Resultats de la cerca

Estigué al servei de Pedro Fernández de Castro y Andrade, virrei del Perú des del 1667, país al qual es traslladà com a integrant del seu seguici aquell mateix any El 1676 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Lima, càrrec que exercí fins que morí Les seves composicions assoliren una gran popularitat a l’època, i foren interpretades al Perú, Mèxic i Guatemala A la catedral d’aquesta ciutat se’n conserven un nombre considerable, sobretot villancicos Aves flores , Cantarico que vas a la fuente , Es mi Rosa bella , Desvelado dueño mío , Incógnito barquero que cruzas , Desta rosa tan…

Vida i obra Igual que el seu pare, el catedràtic de theòrica Calixt Tosca, estudià a la Universitat de València, on es graduà de mestre en arts i doctor en teologia Consagrat sacerdot el 1678, ingressà en la Congregació de Sant Felip Neri 1678, on ocupà importants càrrecs De jove assistí amb assiduïtat a les destacades tertúlies oferides per Fèlix Falcó de Belaochaga i Baltasar Íñigo, on s’instruí en els sabers matemàtics En aquell ambient de renovació científica de la València del s XVII, començà a dirigir una escola de matemàtiques 1687, on acudiren joves de la noblesa de la…

Fou cronista de València i erudit Fill de pares d’Albocàsser que fugiren a l’Aragó en temps de la guerra de Successió, a vuit anys es traslladà a València, on estudià teologia, grec i hebreu, i obtingué un benifet a la parròquia de Sant Bartomeu El 1738 fou nomenat cronista de la ciutat En la seva trajectòria es relacionà amb gairebé tots els erudits del seu temps i polemitzà amb alguns com ara el pare Jacint Segura La seva producció historiogràfica és notable, tot i que no sempre aplicà el rigor crític que el seu temps li demanava D’entre les seves obres, algunes transformaren el panorama de…

Doctor en teologia 1731, tingué una gran relació amb Gregori Maians , el qual l’influí decisivament en la dedicació a la crítica històrica, i, entre altres tasques, li encarregà una traducció al castellà de la crònica de Jaume I, només encetada, i l’orientà per a l’execució d’una història de València a l’altura dels temps els quatre toms de la qual sembla que Sales, de caràcter impacient i irascible, cremà en un rampell Disputà sovint amb dominicans entre d’altres  Jacint Segura i franciscans, i fins i tot fou denunciat 1752 a la inquisició Fou cronista de la ciutat i Regne de València 1738-…

Estudià arts i teologia, fou monjo augustinià del monestir de Santa Maria d’Aigüesvives 1767-1807 i escriví alguns tractats i traduccions religiosos, així com Disertación sobre la antigüedad de la orden de san Agustín y sobre el verdadero lugar en que fue fundado el monasterio Severino o Setavitano 1804

Ministre d’ultramar abans de la Revolució del 1868, fou comissari d’hisenda després de la Restauració Conreà el drama històric i el romàntic, però sobretot excellí en el gènere de l’"alta comèdia”, amb títols com La flor de la maravilla 1851, El gran filón 1874, Fiarse del porvenir 1874, etc Fou membre de l’Academia Española 1860

Fill del metge i catedràtic de la facultat de València Calixt Tosca Es graduà en arts i teologia a València El 1678 ingressà a la congregació de Sant Felip Neri El matemàtic i músic Fèlix Falcó de Belaochaga, que, juntament amb Josep Saragossà, havia aconseguit d’introduir temes científics en les tertúlies literàries valencianes, l’animà a estudiar ciències matemàtiques Tosca assistí a les esmentades tertúlies i arribà a ésser un dels principals membres de la que amb caràcter d’Acadèmia Matemàtica funcionava cap a l’any 1687 a casa de Baltasar Íñigo en aquesta, a més de tractar de temes…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona El seu treball se centrà a Madrid, on collaborà amb el gravador Mariano González Sepúlveda Gravà els primers segells de correus de l’Estat espanyol 1845 i dirigí 1864 la Fábrica Nacional del Sello Entre les medalles que gravà es destaca la de l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1856 El seu germà Francesc Coromina i Subirà Barcelona 1797 — Barcelona 1868, també gravador, treballà a les seques de Sevilla 1835 i Madrid 1845

Membre del Club Natació Barcelona, fou cinc vegades consecutives campiona de Catalunya de gran fons com a guanyadora de la Travessia del Port de Barcelona 1966-70 També assolí el Campionat de Catalunya de 100 m i 200 m papallona 1967, 1968 Té la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1969

Conservadora d’etnologia del Museu Comarcal del Montsià, formà part del Consell Assessor de Cultura Popular 1993-2005 i de la Comissió Científica Assessora d’Etnologia 1994-2000 del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Des del 1998 s’encarrega de la coordinació pedagògica de l’escola d’estiu de jocs tradicionals FestCat, a Horta de Sant Joan És autora de recerques, llibres i articles científics i tècnics, i també comissària, documentalista d’exposicions i coordinadora de jornades i congressos sobre patrimoni popular i sobre jocs tradicionals a les terres de l’Ebre