Resultats de la cerca

Des del trencament de la Federació Comunista Catalano-Balear amb el PCE, aquest no comptava amb una presència sòlida a Catalunya, excepte la Juventud Comunista de Barcelona, creada a l’abril de 1932 i presidida per Francisco Tobeña Malgrat això, els membres fidels al partit, com Ramon Casanellas i Josep del Barrio president del “radi” de Sants del PCE havien presentat candidats a les eleccions de 1931 El PCC pretenia mantenir una autonomia total respecte del PCE, però la seva debilitat extrema va fer que sempre en depengués Estava adherit a la Sección Española de la Internacional Comunista…

Els seus secretaris generals foren Carles Monner, Josep M Novell, Josep Gassiot i Enric Sòria Antoni Pérez, que havia estat el principal defensor teòric del pas a partit socialista, se n’havia separat prèviament Arribà a comptar amb uns 150 militants efectius A Sabadell tenia un nucli important Àngel Llobet, Lluís Brunet, Josep M Brunet i Maite Prats Alguns dels seus afiliats impulsaren la revista Promos i l’editorial Edicions de Materials Era membre de la Taula Rodona i cercà la unificació amb el Moviment Socialista de Catalunya i amb el Front Obrer de Catalunya FOC en la Taula d’Acció…

L’actualitat política de Timor Oriental va estar marcada per la celebració d’eleccions presidencials, al març, i d’eleccions legislatives, al juliol El president i membre del Partit d’Alliberament del Poble PAP, Taur Matan Ruak, va perdre les eleccions contra el líder del Front Revolucionari per a un Timor Independent FRETILIN, Francisco Guterres El FRETILIN també va guanyar les eleccions legislatives amb una ajustada victòria, i va assolir 23 escons, davant dels 22 del Congrés Nacional de Reconstrucció de Timor Oriental CNRT, liderat per l’històric Xanana Gusmão Les diferències en el model…

Conegut amb les sigles CANM-Cerdanya, fou fundat a Barcelona el 26 de desembre de 1932 amb el nom de Club Alpí Núria Nasqué gràcies a la inauguració del cremallera i de l’estació d’esquí de Núria, on s’inicià la pràctica de l’esquí En ésser fundada la Federació Catalana d’Esquí 1933 formà part de la junta directiva Després de la Guerra Civil de 1936-39, fou reorganitzat i, des del 1941, inicià la publicació d’una circular que aviat es convertí en un butlletí, actualment en català i en castellà A l’inici tingué un equip d’esquí alpí i un equip d’hoquei sobre gel Entre els anys 1940 i 1950,…

Fill de Ponç i de Sibilla de Saportella Heretà les possessions de Catalunya i de Sardenya Pel feu de Sanluri tingué una qüestió amb els Cruïlles, els seus antics possessors 1353 Hug el conservà, però després perdé el de Donigala, que el rei donà a Joan Carròs 1357 En esmena n'obtingué uns altres que foren de Bernat de Guimerà 1362 La reina li vengué en alou el domini directe dels castells i baronia de Santa Pau, Finestres i Sant Aniol de Finestres 1364 Collaborà amb el rei contra els castellans, però el rei Pere III preferí que passés a Sardenya com a capità d’un centenar d’homes a cavall,…

Fill i deixeble de Modest Urgell, al costat del qual fou condeixeble d’Hermen Anglada i Camarasa Format també a Llotja —on fou professor de dibuix artístic des del 1902—, amb Antoni Caba Exposà sol per primer cop el 1889, a la Sala Parés de Barcelona, on tornà a exposar particularment el 1917 Començà pintant figures i retrats, i arribà aviat a les escenes de teatre, circ, music-hall , boxa, etc, que el caracteritzaren Obtingué diversos premis en exposicions generals de belles arts de Barcelona 1896 i 1907, en expossicions nacionals de Madrid 1897, 1910, 1917 i 1920, a la de Buenos Aires del…

Filla d’uns botiguers albanesos, entrà 1928 a la congregació carmelita de les germanes de Loreto, a Rathfarnham Irlanda Enviada a l’Índia, exercí de mestra en un collegi de Calcuta fins el 1946, any en què el contacte amb la misèria la impulsà a deixar el convent i dedicar-se a socórrer els abandonats i moribunds de Calcuta Fundà la congregació de les missioneres de la caritat 1950 i obrí el Nirmal Hriday ‘Cor pur’, llar on s’acullen diàriament pobres i moribunds recollits als carrers L’orde, que encapçalà fins el 1990, tenia al moment de la seva mort més d’un centenar de cases, uns 800…

El poble de Torrefeta és situat en un fondal al sector de migdia de la plana de Guissona El lloc fou conquerit pels comtes i bisbes d’Urgell a l’inici del segle XI i aviat formà una quadra integrada dins el terme més ampli de Guissona Hi ha constància de la quadra i el castell de Torrefeta des de l’any 1031, en què el bisbe Ermengol d’Urgell cedí el lloc a Guifré i a la seva esposa És molt probable que en aquests moments es bastís la parròquia de Sant Amanç Tanmateix, cal esperar fins l’any 1078 per a trobar la…

El petit nucli d’Amorós és situat vers el sud-est del poble de Sant Guim de Freixenet El lloc fou conquerit a mitjan segle XI i l’any 1064 ja apareix la primera referència al seu castell, quan els esposos Ramon de Bolxadors i Ermessenda l’infeudaren a Ramon Castellar l’origen de la seva església, dedicada a sant Cosme i sant Damià, s’ha de situar també dins l’onzena centúria Fou una capella sufragània de la parròquia de Sant Pere de Sant Domí, la qual és ja esmentada en les llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII Quan l’any 1120 el castell d’Amorós fou donat a la canònica…

Del castell del poble de Fonolleres, al nord-oest de Granyanella, hom té coneixement des del segle XII Segons Ceferí Rocafort, el terme ja apareix documentat des del 1118 Dos anys més tard el terme de Fonolleres apareix com a afrontació de migdia del terme del castell del Canós D’aquesta fortalesa sorgí una família de petits nobles o castlans cognomenada Fonolleres Així, ja el 1147, Pere Bernat de Fonolleres signà una concòrdia amb Pere Hug de Sedó sobre la possessió d’unes corts davant dels testimonis Berenguer Dalmau de Cervera, Ramon de Montlleó i Mir Guillem de Curullada El 1185 consta…