Resultats de la cerca
Es mostren 6059 resultats
Ernst Pepping
Música
Compositor alemany.
Estudià composició a la Hochschule für Musik de Berlín 1922 A partir del 1930 exercí la docència a Mülheim, on fou professor privat de música, i el 1934 començà a treballar a l’Escola de Música d’Església a Spandau Berlín, on s’establí Les seves primeres obres instrumentals revelen inquietud per trobar nous mitjans d’expressió, cosa que aconseguí utilitzant un estil contrapuntístic estricte amb influència de la música dels segles XVI i XVII Les bases teòriques del seu llenguatge musical es troben en els llibres Stilwende der Musik 'Tombants estilístics de la música' i Der…
Francesco Mancini
Música
Compositor italià.
El 1688 constava com a alumne d’orgue al Conservatorio de la Pietà dei Turchini, a Nàpols, on exercí d’organista entre el 1694 i el 1702 El seu primer reconeixement com a compositor el rebé quan presentà la seva òpera Ariovisto 1702 El 1703 intentà, sense èxit, aconseguir el càrrec de director musical a la cort de Nàpols, lloc ocupat per Alessandro Scarlatti El 1707, després de la composició d’un tedèum i la seva posterior interpretació dirigida per ell mateix, obtingué la plaça de director musical amb el comte Wirrico Daun A més de la seva feina al servei d’aquest aristòcrata,…
Otto Kinkeldey
Música
Musicòleg i bibliotecari nord-americà.
Fundador de la musicologia als Estats Units, aconseguí que aquesta disciplina fou acceptada a les universitats nord-americanes Estudià música a la Universitat de Columbia 1900-02 i, parallelament, treballà com a organista, director de cor i professor de música a Nova York Continuà la seva formació en música, literatura i filosofia a Berlín 1902-09, i es doctorà amb una dissertació sobre la música per a orgue i clavicèmbal del segle XVI En 1906-07, per encàrrec del govern prussià, catalogà manuscrits i literatura musical de les biblioteques ducals, municipals i parroquials…
Sebastián Durón
Música
Compositor i organista espanyol.
Format per l’organista Andrés de Sola, el 1679 fou nomenat organista ajudant a la seu de Saragossa L’any següent aconseguí la plaça de segon organista a la catedral de Sevilla, on romangué fins el 1685, any en què es convertí en organista titular d’El Burgo de Osma Sòria Pel desembre del 1686 passà a ocupar el mateix càrrec a la catedral de Palència Cinc anys després, el 1691, fou nomenat organista de la capella reial de Madrid, on el 1701 accedí al càrrec de mestre de capella i rector del Colegio de Niños Cantorcicos Partidari de l’arxiduc d’Àustria, fou desterrat per Felip V el…
Pedro Chalmeta Gendrón
Historiografia catalana
Arabista especialitzat en l’època medieval.
Nascut en el si d’una família valenciana vinculada a la localitat de Catarroja, és parent de l’arabista francès Maxime Rodinson Estudià i es doctorà a Madrid, i ha residit cinc anys a Egipte i a l’Iraq com a professor i director de l’Instituto Hispano Árabe IHA de Bagdad El 1967 començà a exercir la docència a la Universidad Complutense i, posteriorment, aconseguí la càtedra d’estudis àrabs i islàmics a la Universitat de Saragossa Ha centrat el seu interès en la història econòmica i institucional d’Al-Àndalus, la qual cosa representà una orientació nova i singular dins el marc…
Ventura Pascual i Beltran
Historiografia catalana
Historiador i erudit.
Per influència de l’abat de Xàtiva, Josep Pla Ballester, que gestionà el seu ingrés al collegi dels jesuïtes de la ciutat de València, se sentí atret per la vida retirada i dedicada a l’estudi Es feu mestre nacional i fou destinat a Cartagena, però aconseguí amb el temps exercir la docència a Xàtiva És autor d’una quinzena d’obres d’història –bàsicament eclesiàstica– de la seva ciutat, i d’alguna traducció del llatí i del francès També escriví alguns articles de divulgació, que publicà en l’ Archivo del Arte Valenciano , Las Provincias , El Obrero Setabense , etc Fou membre del…
Barry Levinson
Cinematografia
Director, productor i guionista nord-americà.
De família d’immigrants judeorussos, s’inicià professionalment a l’inici de la dècada de 1970 com a guionista de programes de televisió La seva primera incursió en el cinema fou com a guionista dels films Silent Movie 1976 i High Anxiety 1977, dirigits per Mel Brooks Debutà a la direcció el 1982 amb Diner , una comèdia dramàtica autobiogràfica amb la qual fou candidat a un Oscar com a millor guionista La seva producció posterior ha estat generalment ben rebuda Hom pot esmentar-ne The Natural 1984, Good Morning, Vietnam 1987 i, especialment, Rain Man 1988, film amb el qual aconseguí…
Ingvar Kamprad
Economia
Empresari suec.
Nascut en una família molt humil, el 1943 fundà una empresa de comandes per correu que anomenà IKEA , acrònim format per les inicials del seu nom i cognom i les de la granja de la família Elmtaryd i la localitat on vivia Agunnaryd L’empresa, que el 1953 obrí el primer establiment, derivà aviat cap a la fabricació de mobles Gràcies a uns dissenys que tingueren una gran acceptació i, sobretot, a la possibilitat que oferia al client de muntar els mobles amb facilitat, cosa que n’abaratia molt el preu, l’empresa aconseguí un creixement extraordinari que en tres dècades li donà…
Emmanuelle Riva

Emmanuelle Riva
Cinematografia
Nom pel qual fou coneguda l’actriu francesa Paulette Germaine Riva.
Malgrat l’oposició de la seva família, el 1953 anà a París, on obtingué una beca de la Comédie-Française Els anys següents aconseguí notorietat com a actriu teatral, i el 1957 inicià una carrera d’èxit en telefilms i sèries Debutà en el cinema amb el film de Denys de La Patellière Les Grandes Familles 1958 i, l’any següent, el paper de coprotagonista d’ Hiroshima mon amour , d’Alain Resnais, la consagrà com una de les actrius més internacionals del cinema francès Posteriorment rodà, entre d’altres, Thérèse Desqueyroux 1962, de Georges Franju Les risques du métier 1967, d’André…
Asghar Farhadi
Cinematografia
Director cinematogràfic iranià.
Graduat per l’Escola d’Art Dramàtic de Teheran, posteriorment es diplomà en direcció teatral per la Universitat Tarbiat Modares Autor de telefilms i sèries per a la televisió pública iraniana, fou guionista d’ Ertefa’e Past ‘Cims baixos’, el film d’Ebrahim Hatamikia que guanyà l’Oscar a la pellícula de parla no anglesa el 2002 Debutà com a director amb Raghs dar ghobar ‘Ballant sota la pols’, 2003, on ja evidencia l’interès per la problemàtica social que marca tota la seva producció Els títols posteriors l’han convertit en un dels cineastes iranians amb més projecció internacional Shah-re…