Resultats de la cerca
Es mostren 9508 resultats
Francesc Pineda i Verdaguer
Literatura catalana
Escriptor.
Vinculat a la política catalana, pertanyé a la Unió Catalanista Conreà la literatura infantil, amb aportacions sovint destinades a l’ensenyament primari El 1936 publicà l’apòleg El casament del noi Saladrigues i L’espasa trencada , un conte inspirat en les cròniques catalanes L’any següent sortiren, plegades, les narracions El tresor de les dones d’aigua i El lluitador d’Eivissa També aquell any publicà les traduccions d’ El diari d’un pobre home , d’Henri Duvernois, i d’ Els amants singulars , d’Henri de Regnier Fins molt més tard no escriví la novella curta Quan l’amor va de baixa 1955,…
,
cucurbitàcies
Botànica
Família de cucurbitals integrada per uns 90 gèneres que apleguen unes 700 espècies de plantes herbàcies anuals, volubles, amb circells d’origen caulinar i pèls hirsuts, pròpies de països càlids i temperats amb algunes espècies en zones semidesèrtiques.
Presenten fulles alternes, palmatinèrvies i sovint palmatilobades, sense estípules flors actinomorfes, pentàmeres, generalment unisexuals, d’ovari ínfer unilocular amb molts primordis seminals i fruits en baia o en pepònide Força cucurbitàcies tenen gran importància en agricultura, sobretot les dels gèneres Cucumis i Cucurbita Cucurbitàcies més destacades Bryonia dioica carbassina , briònia, tuca Cucumis citrullus var jace sindriera , meló d’aigua, meló d’Alger, meló de moró, síndria Cucumis citrullus var pasteca carbassera de cabell d’àngel Cucumis colocynthis coloquinta , carbasseta,…
corriol
corriol petit
© Fototeca.cat
Ornitologia
Gènere de petits ocells de la família dels caràdrids, de 20 cm de longitud com a màxim, de formes arrodonides i potes altes, que habiten especialment les platges o riberes de l’interior.
El corriol gros Ch hiaticula és de color bru i blanc amb una franja a les ales, i el bec i les potes són ataronjats És molt actiu i de vol ràpid El corriol petit Ch dubius és molt semblant a l’anterior però més petit, i se'n distingeix perquè no té el bec de color taronja ni la franja blanca a les ales El corriol camanegre Ch alexandrinus és de tons més pàllids, amb el bec i les potes negres, i vola molt de pressa Finalment, el corriol pit-roig Ch morinellus , el més gros de tots i que, en general, viu més lluny de l’aigua, té el plomatge blanc, gris i bru, amb la part baixa del pit de…
pluviògraf
Meteorologia
Pluviòmetre que enregistra gràficament, d’una manera contínua, les quantitats de pluja caiguda.
L’enregistrament, anomenat pluviograma , és efectuat sobre un full de paper aplicat a la superfície d’un cilindre que és mogut per un aparell de rellotgeria i que gira entorn del seu eix en un dia o en una setmana La ploma inscriptora puja gradualment fins que han estat recollits 10 mm de pluja, moment en què es buida sobtadament el dipòsit en el qual ha estat recollida l’aigua, bé perquè s’ha tombat per l’efecte del seu propi pes pluviògraf de balança , bé perquè es buida el contingut mitjançant un sifó pluviògraf de sifó Amb aquests aparells hom pot deduir, de la quantitat de pluja…
espàrrec

Espàrrecs verds
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Turió comestible de l’esparreguera.
La varietat salvatge s’anomena espàrrec de marge o espàrrec silvestre Poden ser de color verd o blanc El color blanc s’aconsegueix colgant l’espàrrec amb terra perquè no li arribi la llum mentre creix sota terra Bé que els espàrrecs poden ésser consumits en fresc, la major part de la producció és destinada a conserva Les principals zones de producció d’espàrrecs als Països Catalans són les hortes del Riberal, aigua amunt de Perpinyà, i del baix Tec, prop d’Elna, del Baix Llobregat, amb centre a Gavà, de l’Horta, de la Costera, de l’Alacantí i del Baix Segura En conjunt, la producció, molt…
vaporització
Física
Pas de l’estat líquid a l’estat gasós.
