Resultats de la cerca

Comprèn nombroses branques que són objecte d’una gran especialització l’estètica i la sociologia musicals, la fisiologia i la psicologia del so, la mecànica dels instruments, l’etnologia musical i la branca històrica, que estudia l’evolució del ritme, de la melodia, del contrapunt, de l’harmonia dels sistemes, les formes i els gèneres musicals, així com l’evolució dels instruments La paraula alemanya Musikwissenschaft , o ‘ciència de la música’, fou emprada per primer cop per Friedrich Chrysander en el pròleg del Jahrbuchmusikwissenschaftlich ‘Anuari de la ciència musical’, publicat a…

Aristòtil atribueix l’origen de la comèdia als cants fàllics populars, precedents del culte a Dionís Cal esmentar també les escenes breus de tipus grotesc, representades per actors amb màscares i amb els atributs ventre i anques exagerats, fallus, etc que passaren a la comèdia dòrica, precedent de l’àtica El culte a Dionís consistia en processons de coreutes, que foren l’origen del cor i de les quals restà, com a reminiscència, la paràbasi intervenció del cor, sense els actors, durant la representació La comèdia àtica, iniciada vers el 470 aC, té una primera fase, la comèdia antiga , dominada…

En són precursors importants Olympe de Gouges, que presentà a l’assemblea constituent, durant la Revolució Francesa, una Déclaration des droits des femmes 1789, Mary Wollstonecraft, que publicà A Vindication of the Rights of Women 1792, i l’obra de William Thompson Appeal of one Half of the Humane Race 1825, influït per Owen, on per primera vegada es demana el dret al vot Dins el socialisme utòpic, Fourier i Flora Tristan arribaren més enllà en els plantejaments teòrics supressió de la família, llibertat sexual, fills educats per la comunitat, etc En l’anàlisi marxista les…

La sella és constituïda generalment pel seient , que rep directament el cos del genet, pels arçons , als quals corresponen les dues borrenes —la del davant i la del darrere—, que impedeixen al genet de relliscar, per l’ encoixinada , que s’adapta al llom de l’animal, i per les faldes —sovint proveïdes de genolleres , zones més reforçades corresponents als genolls del qui cavalca—, damunt les quals descansen les anques del genet De les faldes pengen els gambals , que subjecten els estreps , i els cingladors , que subjecten, per sota de les faldes, la cingla o sotaventrera , la qual fixa la…

En el fresatge, la ferralla és arrencada per les dents de la fresa combinant el moviment de rotació de l’eina amb el d’avanç de la peça mecanitzada El fresatge pot ésser perifèric o frontal , segons que l’eix de la fresa sigui parallel o perpendicular a la superfície que hom treballa Per la rapidesa del seu treball el fresatge ha substituït en molts casos la llimadura, sobretot en les fabricacions en sèrie En els treballs en sèrie, i quan la potència de la màquina ho permet, hom efectua, per mitjà d’un “tren de freses”, el fresatge simultani de diverses peces muntades en parallel

Portat per esclaus en la comitiva de llurs senyors, fou usat en civilitzacions orientals antigues Mesopotàmia, Egipte i fou conegut també en el món grecoromà Fou introduït ben aviat en la celebració litúrgica cristiana D’unes dimensions més reduïdes i generalment de metall, fou atribut propi del diaca, el qual el movia damunt l’altar, per tal d’allunyar-ne les mosques Hom el relacionà amb el batec d’ales dels serafins, que, d’altra banda, hom hi troba figurats És encara un objecte litúrgic de les esglésies de ritu oriental Un flabell gros, de plomes, era portat en el seguici del papa, fins a…

És formada per una barra d’acer trempat emmanegada, a la superfície de la qual hom ha gravat nombrosos solcs, dents o estries, en disposició geomètricament regular, de vores tallants, les quals, en passar per damunt d’una superfície, arrenquen petites partícules de material La secció de llima pot ésser rectangular, quadrada, triangular, rodona o semicircular, i, segons les dimensions de les dents o les estries, són emprades en aplicacions específiques Sovint hom les anomena per llur forma llima rodona, plana, de tres caires o triangular, de mitja canya , etc o aplicació llima de desbastar,…

Bé que la seva constitució és essencialment la mateixa que la d’un ascensor, cal esmentar algunes diferències existents entre ells, com ara la supressió dels mecanismes destinats a augmentar la comoditat dels passatgers, una estructura més simple sovint la cabina o la gàbia no té portes o bé consisteix en una simple plataforma i generalment adaptada a una funció específica com el cas de les plataformes basculadores, etc La majoria dels muntacàrregues són moguts per un motor elèctric, però en alguns casos hom recorre a la tracció manual per a càrregues petites o a la hidràulica quan cal evitar…

Els paviments de les habitacions i d’altres peces interiors de les cases solen ésser de fusta parquet, rajoles mosaic, linòleum, etc, i els magatzems o naus industrials, de maons, formigó, pòrtland, cautxú, etc Els paviments dels carrers solen ésser de llambordins o, més encara actualment, de formigó i d’asfalt, a la calçada, i de llosa o de peces de ceràmica o panot més modernament a les voreres El paviment de les carreteres és constituït, generalment, per un material resistent grava, sorra, etc i un material aglutinant producte bituminós, ciment, etc i, segons la tècnica constructiva …

Sol ésser regulat per determinades normes i se celebra generalment en presència de testimonis o “padrins” Té les seves arrels en el duel judicial de l’antic dret germànic, i s’estengué així per l’Europa medieval A França, després del desafiament de Francesc I a Carles V, el duel es popularitzà, i a tots els països llatins, especialment durant els s XVII i XVIII, el duel fou un costum generalitzat entre la noblesa A Anglaterra, el duel no fou gaire popular, i restà abolit l’any 1818 Durant el s XIX, gairebé totes les legislacions aboliren el duel però la lenitat en el càstig n'…