Resultats de la cerca
Es mostren 775 resultats
missa
Cristianisme
En l’Església llatina, nom donat a la celebració de l’eucaristia.
Derivada del verb llatí mitto ‘enviar’, la paraula missa significa ‘comiat’ Els romans la utilitzaven per a indicar l’acomiadament dels participants en una reunió o dels oients d’un tribunal, un cop acabada la sessió Aquest és el sentit de l’expressió Ite, missa est ‘Aneu-vos-en, és el comiat’ que el president de l’eucaristia cristiana o el ministre anomenat diaca empra immediatament abans del final de la celebració Per un curiós procés semàntic, iniciat al segle IV, el mot acabà significant el ritu eucarístic tot sencer, i no pas només l’acabament La forma com actualment la litúrgia romana…
vaticanista
Defensor a ultrança dels privilegis o el centralisme de la cúria romana en qüestions eclesials anteriors al concili II del Vaticà.
Trastevere

Piazza Santa Maria a Trastevere (Roma)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Roma, a la riba dreta del Tíber, al peu del mont Gianicolo, al S de la Ciutat del Vaticà.
Molt popular, és conegut turísticament pels seus carrers que conserven l’aire de la Roma medieval i renaixentista i locals Hi ha, entre altres esglésies, la de Santa Cecília i de Sant Crisògon, com també la presó de Roma Regina Caeli
Manuel (o Anscari) Mundó i Marcet
Historiografia catalana
Paleògraf i historiador.
L’any 1932 entrà a l’Escolania de Montserrat, i fou monjo d’aquesta abadia del 1939 al 1967 Cursà estudis superiors a Montserrat, Roma, París, Munic i Barcelona, es llicencià en arqueologia cristiana Roma 1955 i es doctorà en història de l’Església Roma 1950 i en història general Barcelona 1972 Exercí la docència universitària a Roma 1952-59, Montserrat 1959-65 i la Universitat Autònoma de Barcelona 1968-88, on va ser catedràtic de paleografia i diplomàtica Fou també arxiver de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1969-78, director de les biblioteques de la UAB 1970-83 i director de la Biblioteca de…
litúrgia
Cristianisme
Culte públic ofert a Déu per l’Església en nom de Crist, sacerdot per excel·lència.
En una bona síntesi, el concili II del Vaticà explicà així aquest concepte l’obra de la redempció humana i de la perfecta glorificació de Déu, que Crist ha portat a terme pel seu misteri pasqual, és feta present pel sacrifici i els sagraments, entorn dels quals gira tota la vida litúrgica La litúrgia, doncs, és considerada com l’exercici del sacerdoci de Crist, en el qual, per mitjà d’una acció sagrada i comunitària, se significa i es causa la santificació de l’home, i tota l’Església, és a dir, el cap Crist i els membres els cristians, exerceix el culte públic íntegrament La litúrgia, doncs…
laïcat
Cristianisme
El conjunt dels fidels que no són clergues ni monjos.
En l’Antic Testament el terme corresponent a aquest concepte la denominació catalana del qual deriva del grec laós , ‘poble’ designa el conjunt de persones, no sacerdots ni levites, que han pres consciència de constituir el poble de Déu en el Nou Testament indica regularment el poble d’Israel, la multitud dels jueus Des del començament del s III hom l’aplicà, en l’Església, al conjunt de fidels no clergues Durant tota l’edat mitjana, el laïcat, lliurat a les tasques temporals, no prengué part activa pel que fa a les coses sagrades L’actitud inicialment anticlerical i antijeràrquica de la…
Enric Pla i Deniel
Enric Pla i Deniel
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià al seminari de Barcelona i a Roma, on es doctorà en filosofia, teologia i dret canònic Ordenat de sacerdot el 1900, fou professor del seminari de Barcelona i dugué a terme una activitat pastoral remarcable Director de l’Acció Popular i president de l’Associació d’Eclesiàstics, dirigí la revista Reseña Eclesiástica i animà la Unió Apostòlica de sacerdots barcelonins Canonge de Barcelona des del 1912, fou nomenat bisbe d’Àvila el 1918 El 1935 passà a Salamanca, i el 1941 a Toledo com a arquebisbe i primat i fou creat cardenal el 1946 Presidí la conferència episcopal espanyola i la seva…
Ennio Quirino Visconti
Filosofia
Arqueologia
Arqueòleg i humanista italià.
Fill de Giovanni Antonio Battista Visconti Vernazza, Ligúria 1722 — Roma 1784, l’amic i successor de Winckelmann en la prefectura de les antiguitats de Roma i el fundador del Museo Pio-Clementino al Vaticà, aviat adquirí una fama molt notable, i pel seu consell fou l’amic d’estudiosos i literats, entre d’altres Vincenzo Monti , que reclamà el seu ajut per a la seva versió de la Ilíada Custodi de la Biblioteca Vaticana i bibliotecari del príncep Chigi, collaborà amb el seu pare en l’obra d’illustrar el Museo Pio-Clementino i portà a terme el seu acompliment total set volums, 1783…
Jacques Maritain
Filosofia
Filòsof francès.
Deixeble de Bergson, es convertí al catolicisme 1906 sota la influència de Léon Bloy Professor de l’Institut Catholique de Paris des del 1914, durant la Segona Guerra Mundial fugí als EUA, on fou professor a Princeton en 1945-48 fou ambaixador de França al Vaticà Representant de la neoscolàstica, especialment del neotomisme, es proposà d’establir una metafísica cristiana, ontològicament fonamentada, en oposició a l’idealisme modern, que servís per a les qüestions teòriques i pràctiques De les seves nombroses obres, algunes de les quals tingueren repercussió en el catolicisme…
Carme Sallés i Barangueras

Carme Sallés i Barangueras
Cristianisme
Monja dominica.
Ingressà l'any 1871 com a novícia a l'orde de les adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat de Barcelona, i prengué el nom de religió de Maria del mont Carmel Es dedicà a l'ensenyament de nens Posteriorment passà a la comunitat de les dominicanes de l'Anunciata, on la seva tasca se centrà en l'ensenyament de nenes El 1893 fundà, a Burgos, la comunitat de Religioses Concepcionistes Missioneres de l'Ensenyament, dedicada a l'educació femenina, i de la qual esdevingué superiora L'any 1908 el papa Pius X autoritzà l'institut, que l'any següent adoptà la regla de sant Agustí El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina