Resultats de la cerca

De petit es traslladà a Barcelona Formà part de l’equip del Barceloneta Amateur Club que assolí el Campionat d’Espanya de segona categoria 1943 i el subcampionat de primera 1944 S’incorporà a la junta directiva del club i en fou president 1952-70 El 1970 fou elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona El 1987 tornà a la presidència del club, aleshores anomenat Club Natació Barceloneta, i promogué la fusió amb l’Atlètic el 1992 Continuà presidint la nova entitat, el Club Natació Atlètic-Barceloneta, fins el 1998, i des d’aleshores en fou el president d’honor També fou…

El 1880 obrí una papereria i centre de subscripcions i poc després una impremta, on publicà una Biblioteca Balear , amb obres de GMaura, JLPons i Gallarza, Joan Alcover i PAPeña El 1893 fundà el diari La Última Hora , amb criteris periodístics renovadors El 1900 aconseguí la concessió temporal dels terrenys de s’Hort del Rei, on construí, entre altres edificis, el Teatre Líric Del 1912 al 1916 fou regidor de Palma pel partit weylerista Intervingué en la fundació d’empreses com la Societat General de Tramvies Elèctrics Interurbans de Palma 1916, el Progrés Urbà 1922 i l’…

Electricista, membre de les joventuts socialistes, combaté 1919-21 els terceristes i l’escissió comunista i, juntament amb Llorenç Bisbal, s’oposà al verguisme 1922-23 El 1922 fou vicepresident de la Federació de Societats Obreres de Balears i president de l’Agrupació Socialista de Palma A partir del 1925 figurà en la comissió executiva de la UGT de Balears i reorganitzà les joventuts socialistes 1927-30 El 14 d’abril de 1931 es féu càrrec, amb Antoni Pol, del govern civil de les Balears Després fou elegit regidor 1931-33 per l’octubre del 1931, partidari de donar per acabada l’…

Milità en el progressisme i fou membre de la Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona del 1835 Intervingué en les bullangues del 1836 i el 1837, i fou desterrat de primer a les Canàries i després a Cuba Explicà els seus avatars a Memoria en defensa de su honor ultrajado Marsella 1839 De retorn a Barcelona, fou nomenat regidor de l’ajuntament El 1843, elegit president de la Junta Suprema de Govern de la província de Barcelona, dirigí el moviment centralista que derrocà la regència d’Espartero Vençuda la revolta, s’establí novembre del 1843 a França, retornà a Barcelona i fou elegit…

Militant federal, el 1864 fou elegit secretari del comitè empordanès del partit democràtic conspirà contra Isabel II i fou regidor de l’ajuntament de Figueres en ésser destronada la reina 1868 El 1871 dirigí el setmanari El Ampurdanés , fundat el 1860 Al febrer del 1872 fou votat alcalde de Figueres És autor d' El republicanismo ampurdanés desde 1868 hasta 1914 , que forma part del llibre Historia crítica de los hombres del republicanismo catalán en la última década 1905-14 Com a veterinari, participà en la creació de la Liga Nacional de Veterinarios Españoles 1883 i fou el…

Establert a l’Argentina, formà part, al Río de la Plata, d’una societat mixta, anomenada Reynals, Puya y Vilardaga Aquesta societat realitzà viatges comercials regulars a Amèrica Els vaixells passaven per Barcelona, Bilbao i Buenos Aires, ciutats on hi havia representacions de l’empresa El 1806 collaborà amb el virrei en la defensa de la ciutat de Buenos Aires enfront de les invasions angleses fou l’organitzador i comandant del conegut Batalló de Catalans o Minyons, les ordenaces del qual redactà El 1808, el capítol local el nomenà regidor i alferes reial Participà en el motí del…

El 1890 succeí el seu pare en la direcció de l’empresa paperera familiar, fundada el 1698 i una de les primeres del sector a Catalunya, la qual en 1903-04 modernitzà a fons Motivat per inquietuds culturals i polítiques, collaborà, entre d’altres, en el finançament de la construcció del Palau de la Música Catalana 1904 i altres edificis i de centres educatius escola Politècnicum de Barcelona, 1920, Escoles, 1930 Fou essencial el seu suport a l’Associació Obrera de Concerts 1926-39, dirigida per Pau Casals Regidor de cultura per la Lliga Regionalista el 1922, aquest mateix any fou…

Regidor de Palma 1834 i secretari de la diputació provincial Liberal moderat, sostingué des de les pàgines d' El Faro 1834 i de La Época fortes polèmiques amb els progressistes Membre de la Societat Econòmica d’Amics del País des del 1834, en fou secretari El 1841 publicà a La Palma l’article De los dialectos considerados con relación a la literatura —aparegut sense signar i que hom ha atribuït sovint a J M Quadrado—, en el qual defensa, per raons d’ordre pràctic i polític, l’ús del castellà a Mallorca La mateixa tesi defensa al pròleg de les seves inèdites i interessants…

Conservador del Museu d’Arqueologia de Barcelona, professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i, des del 1985, cap del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, publicà treballs sobre prehistòria i arqueologia catalanes, com La cultura neolítica de los sepulcros de fosa de Cataluña 1963, en collaboració amb ERipoll, La cultura dels Sepulcres de Fossa del Neolític Mig-recent de Catalunya 1981 i La Balma de l’Espluga Sant Quirze Safaja, Barcelona 1981 Secretari de la revista Ampurias , fou editor de Miscelánea Arqueológica XXV aniversario de los Cursos de Prehistoria y…

Feu la carrera de dret i fou degà del collegi d’advocats de Barcelona D’ideologia republicana, desenvolupà una intensa carrera política, regidor per Barcelona 1901, fou diputat a corts 1906 per Lleida durant la Solidaritat Republicà independent, fou senador 1913 i es feu un gran prestigi com a professional Defensà els implicats en el complot de Garraf i el patrimoni de la família Macià Governador civil de Barcelona 1932, alt comissari d’Espanya al Marroc 1933, governador general de Catalunya i president de la Generalitat del 17 de febrer al 4 de març de 1936 i ministre de la governació del 13…