes de Barcelona El 1887 presentà a Madrid una Processó de Corpus Obtingué primera medalla a l’Exposició Universal de Barcelona, el 1888, i una altra a la de Belles Arts del 1896, amb Venite, adoremus Amb Roig i Soler, fou un precursor de l’encontre de Rusiñol amb Sitges, on s’adherí al nou estil luminista Conjugà el localisme català amb els seus records…
Miguel Ríos
Música
Cantant andalús de rock.
S'introduí de molt jove al món de la música La seva condició social humil i la seva negativa a admetre les normes comercials en música feren que tardés més de deu anys a ésser reconegut com a figura del rock , estil que ha conreat des del començament Ha enregistrat més d’una vintena de discs, entre els quals Unidos 1971, Memorias de un ser humano 1974, Al-Andalus 1977, Los viejos rockeros nunca mueren 1979, Rock and Ríos 1982, La encrucijada 1984, Como si fuera la primera vez 1996, Ana Belén, Miguel Ríos cantan a Kurt Weil 1999, Miguel Ríos y las estrellas del rock latino 2001 i Solo o en…
Miquel Arévalo Sangés
Atletisme
Atleta especialista en curses de velocitat.
Dominador d’aquesta especialitat els anys trenta, debutà amb el Club Gimnàstic de Tarragona en els campionats universitaris i guanyà la prova dels 200 m 1930 Posteriorment, competí amb el Futbol Club Barcelona i el Barcelona Universitari Club En quatre ocasions feu el doblet 100-200 m en els Campionats de Catalunya 1930, 1932, 1934, 1935 i en dues en els Campionats d’Espanya 1930, 1932 Guanyà també els 100 m en el Campionat d’Espanya 1933 Superà els rècords d’Espanya i de Catalunya dels 200 m, els 300 m i els relleus 4 × 100 m i 4 × 400 m, i el rècord de Catalunya dels 100 m Participà en tres…
Ana María Molina de Haro

Ana María Molina de Haro
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Atleta.
S’inicià al Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG, en què desenvolupà tota la seva carrera, excepte un període que passà al club Vallehermoso de Madrid Acumulà vint-i-quatre títols de campiona de Catalunya, quinze a l’aire lliure i nou en pista coberta, i vint-i-cinc de campiona d’Espanya, disset a l’aire lliure i vuit en pista coberta, entre els anys 1967 i 1978 Fou campiona en curses de tanques, salt d’alçada, llançaments de pes i de disc i proves combinades Una lesió el 1971 li impedí participar en els Jocs Olímpics de Munic i limità la seva activitat als llançaments de pes i de disc…
Jesús Bartolomé Carrascal
Atletisme
Política
Atleta i polític.
Començà competint, representant la federació guipuscoana, en la prova de triple salt dels Campionats d’atletisme del final dels anys seixanta Posteriorment també participà en salt de llargada formant part del FC Barcelona i de la selecció catalana Guanyà el Campionat de Catalunya de triple salt en pista coberta 1970 i el d’Espanya en pista coberta i a l’aire lliure 1972 Baté diversos rècords de Catalunya en salt de llargada i triple salt Guanyà també la medalla de bronze en triple salt als Jocs Mediterranis d’Esmirna 1971 El 1982 fou membre de la junta directiva de la Unió Esportiva Lleida…
Amadeu Durán Piquero

Amadeu Durán Piquero
Arxiu A. Durán
Natació
Waterpolo
Nedador i jugador de waterpolo.
Formà part del Club Natació Barcelona, on s’especialitzà en curses de velocitat en estil lliure Fou entrenat per Jaume Solé i Andrés Bandy Zolyomy El 1948 es proclamà campió de Catalunya amb l’equip de relleus de 4 × 100 m lliure El 1950 aconseguí el títol de campió d’Europa universitari També fou campió de Catalunya en 3 × 100 m estils i 4 × 200 m lliure 1952 Baté diversos rècords catalans D’altra banda, el 1952 s’inicià al waterpolo i fou campió d’Espanya 1952 El 1953 fitxà pel Club Natació Martorell, i un any després aconseguí el subcampionat de Catalunya Fou una vegada internacional…
Alfons Roure i Brugulat

Alfons Roure i Brugulat
Periodisme
Teatre
Literatura catalana
Autor dramàtic i periodista; fill de Conrad Roure.
Collaborà a Fatty 1919, setmanari infantil, i fou director del popular setmanari esportiu i humorístic Xut 1922, on signà amb el pseudònim de Duvinyals , que emprà també en alguna comèdia de tema futbolístic Com a autor teatral s’inicià amb peces de caire patriòtic com El timbaler del Bruc 1921 i Corpus 1925, però aviat derivà cap a dos gèneres de consum, el vodevil i el melodrama, i fou un assidu subministrador de peces per al repertori de Josep Santpere La florista de la Rambla 1928, La lleona 1929, La pubilla de l’hostal 1929, La reina ha relliscat 1932, i més tard El dret a la vida 1950,…
,
Ramon
Cristianisme
Bisbe de Roda i Barbastre.
Fou canonge regular a Sant Antoni i prior de Sant Serni de Tolosa 1100 D’allà 1104 el tragué el rei d’Aragó Pere I per fer-lo bisbe de Roda i de Barbastre, seu reconquerida feia poc El seu caràcter pacifista el feu topar amb el nou rei Alfons I, que féu costat al bisbe d’Osca que el foragità de Barbastre, ciutat que pretenia aquell bisbe allegant que l’antiga frontera del seu bisbat arribava fins al Cinca El 1116 fou expulsat del bisbat El 1119 retornà a Roda de Ribagorça, però Barbastre restà en poder del bisbe d’Osca El 1125 prengué part en una de les campanyes del rei Alfons I contra…
Primitiu Sanmartí i Busquet
Literatura catalana
Pedagogia
Gramàtic i pedagog.
Estudià a la Universitat de Barcelona i a la de Madrid Fou professor de llatí i creador dels opuscles de propaganda catòlica de la “Biblioteca Popular” 1870, per als quals fundà una impremta El 1871 fundà a Barcelona la Revista Católica i, més tard, també a Barcelona, la Revista Popular , dirigida per Fèlix Sardà i Salvany S’establí al Perú, a Lima, on visqué molts anys Hi publicà la Revista Católica , i el 1892 obrí una impremta i una llibreria Especialitzat en estudis gramaticals, publicà Catálogo de las principales voces sinónimas para facilitar el análisis analógico 1883 i Compendio de…
,
Càndid Candi i Casanovas
Música
Compositor i organista.
Inicià la seva formació musical amb J Anglada i B Frigola i el 1859 es traslladà a Barcelona per continuar els estudis amb Bernat C Puig El 1864 fou nomenat organista de l’església de Sant Just i Sant Pastor, i vuit anys més tard, mestre de capella del monestir de Santa Clara, càrrec que exercí durant quinze anys Després ocupà la mateixa plaça a la parròquia de Sant Jaume i hi romangué fins el 1907, que es retirà a un convent La seva obra compositiva inclou una gran quantitat de música religiosa, com ara Càntics del romeu a Montserrat , Càntics religiosos amb lletra de J Verdaguer, Himne del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina