Resultats de la cerca
Es mostren 1104 resultats
Szczecin

Vista de Szczecin
© Oficina de Turisme de Polònia
Ciutat
Capital del voivodat de Pomerània Occidental, Polònia.
Situada a les vores de l’Oder, a l’entrada de l’estuari del riu, és un dels primers ports de la mar Bàltica i el primer de Polònia Té importants indústries siderúrgiques, de construccions navals, químiques, tèxtils i alimentàries i refineria de petroli Seu episcopal 1124 i residència dels ducs de Pomerània, el 1243 aconseguí la carta municipal que consagrà la seva autonomia, i el 1360, per tal de defensar-la, s’uní a la Lliga Hanseàtica Ocupada per Gustav Adolf el 1630, els tractats de Westfàlia 1648 en reconegueren la possessió als suecs, que el 1720 la vengueren a Prússia Al s XIX tingué un…
Dijon
Regió administrativa
Capital del departament de Costa d’Or i de la regió administrativa de Borgonya i el Franc Comtat, a la Borgonya, França.
És situada a la confluència de l’Ouche i Suzon, vora el canal de Borgonya Centre tradicionalment comercial de productes agrícoles vins, més tard s’hi desenvolupà la indústria metallúrgica, de maquinària, química, alimentària, arts gràfiques i construcció Centre d’ensenyament superior Université de Dijon, fundada el 1722 Nus de comunicacions ferroviàries Els principals monuments són les esglésies de Saint-Philibert i Saint-Étienne, romàniques i Notre-Dame segles XII-XIII, amb la torre del rellotge o Jacquemart, la catedral de Saint-Benigne 1280-87, gòtica, amb una cripta del segle XI i un…
Francisco de los Cobos
Història
Secretari de Carles V.
Entrà en l’administració reial gràcies al secretari de la reina Isabel, Hernando de Zafra A la mort del rei Ferran s’uní al partit del príncep Carles contra Cisneros i se n'anà a Flandes 1516 El 1517 fou nomenat secretari reial per Chièvres, i, un any més tard, fou encarregat de la secretaria d’Índies A partir d’aleshores esdevingué el principal administrador de la corona de Castella, en temps de Carles V El rei li concedí un dret sobre l’argent i l’or extrets de les mines de les Índies Occidentals dret de Cobos , que consistia en un morabatí per cada marc de metall S'oposà als projectes…
Joan Altisent i Ceardi

Joan Altisent i Ceardi
(CC0)
Música
Compositor.
Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i desenvolupà una trajectòria musical que abastà des de la pedagogia fins a la direcció i la composició Director de l’Orfeó Barcelonès, fou en el gènere orquestral i instrumental on destacà especialment No obstant aquesta especialització, el 1959 estrenà al Gran Teatre del Liceu la seva òpera Amunt i el ballet Gavines 1962 i realitzà algunes composicions corals com el Poema de la Resurrecció , Cantem, companys , La cançó del despistat i Idilli Adscrit a una estilística i una estètica tradicionals basades en els models vuitcentistes, s’…
,
Castell de Sant Mori
Art romànic
L’actual castell palau gòtico-renaixentista de Sant Mori no és anterior al segle XV El lloc de Sant Mori és esmentat, com a límit del territori monàstic, en l’acta de consagració de l’església del monestir de Sant Miquel de Fluvià, l’any 1066 El castell de Sant Mori és documentat l’any 1149, en el testament sacramental de Guerau de Rupià, fet amb motiu de “ pergere ad Ispaniam” , en què deixà alous al seu fill Guillem L’any 1286 el cavaller Bernat d’Aiguaviva llegà al seu nebot Dalmau de Creixell el castell de Sant Mori i la vila de Vilaür Guillem de Creixell, fill de Dalmau, fou…
Santa Maria de Vilafranca del Penedès
Art romànic
Aquest temple podria pertànyer a l’església de Santa Maria fora de muralla que és esmentada en l’acta de dotació de l’església de Sant Miquel d’Olèrdola de l’any 992 Tanmateix, no la trobem esmentada, certament, fins al testament de Pere de Vilafranca del 1187 D’altres notícies del moment també ens informen de la seva existència Al desembre del 1188 el rei Alfons I donà les notaries de Vilafranca i del seu territori a l’església de la dita vila A partir d’aquest moment l’església és àmpliament documentada en molts testaments Al final del segle XIII es procedí a la construcció de l’edifici Al…
Santa Maria de Cambrils
Art romànic
La primera referència del lloc de Cambrils és de l’any 1152, que el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV feu donació del lloc de Cambrils a Ponç de Regomir perquè hi bastís una torre i la tingués de forma franca Li atorgà la meitat del territori en franc alou perquè el repoblés i es reservà l’altra meitat L’església parroquial de Santa Maria de Cambrils devia bastir-se ben aviat, car ja apareix en la butlla que el papa Anastasi IV adreçà a l’església de Tarragona l’any 1154 I de nou en la de Celestí III de 1194 El rector de Cambrils contribuí amb 156 sous i 18 diners a la dècima papal del…
Isop
Literatura
Fabulista grec.
Residí a Samos com a esclau Popular a l’Atenes del segle V, esdevingué un personatge llegendari, com ho testimonia la Vida d’Isop del segle IV aC Li han estat atribuïdes moltes faules el primer recull, fet, sembla, per Demetri Faleri al segle IV, en conté unes quatre-centes, escrites en koiné —llengua comuna, general i de caràcter uniforme que es presenta en tot un territori—, allegories, usant figures d’animals, del gènere humà, amb una clara intenció moralitzant influïren l’antiguitat tardana a Roma foren refetes i vulgaritzades per Fedre i els períodes medieval i renaixentista…
Tarassona

Nucli antic de Tarassona
© MPG
Municipi
Municipi de la província de Saragossa, Aragó, a la vall del Queiles.
Centre agrícola bleda-rave, patates, cereals i vinyes, té també indústries tèxtils, d’adoberia, de llumins Important poblat romà i seu episcopal visigoda, fou sotmesa pels musulmans l’any 713 Conquerida per Alfons I el Bataller 1118, fou ocupada a la seva mort per Alfons VII de Castella i Lleó i tornada a Ramon Berenguer IV 1137 Jaume II hi preparà la sentència arbitral de concòrdia de Torrellas Felip II hi convocà les corts de Tarassona 1592, per a modificar els furs d’Aragó a favor de l’autoritat reial a partir d’aleshores, el rei pogué nomenar lliurement el justícia major d’Aragó i els…
Perusa
Perusa amb la Fontana Maggiore, a primer terme
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’Úmbria, Itàlia, entre la vall del Tíber i el llac Trasimè.
Conserves alimentàries, manufactures ceràmiques, fàbriques de llumins Universitat, fundada el 1307 Arquebisbat catòlic Ciutat etrusca Perusia , hagué de sotmetre's a Roma el 295 aC Octavi la féu cremar amb motiu de la guerra de Perusa 41-40 aC, però la reconstruí acabada aquesta Pertangué a l’exarcat de Ravenna i el 754 s’integrà als Estats Pontificis, bé que aconseguí d’independitzar-se'n després El 1540 revertí al domini del papa i el 1860 s’integrà al novell estat italià Conserva restes etrusques la porta de la Mandorla, l’arc dit d’August, la porta Marzia, etc, i nombroses necròpolis…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina