Resultats de la cerca
Es mostren 5315 resultats
Patrice Chéreau
Música
Director de teatre i de cinema francès.
Al capdavant del Théâtre de Sartrouville 1966, aconseguí el seu primer èxit el 1970 amb Ricard III de Gérard Desarthe, el qual li valgué una invitació del Piccolo Teatro di Milano El 1971 fou nomenat director del Théâtre de la Cité de Villeurbanne Lió Recomanat per Pierre Boulez, entre el 1976 i el 1980 dirigí la Tetralogia de Wagner al Festival de Bayreuth Del 1981 al 1990 fou director del Théâtre Nanterre-Amandiers, que li donà una gran projecció amb la posada en escena de textos contemporanis, especialment els de Bérnard-M Koltès Combat de nègre et de chiens 1983, Quai Ouest 1986, Dans la…
Jaume Molgosa i Valls
Literatura catalana
Teatre
Escriptor, director de teatre i actor teatral.
Fou actor i escenògraf de l’Odeon en l’època en què era dirigit per Jaume Piquet Estrenà un gran nombre de comèdies pròpies, que publicà sovint, com ara Nihilistes 1887, Un bateig a cops de punys 1892 i Conseqüències de l’Electra 1902, i drames, com per exemple Blanca Monnier, o La secuestrada de Poitiers 1901, en castellà Era germà de Josep Oriol Molgosa i Valls
,
Viatge pintoresc i històric d’Espanya
El teatre de Sagunt, segons un gravat del Viatge pintoresc i històric d’Espanya , d’Alexandre de Laborde
© Fototeca.cat
Llibre publicat en francès ( Voyage pittoresque et historique en Espagne
) per Alexandre de Laborde, en dos volums, dividit cadascun en dues parts, apareguts en fascicles a París entre l’any 1806 i el 1820.
La primera part del primer volum s’ocupa de Catalunya, i la segona, del País Valencià i d’Extremadura la primera del segon volum s’ocupa d’Andalusia, i la segona, de Navarra, d’Aragó i de Castella L’obra restà interrompuda per dificultats financeres Laborde s’interessà d’una manera especial pels aspectes arqueològics i artístics, i gràcies als magnífics gravats que acompanyen l’obra —fets sobre dibuixos de Laborde mateix i de diversos artistes que l’ajudaven— hom pot conèixer un bon nombre de monuments que més endavant desaparegueren o canviaren de fesomia Entre el 1974 i el 1975 ha aparegut…
Vicent Costa i Nogueras

Vicent Costa i Nogueras
© "El teatre català", Any III, núm. 108, 21 de març de 1914 - Institut d'Apicultura
Música
Compositor i pianista.
Estudià piano a Barcelona amb Joan Baptista Pujol, i composició amb Gabriel Balart Posteriorment es traslladà a París, on estudià amb Reber, i més tard a Stuttgart, ciutat on estudià amb GJ Pfeiffer, i s’assegura que estigué en contacte amb Franz Liszt, de qui rebé consells S’establí una temporada a Madrid, i més tard es traslladà a Barcelona, on és coneguda la seva actuació en concerts de l’Exposició Universal del 1888 Exercí la docència com a professor de piano del Conservatori del Liceu Compongué diverses òperes, entre les quals destaquen Fior di mandorio i Inés de Castro , que fou…
,
Liceu Filharmónico-Dramàtic d’Isabel II
Música
Societat cultural fundada a Barcelona el 1838 al desafectat convent de Montsió de l’antiga plaça de Santa Anna (actual portal de l’Àngel), amb la finalitat de promoure l’ensenyament teatral i musical -d’on prové el nom de Liceu- i de dur a terme representacions de teatre i òpera per part dels alumnes.
El seu origen immediat està en la Societat Dramàtica d’Aficionats per al conreu de les arts teatrals creada al mateix convent un any abans per un batalló de la Milícia Nacional amb Manuel Gibert al capdavant el 21 d’agost de 1837 tingué lloc la primera representació amb El marido de mi mujer , de Ventura de la Vega Al febrer del 1838, Manuel Gibert i una sèrie de nous socis decidiren afegir l’orientació docent a la societat, amb la voluntat d’equiparar-se al Real Conservatorio de Música y Declamación de María Cristina de Madrid, que es digué inicialment Liceo Filarmónico…
singspiel
Música
Gènere de teatre musical alemany sorgit al segle XVIII caracteritzat per la barreja de parts cantades i diàlegs recitats i per la temàtica còmica.
L’origen del gènere està marcat per la influència de la ballad opera anglesa, com és el cas de The Beggar’s Opera 'L’òpera del captaire', 1728, de John Gay i JC Pepusch, representada a Alemanya al principi del segle XVIII La traducció i representació d’una altra ballad opera , The Devil to Pay 1731, de Charles Coffey, interpretada a Berlín el 1743, influí encara més en el naixent singspiel La reelaboració de la música d’aquesta obra realitzada per Johann Georg Standfuss per a oferir-la a Leipzig el 1752, on obtingué un èxit immens, impulsà la presentació d’obres semblants efectuades per…
Roma

Els límits orientals de Roma incloïen Síria, Palestina i Egipte (teatre romà de Palmira, Síria)
Dan (CC BY-SA 2.0)
Història
Nom que designa l’estat format a partir de la ciutat de Roma, els territoris que successivament incorporà i la civilització a què donà lloc.
Convencionalment, hom n’estableix els límits temporals entre el 753 aC data de fundació de la ciutat segons la tradició llegendària i el 476 dC, any de la deposició de Ròmul Augústul, darrer emperador romà d’Occident En la seva màxima expansió, el territori dominat i colonitzat pels romans circumdava la Mediterrània, des de l’estret de Gibraltar fins a la mar Roja, incloent-hi totes les illes, les penínsules Ibèrica, Itàlica bressol de la seva expansió i Balcànica, i el litoral del N d’Àfricà Vers el N, el domini romà arribà fins als dos terços meridionals de l’illa de la Gran Bretanya i, al…
Secció Cinematogràfica Fructuós Gelabert
Cinematografia
Col·lectiu d’investigació cinematogràfica de la Biblioteca i Museu de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, especialitzat en la recuperació, conservació, classificació, estudi i divulgació dels fets cinematogràfics.
El 1974, amb Hermann Bonnín com a director de l’Institut del Teatre, es fundà la secció al si del Centre d’Estudis i Documentació d’Arts, Espectacles i Comunicació CEDAEC de la Biblioteca i Museu, centre dirigit per Xavier Fàbregas Aquest demanà a Miquel Porter i Moix de posar en marxa la secció sobre cinematografia i qüestions afins amb el nom de F Gelabert, el pioner del cinema a Catalunya La secció funcionà de fet a partir del 1976 fins a la constitució de la Generalitat el 1981, quan X Fàbregas i M Porter passaren al servei d’aquesta nova institució La secció se situà a les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina