Resultats de la cerca

Actualment desapareguda, només un topònim, “el coll de Saig”, per on passa la carretera de Prats a Bellver, recorda l’emplaçament d’aquesta antiga parròquia i el vilatge de Saig Segons l’acta de consagració de Sant Andreu de Baltarga de l’any 891 —en un passatge interpolat—, l’església de Sant Martí de Saig era sufragània de Sant Andreu de Baltarga i es trobava sota la direcció dels seus capellans En el testament del comte Sunifred II de Cerdanya del 965, la villa Sajo és una afrontació de la villa d’Urús L’església de Saig fou l’objecte de saqueig per part dels homes d’Arnau de…

Estudià a la Scüle fur Gestaltung a Zurich i actualment viu i treballa a París Crític amb la classe política en general, utilitza materials reciclats i reciclables que donen al seu treball una estètica de precarietat El 1999 exposà a la 48a Biennal de Venècia i el 2002 participà a la XI Documenta de Kassel Al MACBA installà la peça Arqueologia del compromís 2001, on escenificava una zona de recerca arqueològica on tot el que es trobava eren referències a desastres històrics contemporanis En la installació del CAC de Màlaga “United Nations Miniature” 2003 recreava desastres de les…

Situada dins l’antic terme de Montserrat, en un lloc indeterminat Antigament degué ser un petit monestir de tradició visigòtica, després no en sabem les vicissituds, però es degué convertir en capella eremítica si no desaparegué del tot L’església és esmentada el 933, quan el comte Sunyer donà al monestir de Santa Maria de Ripoll les esglésies de Santa Maria, Sant Iscle, Sant Pere i Sant Martí El 982 apareix en el precepte del rei Lotari, que confirma les possessions de Ripoll Després desapareix d’una manera total, ni tan sols se’n coneix la ubicació una única referència és que es …

Aquest castell era situat prop de la partida de Tapioles, al camí de Torrefeta El seu nom originari fou el de castell de Foratmicó, el terme del qual es documenta des de l’any 1098 Al segle XII la meitat del castell pertanyia als Fluvià El 1172 Bernat de Fluvià cedí en el seu testament la seva part sobre el castell de Foratmicó al seu fill Bernat En una venda d’una vinya de l’any 1226 ja es constata el canvi de nom del castell, en esmentar-se que el castell Bisbal abans s’anomenava Foratmicó Aquesta fortalesa existí durant tot el temps medieval i sovint representava una contraforça del…

El lloc de Vilamorell és citat en un document de l’any 976 com a límit de Tonyà L’any 982, segons el precepte del rei Lotari, el monestir de Sant Pere de Rodes tenia un alou a Vilamorell L’any 1108 el prevere Esteve, juntament amb els seus familiars, donà una propietat de Vilamorell a la canònica de Santa Maria de Lledó De l’església de Sant Genís de Vilamorell, se’n fa referència en dos documents del 1315, en un dels quals el cavaller Bernat de Vilar, de Vilamorell, declara no tenir-hi dret de patronat En l’altre, el bisbe erigeix un benefici a la capella i el dota amb rendes ofertes per…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Sant Llorenç o de Meda Fou sempre una església sufragània dependent de la parroquial de Sant Julià de Vilatorta Les notícies d’aquesta església comencen l’any 1050, quan el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny acudí a Sant Julià de Vilatorta a consagrar l’església parroquial, a la qual el bisbe vinculà les esglésies de Sant Martí de Riudeperes i de Sant Ponç de Planeses, que és el nom que prenien les esglésies del sector oriental del terme del castell de Meda Més tard perdé la consideració de sufragània, ja que l’any…

De la documentació antiga es desprèn que al nucli de Vilobí del Penedès hi havia una capella que devia formar part de la fortalesa Més tard, aquesta església passà sota l’advocació de la Mare de Déu del Àngels La trobem per primer cop esmentada al segle XIII, concretament en un document del 1290 en el qual hi ha un llegat de tres quarteres i mitja de forment, censal fet per Bernat de Castellbisbal a la capella de Santa Maria de Vilabino Al 1328 consta que hi havia fundat un benefici que posseïa Berenguer Vendrell, prevere Aquesta capella estava subjecta a l’església parroquial de Santa Maria…

El 1222 fou atorgada una carta de franquícia per Guillem de Castellvell i el seu fill Guillem de Montcada als habitants de puig d’Espill i de la Conillera, establerts al terme de Castellví de la Marca Aquest document ens informa d’un reduït nombre de persones que en aquest lloc, sens dubte, tenien capella En el nucli actual de cases conegut per la Conillera Grossa hi havia una capella dedicada a sant Marc evangelista Es creu que es trobava situada entre les cases de Cal Pascol i Cal Curt de dita barriada Una petita finestra de mig punt i una mena de campanaret de pedra ben polida…

Es pot considerar el 1164 com la data del naixement del Castellnou d’Olivella Aquell any es redactà la carta de població que atorgaren Pere de Ferran i altres quatre propietaris a favor de Cabot i diverses altres persones que havien començat a treballar un pujol erm dins el terme del castell d’Olivella En aquest document s’estipulà l’obligació de fortificar el lloc en un termini de sis anys El 1264 és esmentada aquesta fortalesa amb el nom de Castellnou d’Olivella en una venda feta per Guillem Cabot a Ferran Cabot El Castellnou apareix documentat posteriorment també els anys 1277, 1296 i 1302…

Al lloc on hi hagué el monestir dominicà, anomenat convent de Penyafort, hi fou englobada, al segle XVII, entre les construccions del cenobi, la torre medieval, i fou revestida de pintures murals Segons la tradició d’aquest n’era fill el famós eclesiàstic dominicà i canonista sant Ramon de Penyafort, el qual hi nasqué probablement cap al 1185 No s’ha trobat cap document d’abans del segle XV que esmenti aquest indret L’any 1405 la torre anomenada de Penyafort es trobava destruïda i pertanyia a la parròquia de Santa Margarida La torre de base rodona que avui es pot veure en un…