Resultats de la cerca
Es mostren 4721 resultats
Christian René de Duve
Bioquímica
Citòleg i bioquímic belga.
Els seus pares havien emigrat durant la Primera Guerra Mundial a la Gran Bretanya, on nasqué, i, acabat el conflicte, tornaren a Bèlgica Graduat en medicina a la Universitat Catòlica de Lovaina 1941, en esclatar la Segona Guerra Mundial fou metge militar a l’exèrcit belga Posteriorment, escapà de l’exèrcit alemany i tornà a la Universitat de Lovaina, on estudià química i obtingué el doctorat l’any 1945 Al mateix temps, fou metge internista a l’Institut del Càncer de la universitat En 1945-47 anà a Suècia i als Estats Units, on amplià estudis de bioquímica Professor 1947 i…
orquestra
Música
En el teatre grec clàssic, estrada on ballava i cantava el cor, entre els espectadors i l’escenari.
En el teatre modern, part anterior de la platea situada sota l’escena, destinada als músics que cooperen en l’execució d’una òpera o d’un espectacle teatral El mot prové del llatí orchestra , i aquest, del grec orkhestra derivat d’ orkhéo , ’dansar’ Per als romans era el lloc que ocupaven els senadors, la part de la platea més propera a l’escenari Isidor de Sevilla segle VII la defineix com l’escenari mateix Caiguda en desús durant molt de temps, al segle XVII, amb la reivindicació del teatre clàssic que significà el naixement de l’òpera, la paraula es recuperà per a indicar el lloc que…
cabaret
Música
Terme referit, de manera general, a locals on se serveixen begudes i s’ofereixen espectacles variats.
També designa una manifestació artística de característiques molt concretes que aparegué durant els anys vuitanta del segle XIX Usualment es considera que el gènere nasqué amb la inauguració de Le Chat Noir, obert a París el 1881, però ja se’n poden trobar precedents a la darreria del segle XVIII En aquell temps hi havia una sèrie d’establiments, freqüentats per intellectuals, on músics ambulants cantaven cançons de taverna A Le Chat Noir s’hi reunien pintors, poetes, compositors i instrumentistes, els quals podien mostrar les seves creacions a un públic que tenia l’ocasió de conèixer els…
Dell'origine, progressi e stato attuale d'ogni letteratura
Literatura catalana
Obra de Joan Andrés i Morell, publicada per primera vegada a Parma (1782-99, 7 vol.), és una història de la literatura europea, entesa com a cultura escrita, realització magna dins dels patrons enciclopèdics il·lustrats, amb una visió evolucionista de la història. Constitueix el primer intent de síntesi historicocrítica de la cultura occidental tot seguint els principis de sistematicitat, universalisme i comparatisme.
Desenvolupament enciclopèdic Divideix la matèria en dues grans branques belles lletres i ciències naturals i eclesiàstiques, cadascuna subdividida en diverses àrees concretes, que hi són analitzades diacrònicament Des d’un punt de vista historicoliterari, les principals consideracions d’Andrés són que la civilització grecollatina és el fonament de tota la cultura occidental, la continuïtat de la qual assoleix el punt àlgid al s XVI, per bé que en l’evolució històrica de la cultura europea hi ha hagut dues “restauracions”, la de l’edat mitjana, pel contacte amb la civilització hispanoàrab en…
Eduardo Arroyo
Pintura
Literatura
Pintor i escriptor castellà.
Després de llicenciar-se en periodisme, s’establí a París en un exili voluntari 1958 En un principi alternà les professions de pintor i periodista En contrast amb l’abstracció dominant, inicialment adoptà la figuració en una obra marcada per la denúncia del franquisme, motiu pel qual la seva primera exposició a l’Estat espanyol fou prohibida 1963, poc després de presentar la pintura Los cuatro dictadores a París Aviat el seu expressionisme inicial evolucionà vers un realisme crític que recorre sovint a la manipulació d’imatges, com mostren les sèries Vivir y dejar morir o el fin trágico de…
música alemanya
Música
Art musical dels diferents països germànics i molt especialment la música austríaca.
A l’època prehistòrica correspon la troballa d’una cinquantena d’instruments de vent, fets en bronze, anomenats lurs Hi ha alguna notícia d’instrumentistes de vent germànics de l’època romana Amb la cristianització dels països bàrbars arribà el cant gregorià, que florí a Sankt Gallen i a Metz, entre d’altres centres Una característica del gregorià alemany fou la preponderància de l’interval de tercera A partir del segle IX aparegueren parallelament nous gèneres musicals els tropus i seqüències , que donaren lloc al drama litúrgic, i les primeres manifestacions escrites de…
L’Electroquímica de Flix i els seus tècnics
Installacions de l’Electroquímica de Flix ECSA / MS L’aplicació de l’electròlisi cloroalcalina per a obtenir sosa i clor va ser descoberta per Ignatz Stroof l’any 1890 i per tal d’explotar la patent es construí, l’any 1892, la Chemiske Fabrik Elektron, presidida pel mateix Stroof La nova tecnologia es presentà al món a l’Exposició Universal de Chicago 1893, on obtingué un gran ressò L’encarregat de la promoció del nou procés fou Karl Pistor, primer director tècnic de la fàbrica de Flix El procediment electrolític volia implantar-se a Espanya perquè la sosa era un blanquejant essencial per a…
Aine Bru
Art gòtic
“Ego magister Ayna Bru pictor alamanus pro nunc degens Barchinonae” Els primers documents coneguts d’Aine Bru diuen que el 3 de juny de 1500 vivia a Girona i que allí va contractar la pintura del retaule de la Mare de Déu del Roser per al convent dels dominicans Un any més tard la seva dona, Joana de Mira, i el seu fill Guillem s’estaven amb ell quan va rebre el nou encàrrec de pintar la predella de l’esmentat retaule del Roser, un conjunt avui desaparegut Freixas, 1984b Poc temps després es traslladà a Barcelona, ja que abans del 6 d’octubre de 1502 estava ocupat en la pintura del retaule…
germanitzar
Conformar al gust, les maneres, els costums, etc, alemanys, donar un caient alemany.
Joan Luschner
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor d’origen alemany, actiu a Barcelona entre el 1495 i el 1505.
Començà en companyia d’altres editors alemanys, entre ells Rosembach El 1498 s’independitzà, i treballà també per a l’abadia de Montserrat 1499-1500 Edità obres de Roís de Corella, Eiximenis, Antoni Amiguet, etc, i treballà al servei de la generalitat i de l’estudi general La seva obra més acurada fou el Directorium inquisitorum , de Nicolau Eimeric 1503