Semblantment a la fusió, en augmentar per temperatura l’energia cinètica de les molècules que formen una substància o per descompressió la distància entre elles es produeix el canvi d’agregació de la matèria que fa passar de l’estat líquid al gasós Segons les condicions en què té lloc la vaporització d’un líquid aquesta s’anomena evaporació o ebullició en el primer cas es manifesta en la superfície del líquid a qualsevol temperatura, i en el segon en tota la massa i a temperatura constant tensió de vapor Hom anomena calor de vaporització la calor necessària per a convertir en gas un gram o un…
corrent
Meteorologia
Massa fluida que es mou contínuament en una determinada direcció.
Pot actuar d’una manera permanent o accidental i moure's a grans velocitats o d’una forma imperceptible Quan el moviment es produeix en una massa d’aire en direcció horitzontal hom l’anomena vent, i si té direcció vertical, és un corrent de convecció Els corrents d’una massa aquosa poden ésser de diferents tipus si la massa corre per sobre dels continents i d’una forma continuada, serà un corrent fluvial o riu si és superficial, i subterrani si circula per sota la superfície si és una part de les aigües d’un oceà o d’una mar, hom l’anomena corrent marí També les acumulacions d’aigua glaçada…
classificació
Química
Operació efectuada per a destriar les partícules sòlides grosses de les més fines, basada en llur diferència de grandària, pes o densitat, a fi d’obtenir agrupacions o classes de partícules iguals.
En la classificació hidràulica hom aprofita la diferent flotabilitat flotació o les velocitats distintes de sedimentació, per gravetat o centrifugació, de les partícules suspeses en un líquid generalment aigua En la caiguda de partícules sòlides en el si d’un líquid hom observa la formació de diferents capes separades de partícules segons llur velocitat de sedimentació, la qual depèn de la grandària, la forma i la natura respectives Hom pot fer la classificació en sec per garbellament, o bé per aeroclassificació En aquest darrer cas se sotmet el sòlid a un corrent d’aire ascendent, amb una…
tiamina
Bioquímica
Compost heterocíclic constituent del complex vitamínic B, conegut també com a vitamina B1
.
És un factor essencial del creixement i un antineurític, i la seva manca ocasiona el beri-beri en l’home És àmpliament difós en la natura i ocorre en la pellofa de l’arròs, en el llevat i en els ous, i hom el troba en les cèllules vives en forma de pirofosfat Es presenta com una sal cristallina soluble en aigua i poc soluble en els solvents orgànics, que es fon a 234°C És una vitamina termolàbil que hom obté de les seves fonts naturals Intervé, en forma de coenzim, en el metabolisme dels hidrats de carboni, especialment en la descarboxilació dels α-cetoàcids És emprat en medicina com a…
tetraodòntids

Peix globus
© Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
Ictiologia
Família de peixos teleostis de l’ordre dels tetraodontiformes, amb dues plaques soldades en substitució de les dents i les escates transformades en espinetes, sobretot a la cara ventral, o bé sense.
Té el cos en forma de fus curt i ample, que es pot inflar com un globus i surar sobre l’aigua arrossegat pels vents o corrents per això és anomenat també peix globus Viuen a les mars tropicals i temperades, principalment en esculls corallins i a les zones costaneres Són freqüents a les costes atlàntiques i des de fa alguns anys també es troben a la Mediterrània, on accedeixen a través del canal de Suez i de l'estret de Gibraltar Entre les espècies que sovintegen a la Mediterrània hi ha Lagocephalus lagocephalus i Sphoeroides pachygaster , espècies verinoses que no són aptes per al consum…