Resultats de la cerca
Es mostren 14517 resultats
Robert Edward Lee
Història
General nord-americà.
El 1829 es graduà a l’Acadèmia Militar de West Point i inicià una carrera brillant es destacà especialment a la campanya de Mèxic 1846-48 Durant la guerra de Secessió 1861-65 fou general en cap de l’exèrcit sudista Malgrat obtenir victòries notables, a la batalla de Gettysburg 1863 s’iniciaren una sèrie de derrotes que acabaren amb la capitulació d’Appomattox
Leclerc
Història
Nom amb què és conegut Jacques Philippe de Hauteclocque, mariscal francès.
En esclatar la Segona Guerra Mundial s’uní a Charles de Gaulle 1940 i, sota el nom de Leclerc, emprengué a l’Àfrica un seguit de ràtzies contra els enclavaments italians del Fezzān 1941-43 Combaté a Normandia i rebé la capitulació dels alemanys de París 1944 Enviat a la Indoxina, ocupà Hanoi 1946, i més tard fou nomenat inspector de les forces del nord d’Àfrica
Wifredo Lam
Pintura
Pintor cubà.
Estudià a l’Havana, a Madrid i a Barcelona 1924, i, a causa de la guerra civil de 1936-39, es refugià a París, on fou ajudat per Picasso i s’interessà pel surrealisme De retorn a l’Havana 1941, féu un tipus de pintura influïda per les civilitzacions primitives de l’Àfrica i del seu propi país i per les tradicions i el vodú d’Haití
Gerald Brenan
Historiografia
Literatura
Nom amb què és conegut Edward Fitzgerald Brenan, hispanista i historiador britànic.
Residí a Andalusia del 1919 al 1936 i de nou a partir del 1953 Publicà, entre d’altres obres, The Spanish Labyrinth 1943, bon resum dels antecedents de la guerra civil de 1936-39, The Face of Spain 1950, The Literature of the Spanish People 1951, South from Granada 1957, el llibre de memòries Personal Record 1920-1972 1974 i Thoughts in a Dry Season 1978
Trygve Martin Bratteli
Història
Política
Polític noruec.
El 1928 s’afilià a la joventut laborista i, més tard, en fou secretari 1934-40 Durant la Segona Guerra Mundial els alemanys l’empresonaren Vicepresident 1945-65 i president 1965-75 del partit laborista, ocupà el ministeri de finances 1951-55 i 1956-60 i el de comunicacions 1960-64 Fou primer ministre 1971-72 i 1973-76 i és autor de llibres de tema polític
Columbano Bordalo Pinheiro
Pintura
Pintor portuguès, sovint anomenat només Columbano
.
Fou deixeble, a París, de Carolus Duran Pertangué al Grupo do Leāo, escola naturalista que reaccionava contra l’art oficial En la seva pintura, l’empastament domina sobre el dibuix Omplí tota una època de l’art portuguès Fou un gran retratista al seu país Antero de Quental, Guerra Junqueiro, Eça de Queirós, etc Conreà també la pintura de gènere i les grans decoracions murals
Manuel Milà de la Roca i Ràfols
Història
Periodisme
Política
Polític i periodista.
Fill del notari Pau Milà de la Roca i Maynar El 1870 fundà, amb Lluís Mde Llauder, “La Convicción”, diari carlí Durant la tercera guerra Carlina fou collaborador de l’infant Alfons Carles El 1876, acollint-se a la nova llei d’impremta de la Restauració, fundà a Barcelona “El Correo Catalán”, també carlí Per raons de salut el traspassà el 1878 a Lluís Mde Llauder
José Miaja Menant

Retrat de José Miaja Menant
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
General el 1932, en esclatar la guerra civil 1936 feu costat al règim republicà Fou nomenat president de la Junta de Defensa de Madrid novembre del 1936, cap dels exèrcits del centre febrer del 1937 i de la zona centre-sud abril del 1938 Acceptà la presidència del Consejo Nacional de Defensa després del cop d’estat de Casado març del 1939 i s’exilià a Mèxic
Mario Merz
Art
Artista plàstic italià.
Començà a donar-se a conèixer com a dibuixant acabada la Segona Guerra Mundial bo i conreant una estilització infantilitzada A poc a poc evolucionà vers un ús més brutalista dels materials, incorporant objectes simples a les seves obres El desenvolupament d’aquestes experiències, a partir del 1965, el portaren a adscriure's a la tendència denominada art pobre de la qual és considerat un dels capdavanters
mascarat | mascarada
Història
Lingüística i sociolingüística
Traïdor.
Nom despectiu, freqüent als segles XV i XVI Fou aplicat, durant el saqueig de Marsella del 1423 per part de Lluís d’Anjou, als marsellesos collaboracionistes, en la guerra contra Joan II, als desafectes a la generalitat que es dedicaven a difondre noves favorables a l’adversari, i sobretot, al segle XVI, als enemics de les Germanies de València, de Mallorca i del Principat