Resultats de la cerca
Es mostren 2426 resultats
interferó
Bioquímica
Glicoproteïna d’origen cel·lular, capaç d’inhibir la multiplicació de qualsevol virus en les cèl·lules de l’espècie de la qual prové (especificitat d’espècie).
Per bé que el mode d’acció concret de l’interferó no és conegut, hom sap que no actua directament sobre el virus, tal com s’esdevé en el cas dels anticossos, sinó que actua indirectament, modificant certes propietats de la cèllula que impedeixen la reproducció del virus al seu interior Totes les cèllules dels vertebrats infectades per virus poden produir interferó, si bé d’altres agents sense cap relació amb els virus com certs antígens i mitògens poden també induir la síntesi d’interferons a les cèllules del sistema immunitari, per un mecanisme desconegut De més a més, els…
políedre

Els cinc políedres regulars i els diagrames de Schlegel associats
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Sòlid limitat per quatre o més polígons anomenats cares.
Les interseccions de les cares constitueixen les arestes , i les interseccions de les arestes, els vèrtexs Un políedre és convex si qualsevol secció plana del políedre és un polígon convex Un políedre és còncau si no és convex Un políedre és simple si és topològicament equivalent a una esfera, és a dir, si no té forats Un políedre és regular si té les cares iguals i els angles iguals, essent les cares polígons regulars Des de la Grècia antiga hom sap que existeixen solament cinc políedres regulars el tetràedre regular , l’ hexàedre regular o cub, l’ octàedre regular , el…
ximpanzé

Ximpanzé
© Xevi Varela
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels primats, de la família dels pòngids, una mica més alt que l’orangutan (els mascles poden assolir 170 cm i les femelles 130) i amb un pes entre 50 i 80 kg (els mascles); de línia més esvelta i de membres més proporcionats que l’orangutan, té el dit gros de les mans completament desenvolupat; el seu cos és arrodonit, amb orelles força grosses.
El seu pelatge, abundant, generalment és negrenc, i es torna gris en envellir l’animal És de costums arborícoles, intermedis entre l’orangutan i el gorilla Habita a l’Àfrica, des de Gàmbia fins als llacs Albert i Victòria, sobretot a les grans selves i als boscos de la vora dels grans rius defuig les zones sense arbres No sap nedar Es nodreix de vegetals fruita, fulles, arrels, etc i ocasionalment de carn Diürn, construeix plataformes a dalt dels arbres, on passa la nit i que només utilitza un cop La gestació sol durar uns vuit mesos i mig, i solen parir una cria a cada part, que…
Sant Andreu Xic o de les Viles (Tona)
Art romànic
Aquesta església es trobava dintre el terme del castell de Tona Encara que la tradició recollida pel bisbe Antoni Pasqual en l’acta d’una visita pastoral de l’any 1690 vol que aquesta església, que té la mateixa advocació que la parroquial, sigui la primitiva del terme, aquest fet no es confirma en cap document L’acta de consagració de l’any 889 de l’església de Sant Andreu de Tona, no situa l’església consagrada en cap lloc concret, com seria al puig o al costat del castell Com que l’edifici del castell no correspon al temple de l’any 888, queda dempeus el dubte Les primeres notícies del…
Santa Magdalena de la Nou de Gaià
Art romànic
El lloc de la Nou és documentat des de l’inici del segle XI Un dels primers esments es troba en una escriptura datada l’any 1011 quan és citat “ ipsum kastelar que dicunt Nuce ”, com a afrontació territorial del castell d’Albinyana L’església de Santa Magdalena de la Nou, com també la d’Altafulla, havia depès a l’inici del segle XII de l’única parròquia de la contrada, la de Tamatit, que és citada en la butlla que el papa Anastasi II atorgà l’any 1154 a l’església de Tarragona Posteriorment, en un any imprecís entre el 1154 i el 1194, l’església parroquial d’Altafulla nasqué en deslligar-se…
Mare de Déu del Camí (Cambrils)
Art romànic
Santuari marià de la parròquia de Cambrils situat dins mateix de la població actual Hom li suposa un origen coetani al de la formació de la vila de Cambrils, a mitjan segle XII La primera notícia coneguda, però, és del 1214, quan l’arquebisbe Ramon de Rocabertí li feu una donació Es coneixen també bastants llegats testamentaris fets al segle XIII, com el de Guillem de Tarragona, el 1230 Un d’aquests llegats, del 1287, era destinat per a la construcció d’un cor D’aquesta mateixa època també es coneixen algunes fundacions de beneficis, i fins hi ha notícia que tingué…
Sant Esteve de Montenartró (Llavorsí)
Art romànic
Els primers esments del lloc de Montenartró daten del 1034 i el 1060, en què se cita com a límit dels termes de Santa Eulàlia, Sant Julià, Sant Martí i Sant Pere, de Romadriu El lloc formava part del vescomtat de Vilamur La parròquia de Montenatró, Montano Hortone , és esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell En les dècimes papals del 1279 apareix com a cap del deganat de Montenartró, que en aquesta relació sols inclou la parròquia d’Estac Gràcies a la visita realitzada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona als diferents deganats del bisbat d’Urgell, entre els anys 1314 i…
Santa Maria de Castelló de Meià (Artesa de Segre)
Art romànic
Aquesta església inicialment degué ser una simple capella del terme de Castelló, però en un moment indeterminat passà a exercir com a parròquia del terme Estigué, com les altres esglésies del terme, vinculada al priorat de Santa Maria de Meià des de la seva fundació Indirectament se sap que aquesta església formà part de la dotació inicial del monestir de Santa Maria de Meià, que es degué fer abans de l’any 1040, però no se’n té cap constància fins el 1095, quan un nét del fundador, Ermengol, fill de Guitard Guillem de Meià, donà al mateix monestir de Meià les esglésies que tenia…
Sant Bartomeu i Santa Tecla de Sitges
Art romànic
A la banda del puig on s’aixecava el castell de Sitges, al lloc dit el Baluard, hi ha aquesta església parroquial Aquest temple es troba situat damunt d’un de molt més antic, d’estil romànic, erigit pel bisbe de Barcelona Guislabert l’any 1035 sota l’advocació de santa Tecla Confirma aquesta advocació el testament sacramental de Ramon de Sitges, jurat el 1221 davant l’altar de Sant Bartomeu de l’església de Vilafranca del Penedès, en el qual elegí sepultura al cementiri de Santa Tecla de Sitges Sancte Tecle de Cigis El temple es modificà al segle XIV, I se sap que el 1322 s’…
Santa Magdalena (Vilafranca del Penedès)
Art romànic
Aquesta església era situada davant del corriol de Font-tallada i de la coma de mossèn Xamar S’ha afirmat que la fundà el comte de Barcelona Ramon Berenguer I el Vell, l’any 1070 Ara bé, en realitat, no és documentada fins l’any 1285, en el testament de Gerarda, muller de Ferran de Vilafranca, la qual deixà dos diners per a les obres de l’església, i el 1294 en el testament de Bernat de Vilafranca, en el qual fa un llegat de quinze diners per tal de fer l’altar de Sant Pau a la capella de la Beata Maria Magdalena El 1300 mossèn Berenguer de Llilet la dotà d’una casa, un hort i una vinya…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina