Resultats de la cerca

El 1890 fou elegit diputat per Caernarvon, districte que representà 55 anys seguits al parlament Oposat a la guerra dels bòers, formà part, com a representant dels liberals radicals, del gabinet Campbell-Bannerman 1905, on fou president del Board of Trade Canceller de l' exchequer 1908, impulsà importants reformes socials llei sobre les pensions de vellesa, 1908, i llei sobre seguretat social, 1911, finançades amb un impost especial sobre les grans fortunes i sobre la propietat de la terra, el qual el parlament aprovà, malgrat l’oposició de la cambra dels lords Primer ministre el…

Ordenat de sacerdot de la congregació de l’Esperit Sant 1929, en fou nomenat superior general el 1947 Fou arquebisbe de Dakar, al Senegal 1955, i bisbe de Tulle, a França 1962 Desenganyat de les reformes eclesials introduïdes pel concili II del Vaticà, abandonà la seva seu episcopal per a lliurar-se a la fundació de la Fraternitat de Sant Pius X 1969, institució de caire integrista i conservador que té el seu reducte principal a Ecône Suïssa, on funciona un seminari Desautoritzat pels episcopats francès i suís i suspès a divinis per Pau VI 1976, continuà exercint funcions…

Estudià ciències empresarials a la Universitat de Nyenrode El 1961 s’afilià a la Federació dels Sindicats dels Països Baixos, que presidí en 1973-85 El 1986 fou nomenat president del Partit Laborista, pel qual fou diputat al parlament 1986-89 i 1994-98 Viceprimer ministre i ministre de Finances en el governs de coalició amb els democratacristians amb Ruud Lubbers  com a primer ministre 1989-94, el 1994 esdevingué cap d’un govern de coalició amb els conservadors i els liberals, el primer des del 1908 que no incloïa els democratacristians, coalició que revalidà per a un segon mandat 1998-2002…

Poden ocupar escons només els bisbes i arquebisbes de l’Església anglicana, els pars hereditaris del Regne Unit, els pars vitalicis creats el 1958 i els jutges del tribunal suprem 1139 persones en total el 2001 El mateix any era constituïda per un total de 679 membres, dels quals 561 eren pars vitalicis, 92 pars hereditaris d’aquests, 75 designats pels partits polítics, 2 de designació reial i 15 per la mateixa cambra i 26 pars espirituals 2 arquebisbes i 24 bisbes Creada al segle XIII, com una de les dues cambres del parlament britànic, des de la fi del segle XVIII ha perdut la…

Fou fundat el 1483 amb jurisdicció sobre tots els tribunals inquisitorials de les corones de Castella i de Catalunya-Aragó, i entre el 1580 i el 1640, a Portugal Era presidit per l’inquisidor general i compost per sis consellers, dos dels quals havien de pertànyer al Consell de Castella des del 1616 un conseller havia d’ésser dominic Diversos funcionaris dos secretaris, un algutzir major, un receptor, etc el completaven S'ocupava de la gestió financera de la inquisició i de l’administrativa dels seus béns propis i dels procedents de les confiscacions penals, però no intervenia en els afers…

El seu objectiu principal era d’un creixement substancial de la renda per habitant —2,5% anual—, capaç d’assegurar el desenvolupament autosostingut per mitjà d’una formació suficient del capital Entre els altres dotze objectius, cal destacar la diversificació de la producció, l’acceleració de la industrialització, programes de reforma agrària global i integració econòmica La ideologia política de l’Aliança per al Progrés, que volia afavorir els règims democràtics, no solament no es plasmà en fets, sinó que resultà contradita pels esdeveniments en aquells anys, a la majoria de països s’…

Es titulà el 1930, després d’haver fet estudis a Barcelona, Madrid i al Politècnic Superior de Berlín Doctor en ciències exactes Al començament de la seva carrera guanyà un concurs de cases barates convocat per l’ajuntament de València, i construí edificis d’aquestes característiques a Cartagena, així com grups escolars a Madrid i Valladolid Membre actiu i soci director del GATCPAC 1931-33, collaborà habitualment fins a l’esclat de la guerra civil amb JLSert i JTorres i Clavé, amb els quals realitzà, entre altres projectes i obres, la Casa Bloc i el Dispensari Antituberculós 1934-38, a…

El 1964 Frei fou president de la República i el 1965 el PDC obtingué majoria a les cambres legislatives Inicià profundes reformes agràries i en l’ensenyament sota el lema de “revolución en la libertad” Els sectors més radicals s’escindiren el 1969 i crearen el Movimiento de Acción Popular Unificada MAPU, dirigit per Jacques Chonchol Tota la dreta reaccionària atacà també el PDC, que perdé les eleccions del 1970 amb el candidat R Tomic, guanyades pel socialista S Allende Amb la dictadura de Pinochet 1973, el PDC fou perseguit i, dirigit per Gabriel Valdés posteriorment substituït…

S'afilià al Partit Comunista Italià PCI i a la Federació de la Joventut Comunista el 1953 i exercí càrrecs de responsabilitat en diverses seccions regionals del partit Traslladat a Roma 1976, fou nomenat secretari general del partit el 1988, i reelegit per al càrrec el març del 1990 En el darrer congrés del partit que tingué lloc a Rímini a començament de febrer del 1991, s’adoptà la resolució de denominar en endavant el Partit Comunista “Partito Democratico della Sinistra” Partit Democràtic de l’Esquerra o PDS, del qual Occhetto continuaria tenint el lideratge El canvi de denominació…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Oristà, al lloc de Relat Tingué categoria de parròquia que després perdé, essent avui una sufragània de Santa Eugènia de Relat El lloc és documentat des del 951 i el 1038 l’església apareix documentada amb categoria de parròquia L’església, juntament amb una gran part de Relat i amb la parròquia, passà a dependre del monestir de Santa Maria de Ripoll, per diverses donacions i restitucions, que entre el 982 i el 1104 feren la família Lluçà, senyors de Relat La vinculació de l’església de Sant Marçal a Ripoll durà fins al principi del…