Resultats de la cerca

Estudià retòrica a Túrios Magna Grècia, però el 412 tornà a Atenes, on romangué fins que, mort el seu germà pel consell dels Trenta , hagué de refugiar-se a Mègara Restablerta la democràcia a la ciutat, es lliurà, com a logògraf, a la redacció de discursos, en els quals atacà els tirans i exigí llur càstig, i alhora intentà de recuperar el seu patrimoni perdut sota la fèrula dels oligarques Contra Eratòstenes , Contra Agorat També defensà els plets dels seus diversos clients Aquesta activitat el consagrà definitivament, perquè els seus discursos —traduïts al català per Joan…

Monjo benedictí de Clervaux Luxemburg des del 1928, interessat primerament per l’eclesiologia medieval, estudià després la literatura i l’espiritualitat monàstiques de l’edat mitjana El 1948 emprengué l’edició crítica de les obres de Bernat de Claravall 7 volums publicats entre el 1957 i el 1977 A partir de la seva obra L’amour des lettres et le désir de Dieu Introduction aux auteurs monastiques du Moyen Âge 1957 desenvolupà repetidament el que anomenà “teologia monàstica”, expressió que vol caracteritzar un tipus de teologia sapiencial, en la qual, sense preocupacions científiques, l’…

Crític i cronista musical, seguí amb especial atenció les estrenes d’òpera a París Aprecià, en contra de l’opinió generalitzada a França i abans que Ch Baudelaire, el valor de l’obra de R Wagner i, també, de F Liszt Escriví un assaig sobre el valor de la crítica musical S’associà amb Alexandre Dumas pare en la redacció de diversos llibrets d’òpera, com ara el de l' opéra-comique Piquillo 1837, amb música d’Hippolyte Monpou Nerval fou així mateix, amb els reculls Chansons et légendes du Valois , publicats en 1840-50, un dels pioners de l’etnomusicologia a França H Berlioz utilitzà…

Durant la dècada de 1930 ingressà al Centre Excursionista de Catalunya i al Club Muntanyenc Barcelonès Practicà l’excursionisme i l’esquí de muntanya als Pirineus, els Picos de Europa i altres serres peninsulars Fou vicepresident del Club Muntanyenc Barcelonès 1957-62 i secretari de la delegació catalana de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1950-63, de la Federació Catalana d’Esquí 1964-69 i de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, entre el 1970 i el principi de la dècada de 1990 Formà part del consell de redacció de la revista Vèrtex i fou un dels…

El 1987 entrà a la redacció d’esports de Televisió Espanyola a Sant Cugat del Vallès Presentà nombrosos programes esportius en les desconnexions en català de la segona cadena Començà a Diumenge Esport , emès per primera vegada l’any 1989 Posteriorment presentà i dirigí Atac i Gol 1991, Gol Nord 1998 i El Rondo 1999-2006, amb el qual adquirí rellevància pública Més endavant presentà La banda 2007, Sempre positius i Ziga Zaga 2009-10 Durant diverses etapes de la dècada de 1990 també conduï la secció d’esports de l’ Informatiu de TV2 En l’àmbit estatal, treballà a Estadio-2 i Club…

Obra collectiva coordinada per Ramon Folch , fou publicada l’any 1976 per l’Editorial Barcino Considerat la primera gran diagnosi ambiental en el seu àmbit territorial, ha estat utilitzat pels diversos governs de Catalunya com a base per a la redacció del Pla d’Espais d’Interès Natural  PEIN L’any 1988 se’n feu una segona edició ampliada El 2011, impulsat per l’Institut d’Estudis Catalans, es presentà el portal web Natura, ús o abús , una nova edició en línia del Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans Coordinada per Ramon Folch, Josep Peñuelas i David Serrat…

Propietat de Santiago Segura, la redacció era a les Galeries Laietanes Fins el 10 d’abril sortí setmanalment, i a partir d’aquesta data ho féu quinzenalment Fou dirigida successivament pel mateix Segura, Joaquim Folch i Torres, Romà Jori i Joan Sacs Dedicada a l’art de totes les èpoques amb criteri indistintament erudit i divulgatiu, hi collaboraren molts dels principals escriptors i artistes noucentistes —Aragay, Ferrà, Gassol, López-Picó, Lleonart, Ors, Riba, CSoldevila, Torres i Garcia, etc— Interrompuda el 15 de desembre de 1919, inicià una segona època a l’abril del 1920,…

Animada bàsicament per Jeroni Massanet, que hi popularitzà el pseudònim de Manitas , mantingué sorolloses polèmiques amb les autoritats locals, que li valgueren alguns entrebancs detenció del director oficial i del mateix Massanet el 1927, etc El seu desenvolupament estigué molt lligat al de la societat a partir del 1927 Massanet perdé preponderància i es creà un comitè de redacció format per JMEyralar, Joan Mulet i Roig, Antoni Agustí i Palmer i Francesc de BMoll, alhora que prenia un to més culturalista El 1930 tornaren a sovintejar les collaboracions de Massanet, però la…

Es dedicà a defensar l’ortodòxia catòlica en tots els actes relacionats amb la medicina A partir del 1898 publicà una revista titulada El Criterio Católico en las Ciencias Médicas , que era una continuació d' El Sentido Católico en las Ciencias Médicas , que havia aparegut del 1879 al 1888 El primer president de la societat fou Joan Samada i Auger, si bé l’inspirador era Jordi Anguera i Caylà, que fou també el censor de la revista El secretari de redacció i un dels autors més constants fou Blanc i Benet Altres presidents foren Anguera, ABassols i Prim, Cirera i Salse, Corominas i…

Influí en els inicis de la Revolució Francesa amb les seves obres Essai sur les privilèges 1788 i, sobretot, Qu'est-ce que le Tiers État 1789 Diputat i un dels impulsors del jurament del Jeu de Paume, inicialment fou membre del Club dels Jacobins, però el 1791 evolucionà cap a posicions més moderades i formà part del Club des Feuillants El 1799 formà part del consell executiu del Directori, i, per tal de consolidar les conquestes revolucionàries burgeses en un govern fort enfront de la pressió dels jacobins i dels monàrquics, instigà el cop d’estat del 18 de brumari Fou un dels tres cònsols…