Resultats de la cerca
Es mostren 1137 resultats
Eugénio de Andrade
Literatura
Poeta portuguès.
Sorgit amb el neorealisme, no es deixà atreure per les preocupacions socials, com tampoc no seguí l’aventura surrealista, i preferí un camí més tradicional amb alguns trets típicament moderns El seu tema central és l’amor De la seva abundant obra, cal destacar Adolescente 1942, Os amantes sem dinheiro 1950, As palavras interditas 1951, Coração do dia 1958, Obscuro domínio 1971, O peso da sombra 1982, O Sal da Lingua 1995, Alentejo 1998, Os Lugares do Lume 1998 i Os Sulcos sa Sede 2001 Traduí García Lorca i Safo al portuguès L’any 2001 fou guardonat amb el premi Camões
Casimiro Gómez de Ortega
Botànica
Medicina
Botànic i metge.
Estudià a Madrid, a Toledo i a Barcelona i es doctorà en medicina i en filosofia a la Universitat de Bolonya Fou el primer catedràtic de botànica del Real Jardín Botánico de Madrid Completà l’edició de la Flora Española de Josep Quer i hi incorporà un Elogio histórico del botànic català 1784 Traduí al castellà les obres de Duhamel du Monceau S'interessà també per la química, principalment per l’anàlisi de les aigües minerals, i féu conèixer a Espanya les operacions de la química pneumàtica, la teoria dels gasos i les elaboracions de l’èter sulfúric i de l’àlcali volàtil
Francesc de Santa Bàrbara
Arquitectura
Cristianisme
Nom de religió de l’arquitecte i tractadista Francesc Aldás i Pina
.
Estudià filosofia a Saragossa, teologia a Xàtiva i matemàtiques i arquitectura amb el seu oncle, l’arquitecte carmelità Albert Pina Professà en l’orde jerònim l’any 1757 Autor del pla de l’església de Burjassot, del claustre de Sant Miquel dels Reis a València 1763, de la capella del sagrari de l’església de Rubiols de Móra, de l’església dels Salesians de València i de la parròquia de Xest Traduí i adaptà del francès tractats d’arquitectura i de geometria, i escriví un Calendario perpetuo i un Compendio de los reyes de Nápoles de la casa de Aragón
Pere Courtais
Literatura catalana
Poeta.
Fou mestre d’escola a Portvendres i a Banyuls de la Marenda, on, a la festa de les lletres catalanes del 1883 feu el seu discurs en català Abans, però, havia publicat Flors de Canigó 1868, un recull de poesies en un català força net de gallicismes, amb el qual guanyà el premi dels Jocs Florals de Besiers El 1874 publicà a Montpeller els poemes Dolçures i La pedregada , i el 1884 li foren premiades unes Corrantes rosselloneses als Jocs Florals de Barcelona És considerat un dels precursors de la Renaixença al Rosselló Traduí faules de La Fontaine i de Florian
,
Joan Andreu
Matemàtiques
Apologista i matemàtic morisc, fill de l’alfaquí Abdal·là, el qual succeí en el càrrec.
Convertit al cristianisme 1487, prengué el nom de Joan Andreu i fou ordenat de sacerdot Dedicat a l’evangelització dels musulmans de Granada 1500 i dels moriscs d’Aragó, traduí l' Alcorà de l’àrab a l’aragonès per encàrrec del bisbe de Barcelona Martín García i escriví, per manament de l’inquisidor general Lluís Mercader, un tractat apologètic, Confusión de la secta mahomética y de Alcorán 1515, reeditat diverses vegades i traduït a l’italià, el francès, l’alemany i el llatí És autor d’un tractat d’aritmètica per a ús mercantil, en castellà 1515, que dedicà al comte d’Oliva
Cecil Day-Lewis
Literatura
Poeta irlandès.
Estudià a Oxford i formà part de la generació d’Auden i Spender, la qual, durant els anys trenta, orientà l’herència d’Eliot vers els temes polítics i socials des d’un punt de mira esquerrà Fou professor de poesia a Oxford 1951-56 Traduí Virgili i escriví assaigs i novelles policíaques amb el pseudònim de Nicholas Blake La seva lírica evolucionà vers l’individualisme Transitional Poem 1929, From Feathers to Iron 1931, The Magnetic Mountain 1933, A Time to Dance 1935, Collected Poems 1954, The Room and other Poems 1965 i The Whispering Roots 1970
Bartomeu Mestre i Barceló
Literatura catalana
Dramaturg.
Sacerdot, fou rector de la Universitat Literària de Mallorca 1840-42 i director de l’Institut Balear 1842-46 Entre altres obres, publicà Memoria histórica de la catástrofe sucedida en el pueblo de Felanitx 1844 i un recull de Discursos 1849, i traduí del francès al castellà diverses obres d’història Deixà manuscrita, en català malgrat el títol, una Comedia pastoril al nacimiento del Mesías , en què barreja la tradició culta amb la popular, i són segurament seus uns Pastorells al naixement És autor també del drama bíblic Josep venut per sos germans , no conservat, i d’un Entremès…
Josep Maria de Garganta i Vila-Manyà
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Collaborà a la “Revista d’Olot” i dirigí les revistes “El Deber” i “Fulla Seràfica” Edità privadament la seva obra poètica, que reflecteix influències romàntiques i parnassianes i mostra una predilecció pels temes històrics, bàsicament medievalitzants, i pels paisatgístics Arquimesa 1910, Evocacions 1912 i Hores de collegi 1922 Traduí poemes de Pierre de Ronsard, Giacomo Leopardi, Alessandro Manzoni, Joachim du Bellay, Francis Jammes i William Wordsworth i publicà una versió incompleta d’ Evangelina 1923, de Henry Wadsworth Longfellow Pòstumament es publicà el volum Poesies de…
Griselda Pascual i Xufré

Griselda Pascual i Xufré
© Arx. Família Pascual
Matemàtiques
Matemàtica.
Filla del pintor i músic Juli Pascual , fou catedràtica de matemàtiques a l’ensenyament mitjà i professora titular d’àlgebra de la Universitat de Barcelona Fou la primera dona de l'Estat espanyol que obtingué una beca Humboldt de recerca i la primera dona docent que es jubilà a la Facultat de Matemàtiques UB Participà activament en els moviments de reforma de didàctica de les matemàtiques a Catalunya i a l’Estat espanyol i dels plans d’estudis de l’ensenyament mitjà La seva línia bàsica de recerca fou la teoria algèbrica de nombres Traduí al català i prologà 1996 les…
Lluís Puiggarí i Pastor

Lluís Puiggarí i Pastor
© Fototeca.cat
Teatre
Literatura catalana
Actor i autor teatral.
Es llicencià en dret i fou secretari de l’Ajuntament de Molins de Rei Fou primer actor als teatres Romea, Principal i Novetats de Barcelona i collaborà amb el Teatre Íntim Espectres d’Ibsen, Èdip Rei de Sòfocles i els Espectacles i Audicions Graner Escriví o arranjà una quarantena d’obres, entre les quals les comèdies i peces breus Vico i Calvo 1886, De Pelagalls a Barcelona 1888, molt reeditada, Mirallets per caçar aloses 1907, Felicitat eterna 1910, Un crim sensacional 1911 i les peces musicals Permeti’m 1906, T’estimo 1908 i El testament 1910, amb música d’Adrià Esquerrà Traduí…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina