Resultats de la cerca

Estudià amb Sainte-Colombe, el gran virtuós del baix de viola i el mestre més influent del darrer terç del segle XVII Més tard estudià composició amb JB Lully, amb qui collaborà com a instrumentista en algunes de les seves òperes El 1676 era membre de l’orquestra reial, i el 1679, músic ordinari de viola per a la cambra del rei Romangué al servei del monarca fins el 1725, any en què es retirà i llegà el seu nomenament reial al seu fill Vincent Marais és considerat la figura central de l’escola francesa de baix de viola També compongué òperes, concretament quatre, que són un important nexe d’…

Vida Estudià musicologia a la Universitat de Berlín amb H Abert, C Sachs, J Wolf i EM von Hornbostel Es doctorà el 1929 a la Universitat de Greifswald, amb una dissertació sobre la sonata romàntica per a piano Entre el 1929 i el 1931 treballà com a assistent del director Hermann Scherchen a la ràdio de Berlín i el 1933 tornà a Barcelona, on esdevingué assessor de l’editorial Labor i crític musical El 1939, després de la Guerra Civil Espanyola, emigrà a Mèxic Allà fou crític musical d'"Últimas noticias" i membre fundador i collaborador de les revistes "Tiempo" i "Audio y Música",…

Fou un dels pianistes més importants del segle XX A cinc anys ja destacà per les seves condicions musicals excepcionals i quan en tenia dotze debutà amb l’Orquestra Simfònica de Viena Estudià piano amb Richard Robert i composició amb A Schönberg El 1920, amb motiu d’una actuació amb l’Orquestra de Cambra Busch, conegué el violinista Adolf Busch, que el protegí, i hi establí una sòlida amistat sovint actuaren junts Entre el 1926 i el 1936 residí a Basilea, i el 1935 es casà amb Irene Busch, filla d’Adolf El 1936 actuà a Nova York amb l’Orquestra Filharmònica de la ciutat dirigida per A…

Després d’haver estudiat al conservatori de la seva ciutat natal, a set anys passà a ser deixeble de T Leschetizky a Viena La interpretació, l’any 1901, del Concert per a piano núm 3 de L van Beethoven l’elevà a la categoria de nen prodigi i dugué a terme diverses actuacions arreu d’Europa, com la que tingué lloc el 1905 a Barcelona i que inspirà a Joan Maragall un poema A més de la seva dedicació al concertisme com a solista, mostrà un gran interès per la música de cambra, especialitat en la qual aconseguí també un prestigi extraordinari i que contribuí molt a la difusió de la seva figura,…

Asseguts, generalment, l’un al costat de l’altre, cada intèrpret té assignat un determinat registre de l’instrument normalment, un intèrpret el registre agut i l’altre el greu El fet que tots dos toquin un mateix instrument fa dubtar alguns que es tracti d’autèntica música de cambra -cosa que no sol passar amb la música per a dos pianos- Amb l’èxit i la gran difusió que el piano experimentà al final del segle XVIII i durant tot el XIX, molts compositors escriviren obres per a piano a quatre mans Cal destacar-ne WA Mozart sonates KV 497 i 521, F Schubert Fantasia en fa m , D 940…

S’imposà a partir del Classicisme i continuà essent molt popular durant el Romanticisme Tant el tema com les seves variacions acostumaven a tenir forma binària, és a dir, en dues seccions separades per una barra de repetició tal com es feia en l' aria variata Era tradició també numerar cadascuna de les variacions i presentar-les com a unitats tancades -a diferència d’altres formes de variació com el double o la xacona-, tot i ser peces dependents les unes de les altres i haver de ser interpretades sense interrupció en l’ordre establert Sovint -especialment en el Romanticisme-, la darrera…

La seva forma, extensió i caràcter són molt variables Amb tot, sovint es caracteritza per un esquema tonal inestable o modulant que no s’estabilitza fins a arribar al moviment introduït És habitual en els moviments en forma sonata, en especial en els primers moviments de simfonies i sonates, si bé, de vegades, se’n troben precedint un finale o conjunts de variacions Durant el Classicisme podia consistir simplement en un o diversos acords inicials FJ Haydn quartets opus 71 núm 3, opus 76 núm 1, o en una àmplia secció dotada de contingut temàtic específic Haydn simfonies núm 97, 99 i 103 WA…

Derivà probablement d’una dansa italiana anterior, els trets característics de la qual són pràcticament desconeguts, tot i que alguns teòrics del XVIII la consideraren una mena de giga lenta amb connotacions pastorals Presenta una fórmula rítmica característica, amb anacrusi i figura amb puntet ww Ww ww ww D’estil senzill, té frases d’un o dos compassos, amb melodies i harmonies clares Al segle XVI n’existia una forma vocal anomenada ciciliana que utilitzava una forma poètica particular, l' strambotto siciliano , que donà lloc a les anomenades arie siciliane Fou a partir del final del XVII…

També s’aplica a les formacions musicals amb vuit components El repertori instrumental inclou obres per a octets de vent sol, de corda sola i per a diferents combinacions d’aquests instruments Entre els primers es troben les serenates KV 375 1781 i KV 388 1782 de WA Mozart i l’opus 103 1792 de Beethoven, per a dos oboès, dues trompes, dos clarinets i dos fagots harmoniemusik D’altra banda, I Stravinsky compongué el seu octet 1923 per a flauta, clarinet, dos fagots, dues trompetes i dos trombons Dels octets per a corda sola quatre violins, dues violes i dos violoncels, cal destacar l’opus 20…

Estudià piano i composició a la Guildhall School of Music, i després amplià els seus coneixements al King’s College de Cambridge Començà a destacar com a compositor el 1990 amb Chamber Symphony , però fou amb l’estrena d’una altra obra orquestral, Still Sorrowing , que, el 1993, cridà l’atenció de la premsa especialitzada anglesa Ben aviat arribaren els encàrrecs i els primers reconeixements al seu país d’origen, i fou acollit durant dos anys com a compositor resident de l’Orquestra Hallé de Manchester Del 1995 data una de les seves obres recents més ambicioses, l’òpera Powder her Face ,…