Resultats de la cerca

Sota aquest concepte unitari tradicional hom pot distingir diversos estils, dos en essència un d’aquests, que pot ésser atribuït amb certesa als sans històrics, caracteritzat per una temàtica on intervé la figura humana en escenes complexes de dansa, caça, lluita o màgia, d’un gran dinamisme i vitalitat expressiva, estès als actuals territoris de la República de Sud-àfrica, Botswana, Lesotho i Ngwane, en una època relativament moderna car ha estat conreat fins al nostre segle, tal com ho demostren les representacions de bantús i europeus Aquest estil es troba enllaçat íntimament…

Fundat a la localitat bavaresa de Bad Tölz el 1956 per Gerhard Schmidt-Gaden, és un dels cors de veus blanques més prestigiosos del món El seu repertori es nodreix tant d’obres a cappella com amb acompanyament instrumental, religioses i profanes Els seus membres també participen en representacions operístiques És una de les agrupacions corals més actives del panorama musical, amb més de 200 audicions públiques anuals, entre concerts i òperes, en les quals prenen part tots els components del cor o bé grups reduïts Ha actuat a la Xina, el Japó, els Estats Units, Israel, Anglaterra…

És, de fet, una cítara d’una sola corda En els més moderns, com el descrit per Athanasius Kircher 1650, la corda resta aixecada sobre la taula harmònica superior, suportada entre dos ponts fixos, entre els quals n’hi ha un tercer de mòbil La tensió constant de la corda es garanteix amb una clavilla d’afinació subjectada en un dels extrems de la caixa El pont interior es desplaça sobre una escala graduada tot indicant la posició exacta, a partir de la qual es pot conèixer la llargada de la corda vibrant En les representacions medievals, la corda, limitada per dos ponts fixos, és…

Fou fundada el 1844 amb la finalitat de cultivar la música Durant més d’una dècada reuní les més destacades personalitats del món cultural i artístic d’aquella època Manuel Milà i Fontanals, Víctor Balaguer, Joan Mañé i Flaquer, Joan Illas i Vidal, etc Des de l’inici, Antoni Fargas i Soler actuà com a secretari i principal orientador de la societat, i Bernat C Puig en fou un dels principals directors artístics Entre altres modalitats de soci, tenia els de "mèrit", que no pagaven quota i disposaven d’entrada lliure en canvi de fer concerts sense cobrar, i els "d’artista", amb entrada lliure en…

Fou fundada a Barcelona per Jordi Savall i  Montserrat Figueras el 1987 Des del començament de la seva trajectòria ha tingut com a referent les capelles reials renaixentistes i barroques que han inspirat la música sagrada i profana arreu de la península Ibèrica Amb una formació variable, que pot anar dels vuit als seixanta membres, es dedica a la difusió del repertori català i hispànic mitjançant gravacions i concerts arreu del món El repertori de la formació s’ha centrat sempre en les obres vocals i instrumentals anteriors al segle XIX, des dels madrigalistes dels segles XV i…

Fou fundada el 1955 per substituir Catalonia, Sociedades Paulista de Cultura Catalana, que fou dissolta per motius d’incompatibilitat amb la normativa jurídica brasilera sobre associacionisme L’únic canvi entre la primera societat i la segona fou el nom en efecte, no variaren ni la directiva ni el president, ni tampoc el local social Entre altres activitats, cal esmentar l’aplec de sardanes anual que s’inicià el 1957 i que el 1969 arribà a la dotzena convocatòria també organitzà representacions de teatre català i creà el Grup Folklòric Pau Casals Publicà durant bastants anys un…

Com que no té ampit diferentment de les finestres, hom la protegeix amb una barana situada arran de la paret o a la llosana volada que moltes vegades és collocada davant el balcó A partir de l’inici del seu ús, al Renaixement tardà, la importància assolida pel balcó en l’arquitectura del Barroc, al s XVII, va lligada a la seva missió d’allotjament per a presenciar espectacles especialment les processons, que recorrien els carrers, i també d’altres manifestacions ciutadanes, com és ara les representacions teatrals Les actuals llotges dels teatres són una evolució d’aquests balcons…

Inicialment, i des de molt antic anà lligada a cerimònies pròpies de ritus religiosos, pràctica encara usual entre les tribus africanes i d’Oceania Els ornaments exteriors i l’ús de màscares n'han estat elements essencials, sovint amb mímica i canvis de veu D’aquestes cerimònies derivaren les primeres representacions teatrals A Europa hom adquirí el costum d’emprar la disfressa com a diversió balls de disfresses, hàbit que s’estengué a la fi de l’edat mitjana, malgrat l’oposició que hi feu l’Església, i esdevingué general els dies que precedien la quaresma carnaval Alguns cops…

Estudià arts plàstiques a la Universitat de Bolonya El 1981 fundà la companyia Societas Raffaello Sanzio juntament amb la seva dona, la dramaturga Chiara Guidi, i la seva germana, l’escriptora Claudia Castellucci El 1993 la companyia s’installà al Teatro Comandini de Cesena Itàlia, on Castellucci ha desenvolupat bona part de la seva producció, que barreja llenguatges propis del teatre, de la música, la pintura, l’òpera, l’audiovisual o l’enginyeria per crear un art eminentment visual que busca la confrontació directa amb l’espectador A meitat dels anys noranta les seves obres començaren a…

Fill d’immigrants polonesos, començà la seva carrera com a cantant melòdic per bars i hotels, fins que el 1945 aconseguí debutar al Metropolitan Opera House Met amb La traviata A partir d’aquí, es convertí en un cantant habitual del Met al llarg de 30 anys, interpretant papers com Escamillo a Carmen , Fígaro a El barber de Sevilla i Rigoletto Considerat un dels millors barítons de les obres de Verdi, fou una de les veus més importants de les dècades dels cinquanta i seixanta, bastió del Metropolitan Opera House, i alhora gaudí d’una gran popularitat gràcies al fet que mai no deixà de fer…