Resultats de la cerca

Estudià inicialment piano i orgue a la seva ciutat natal i amplià la seva formació a la Royal Academy of Music, on estudià orgue, harmonia, contrapunt i violí El 1884 obtingué un premi en aquest centre pel seu Te Deum 1885 Fou professor durant algun temps de la Royal Academy of Music, període durant el qual, per evitar confusions amb un altre professor, canvià el seu nom pel de JE German El 1887 deixà aquest centre i un any més tard assolí el càrrec de director musical del Globe Theatre La composició de la música incidental Ricard III 1889 el donà a conèixer al gran públic i posteriorment H…

El seu pes real com passava amb el de la lliura era diferent segons els llocs era equivalent a un pes comprès entre 230 i 280 g El pes teòric era de nou unces de la lliura romana afeblida hom considera, també, que correspon a vuit unces de lliura tendera Les divisions del marc eren també distintes segons el lloc Així, el de Barcelona es dividia en 8 unces, o 32 quarts, o 128 argenços, o 4 608 grans i el de València, en 8 unces, o 192 diners, o 4 608 grans Hom troba el marc documentat, tant a Alemanya com a França, ja des del s XI Per la importància d’algunes fires, els marcs locals arribaren…

Vida i obra Usà el pseudònim d’ Anselm Llull Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1964 i doctorat 1992 amb la tesi Miquel dels Sants Oliver Nacionalisme i síntesi liberal-conservadora publicada el 1993, ha collaborat en revistes com Randa , Lluc i Recerques i ha prologat diversos llibres d’història política La seva producció historiogràfica s’ha centrat en el període de la Segona República i el franquisme La seva obra El mallorquinisme polític 1840-1936 1975 constitueix una de les seves aportacions historiogràfiques més importants, tant pel contingut com pel període en què…

Estudiant d’econòmiques a la Universitat de València al final dels anys seixanta i principi dels setanta, milità en el Partido Comunista de España El 1971 fou empresonat per activitats antifranquistes durant tres setmanes, i els quatre anys següents estigué pendent d’un judici al TOP que finalment no se celebrà Aficionat al gènere negre i policíac des dels anys d’universitat, el 1975 s’introduí en el món de la llibreria treballant a la del seu germà, que un grup d’ultradreta atacà amb una bomba El 1988 anà a Barcelona, on es feu càrrec d’una distribuïdora, que finalment tancà Hi conegué la…

Es graduà en ciències polítiques i història per la Universitat de Darthmouth 1970 El 1976 inicià la trajectòria professional com a fotògraf en un diari de Nou Mèxic El 1980 es traslladà a Nova York, on començà a treballar com a fotògraf independent El seu primer treball d’impacte fou a Irlanda del Nord, on fotografià els presos de l’IRA que feien vaga de fam 1981 Des d’aleshores ha documentat els principals conflictes bèllics del món l’Amèrica Central El Salvador, Nicaragua, Guatemala, l’Orient Mitjà el Líban, Cisjordània, Gaza, Israel, l’Afganistan, Ruanda, Bòsnia, Txetxènia, Kosovo, etc, i…

És fundador i propietari de Proactiva 1999, empresa de serveis marítims, costaners, esportius, turístics i socioculturals amb seu a Badalona El 2015 fundà l’organització no governamental Proactiva Open Arms, a través de la qual, des de l’illa de Lesbos, ha dut a terme tasques de salvament i d’ajuda humanitària entre els immigrants i refugiats que, procedents principalment de Síria, intenten arribar a Europa a través de la mar Egea El juny del 2016 inicià una nova operació amb un vaixell polivalent i medicalitzat a les costes de Líbia, per fer tasques de vigilància i de salvament de refugiats…

Especialitzat en les proves de fons, s’inicià al Reus Esportiu i posteriorment nedà pel CN Reus Ploms 1986-92, el CN Metropole Canàries 1992-94, el CN Sabadell 1994-98, el CN Terrassa 1998-99 i, ja en categoria màster, novament al CN Sabadell, des del 2003 Els seus principals entrenadors foren els holandesos Bas Stam i Paulus Wildeboer, i Joan Fortuny Entrenà a la residència Blume i al CAR de Sant Cugat En l’àmbit internacional, els seus millors èxits foren les medalles de bronze de 1 500 m lliure al Campionat d’Europa júnior 1991, la de plata a la Copa del Món en 25 km 1997 i l’or…

Es formà a l’escola de marxa de Viladecans i fou membre del Club Natació Barcelona Guanyà la prova de 5 km marxa del Campionat d’Europa júnior 1985, títol aconseguit ex aequo amb Reyes Sobrino També en categoria júnior fou subcampiona d’Europa 1987 i campiona del món 1988 En categoria absoluta, guanyà dos Campionats d’Espanya de 10 km marxa en ruta 1984, 1986 i tres de Catalunya 1991, 1992, 1993 Aconseguí dos títols estatals de 5 km marxa en pista 1984, 1986 i un de 3 000 m en pista coberta 1988, i diversos rècords en l’àmbit català i estatal Guanyà la prova de 10 km marxa del Campionat d’…

Davanter format a l’equip Casa Italia de la seva localitat natal, que fitxà pel Club Esportiu Noia 1989-90 procedent del Seregno italià Amb el Noia guanyà una Supercopa d’Europa i una Lliga Catalana, i després jugà al Reus Deportiu 1990-93 i al FC Barcelona 1993-2004 Amb l’equip blaugrana, del qual fou capità les cinc darreres temporades, aconseguí cinc Copes d’Europa 1997, 2000-02, 2004, una Supercopa d’Europa 1997, una Copa Intercontinental 1998, quatre Copes Continentals 2000, 2001, 2002, 2004, vuit Lligues 1996, 1998-2004, quatre Copes del Rei 1994, 2000, 2002, 2003, tres Copes Ibèriques…

Vida Debutà en el teatre d’afeccionats i en el grup de teatre independent Xaloc Abandonà la carrera de medicina quan li oferiren actuar com a professional en el collectiu Ignasi Iglésias a l’obra El travessa-deserts 1979 El 1983 entrà al teatre Lliure amb el muntatge Advertència per a embarcacions petites , espai on treballà regularment sota les ordres de directors reputats com ara Lluís Pascual L’hort del cirerers i Roberto Zucco , Lluís Homar Zowie i Fabià Puigserver La flauta màgica Actor dúctil i amb una gran amplitud de registres, a partir del 1987 participà en films com La febre d…