Resultats de la cerca
Es mostren 1129 resultats
bé comú
Política
Conjunt de condicions de la vida social que permeten el desenvolupament col·lectiu de la societat i la realització particular de tots els seus membres.
La doctrina del bé comú ha adoptat diversos continguts segons les escoles i les èpoques, però essencialment ha estat elaborada per pensadors de tradició catòlica Plató parla del bé comú en la discussió sobre la justícia social i la justícia en l’estat Per a Aristòtil és el criteri que serveix per a distingir les constitucions correctes de les defectuoses i el més important dels béns, perquè promou el benestar de tots els ciutadans Tomàs d’Aquino, sense haver-lo mai definit d’una manera clara, en fa el punt central de la seva teoria política el bé particular se subordina al bé comú, formalment…
Gena Rowlands
Cinematografia
Actriu nord-americana.
Després de matricular-se a la Universitat de Wisconsin, decidí decantar-se per la interpretació, la seva vocació, i ingressà a l’American Academy of Dramatic Arts Amb tan sols vint-i-dos anys s’incorporà a l’equip artístic del muntatge teatral de l’obra Middle of the Night 1956-57, que fou representada a Broadway amb força èxit D’ençà d’aleshores s’involucrà en el món del cinema, on conegué John Cassavetes, el que seria el seu marit i director de Faces 1968, Minnie and Moskowitz 1971, A Woman under the Influence ‘Una dona ofuscada’, 1974, Opening Night ‘Nit d’estrena’,1978 i Gloria 1980,…
Eugen von Böhm-Bawerk
Economia
Economista austríac.
Treballà al ministeri de finances 1889 en l’elaboració de la imposició directa i fou ministre de finances El 1904 renuncià el càrrec, davant les exigències militaristes, i professà economia a la Universitat de Viena Fou un dels principals crítics de la teoria econòmica de Marx Dins la teoria subjectiva cardinal del valor, criticà la posició de Von Wiessen de calcular la utilitat total multiplicant el nombre d’unitats per la utilitat marginal Segons ell, la utilitat total és la suma de les utilitats marginals La seva aportació principal fou la introducció del temps en la teoria de…
integració
Matemàtiques
Càlcul d’una integral.
Per a calcular integrals indefinides són útils, sovint, el mètode d’integració per substitució i el mètode d’integració per parts Segons el primer, hom fa x = φ t , i substitueix aquest valor a la integral ∫ f x dx = ∫fϕ t ϕ´ t dt , a fi de resoldre aquesta darrera més fàcilment El mètode d’integració per parts es basa en la relació → u dv = uv - que sigui de fàcil resolució Trobada la funció primitiva F x , la solució és ∫ f x dx = F x + C , on C és una constant La regla de Barrow proporciona un mètode general per a calcular integrals definides a partir de les corresponents…
Antoni Martin i Coll
Música
Organista, compositor i teòric català.
Vida El coneixement del seu lloc de naixença prové de Felip Pedrell, que addueix el testimoni de Fèlix Torres Amat, i així ho recull Maria Sanhuesa en el Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana 2000 Des de molt jove ingressà a l’orde franciscà i residí a Castella Deixeble d’Andrés Llorente, exercí com a organista del convent de San Diego de Alcalá on consta els anys 1696 i 1697 i de San Francisco el Grande de Madrid des del 1707 És autor de quatre antologies organístiques escrites el 1706 Flores de Música , 1707 Pensil deleitoso de suabes flores , 1708 Huerto ameno de varias…
Comunió Tradicionalista
Partit polític
Organització política presentada oficialment el 14 de juny de 1931 (en un míting celebrat a la plaça de toros de Saragossa) que aplegà el conjunt del carlisme i posà fi a l’existència tant de la dissidència mellista (protagonitzada pel Partido Católico Tradicionalista) com de la integrista (protagonitzada pel Partido Integrista).
Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este succeí el 2 d’octubre de 1931 a Jaume en la titularitat dinàstica del carlisme De mentalitat conservadora, el nou pretendent propicià, l’últim any de vida de Jaume, la reunificació de les diverses tendències carlines en una nova organització La CT aconseguí una estructura eficient en accedir Manuel Fal Conde, advocat andalús procedent de l’integrisme, a la “jefatura-delegada” del nou partit Amb ell, la Comunió s’estructurà en diferents seccions el Requeté, braç armat de la Comunió Tradicionalista les Margaritas, secció femenina, i els Pelayos,…
Alfabetització
Alfabetització La ce trencada s’alfabetitza com si representés una ce mar c ada mar ç ada mar c ador mar ç al mar c ar La ela geminada i els dígrafs ll , ny i rr s’ordenen com la suma de dues lletres qualssevol crista ll crista ll í crista ll ina crista ll itzar campa n a campa n iforme campa ny a campar i r onia i rr acional i rr upció i s abelí Les paraules que només es diferencien d’una altra per un signe diacrític s’ordenen primer pel mot sense diacrític lla c lla ç armi ll a armi ll a Vila A badal Vila- A badal r iba R iba, la Les paraules accentuades es classifiquen segons els…
angle còncau

angle concau
Matemàtiques
Angle que és més gran que la suma de dos angles rectes de tal manera que les prolongacions dels costats li són interiors.
comptabilitat
Economia
Branca particular de l’economia formada per un conjunt de postulats, proposicions i lleis que tenen per objecte la captació, la representació i la mesura del patrimoni.
El concepte de patrimoni fou tret del dret i reelaborat en sentit comptable per Giuseppe Cerboni i la seva escola, que establí les responsabilitats jurídiques de l’administració d’un patrimoni, el qual fou definit per Fabio Besta i l’escola materialista com el conjunt de béns materials i immaterials afectes a una titularitat jurídica i susceptibles d’expressió quantitativa Els béns més els drets constitueixen l'actiu patrimonial el passiu patrimonial és constituït per les obligacions La diferència entre ells és el net patrimonial, concepte semblant al de capital comptable La complexitat de…
Mecànica de la respiració (ventilació)
Fisiologia humana
Per tal que la funció respiratòria es desenvolupi adequadament, cal que hi hagi un moviment constant d’entrada i sortida d’aire als pulmons, anomenat ventilació Aquest moviment d’aire cap als pulmons —o des dels pulmons— és possible gràcies al fet que tant aquests òrgans com les parets toràciques són estructures elàstiques, capaces d’expandir-se i de contreure’s L’entrada i la sortida d’aire a través de les vies respiratòries fins als pulmons es realitza gràcies a uns moviments mecànics produïts per la contracció i la relaxació dels músculs respiratoris L’activitat de la musculatura…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina