Resultats de la cerca
Es mostren 1905 resultats
ritu copte
Cristianisme
Forma de la celebració cultural pròpia de l’Església copta.
Amb el ritu etiòpic, constitueix la família litúrgica alexandrina, enfront de l’antioquena Es desenvolupà d’una manera autòctona a l’Egipte, en grec a Alexandria i en copte terra endins Després de l’escissió entre ortodoxos i monofisites, arran del concili de Calcedònia 451, restà com a propi de l’Església copta i en la llengua autòctona, mentre que la fracció que romangué fidel a Constantinoble, o melquita , adoptà progressivament el ritu bizantí, en grec A partir del segle XIII, l’àrab anà penetrant en la litúrgia al costat del copte En la història litúrgica copta es destaquen dues figures…
Antònia Adroher i Pascual

Antònia Adroher
Arxiu Puri Molina
Educació
Política
Mestra i política.
Germana del polític Enric Adroher i Pascual, estudià a l' Escola Normal de la Generalitat de Catalunya de Girona, on completà el 1934 la carrera de magisteri Militant de la Federació Espanyola de Treballadors d’Ensenyament FETE, l’any 1935 participà en la fundació del Partit Obrer d’Unificació Marxista , del secretariat femení del qual formà part De l’octubre de 1936 al febrer de 1937 fou regidora municipal de Cultura i Propaganda de l’Ajuntament de Girona Fou la primera dona amb un càrrec en aquesta entitat, des del qual lluità contra l’analfabetisme i impulsà la millora de les condicions…
Dolors Piera i Llobera
Història
Mestra, sindicalista i política.
Participà en el moviment de renovació pedagògica, a partir del grup de mestres Batec, de Lleida i del Penedès Fou membre de la Federación Española de Trabajadores de la Enseñanza de Catalunya FETE, i ocupà la secretaria general a Barcelona, l’any 1935 El mateix any ingressà a la Federació Catalana del PSOE, i el 1936 ocupà el càrrec de secretària del Front d’Esquerres i ingressà al comitè revolucionari de Vilafranca S’implicà en el procés de formació del PSUC, el 1937 es feu càrrec de la direcció de la Secció Femenina del partit i es traslladà a Barcelona Allí fou nomenada consellera pel PSUC…
Joan Matabosch i Grifoll
Música
Director artístic d’òpera i periodista.
Llicenciat en sociologia, inicià la seva vinculació professional al món líric com a crític d’òpera, música, teatre i dansa a diverses publicacions nacionals i internacionals El 1993 fou nomenat director artístic adjunt del Gran Teatre del Liceu, al costat d’Albin Hänseroth, i el 1996, dos anys després de l’incendi que destruí completament el teatre, n’assumí la titularitat artística Des del seu càrrec, ha estat el gran impulsor de la renovació viscuda pel Liceu, tant des del punt de vista artístic com social Afavorí la creació de noves produccions amb directors d’escena catalans Calixto…
Manuel Blanch i Puig
Música
Mestre de capella i compositor català.
Entrà d’escolà vermell a Santa Maria de Mataró, on rebé la primera formació del mestre de capella Jaume Roura, que li donà lliçons de violí En veure les seves bones condicions, Jaume Isern l’instruí en piano i composició El 1842 fou admès a Santa Maria com a xantre supernumerari, i succeí Roura en el mestratge de la parròquia L’any 1851 rebé l’orde presbiteral, i el 1853 fou nomenat mestre de capella, càrrec que exercí fins a la seva mort El renom de Blanch es deu a la composició de la Missa de Glòria de les Santes Juliana i Semproniana , estrenada l’any 1848 Escrita per a dos cors i…
Fernando Remacha
Música
Compositor navarrès.
Inicià els estudis musicals a Tudela i posteriorment els continuà a Pamplona i a Madrid, ciutat on fou alumne de José del Hierro i de Conrado del Campo Guanyador el 1923 del Premi de Roma de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando, es traslladà a Itàlia, on estudià amb GF Malipiero fins el 1927 A partir del 1928 formà part de l’anomenat Grup dels Vuit -format per Rodolfo i Ernesto Halffter, Rosa García Ascot, Juan José Mantecón, Salvador Bacarisse, Julián Bautista i Gustavo Pittaluga-, que aspirava a una renovació de la música espanyola basant-se en els nous estils europeus, representats…
orgia
Religions de Grècia i Roma
En sentit històric, nom de les cerimònies rituals —particularment les del culte dionisíac (Dionísies)— caracteritzades pel desenfrenament, pel furor i l’entusiasme dels participants.
El terme, del grec ‘όργια pl , que significava originàriament ‘acte ritual’, passà a designar els ritus dels cultes secrets i, més tard, els cultes de Dionís L’origen d’aquests actes es troba, però, entre les institucions de nombroses religions primitives i consisteix en l’abolició temporal de les normes —molt sovint de les normes sexuals— que regulen la vida d’un poble Atès que en molts pobles agrícoles la celebració de les orgies rituals coincideix amb els moments culminants del conreu dels camps, alguns estudiosos de les religions intentaren d’explicar-les, durant el s XIX, basant-se en…
Togo 2009
Estat
El president Fauré Gnassingbé i l'oposició, amb la mediació del cap d'estat de Burkina Faso, Blaise Compaoré, van signar a l'agost un acord sobre la convocatòria de les eleccions presidencials que s'han de celebrar el 28 de febrer de 2010 Fauré, que va succeir el seu pare Gnassingbé Eyadéma el 2005, és l'aspirant de l'Agrupament del Poble Togolès Per la seva part, l'oposició discutia la presentació d'un candidat únic entre Gilchrist Olympio, de la Unió de Forces del Canvi, i Yawovi Agboyibo, del Comitè Acció per la Renovació Quatre anys després d'arribar al poder, Fauré s'ha desfet de la…
Anna Rubiés i Monjonell
Educació
Literatura catalana
Mestra i escriptora.
Inicià la seva activitat educadora en escoles nacionals de diversos pobles de Catalunya fins el 1931, que fou nomenada directora del grup Ramon Llull del Patronat Escolar de l’Ajuntament de Barcelona Contribuí a modernitzar el sistema pedagògic català amb la divulgació del mètode Decroly, que havia conegut en els seus nombrosos viatges a Europa, i amb la publicació de diversos assaigs sobre pedagogia Membre de l’Associació de Mestres Barcelonins 1923-36 i del Consell de Cultura de la Generalitat, collaborà en les escoles d’estiu i altres manifestacions del moviment de renovació pedagògica Les…
,
art brasiler
Art
Art desenvolupat al Brasil.
L’art precolombí al Brasil és d’interès escàs Res no permet de comparar-lo al de les grans cultures ameríndies inca, asteca, maia, etc Els primers monuments artístics aixecats pels portuguesos foren esglésies Aquestes construccions i llur decoració i llurs imatges religioses constitueixen l’inici de l’art colonial Al segle XVII els jesuïtes hi introduïren el barroc Els centres de l’art colonial són tres Recife, Bahia i Minas Gerais La principal figura del barroc colonial és l’escultor mulat L'Aleijadinho ‘l’esguerrat’, figura llegendària de l’art sud-americà L’arquitectura barroca brasilera,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina